Apol·lodor de Damasc
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 50 dC ↔ 65 dC  Damasc | ||
| Mort | 125 ↔ 130 Roma | ||
| Causa de mort | pena de mort | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Roma | ||
| Ocupació | arquitecte, enginyer, escriptor, urbanista | ||
| Període | Alt Imperi Romà | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
 | |||
Apol·lodor de Damasc (grec antic: Ἀπολλόδωρος ὁ Δαμασκηνός)[1] fou un arquitecte i enginyer grecoromà d'origen siri que va viure durant el 2n segle dC,[2][3] sota els emperadors Trajà i Hadrià.
Com a arquitecte, va ser autor de diversos tractats tècnics, i la seva producció arquitectònica li va valer una immensa popularitat en vida.[4] És un dels pocs arquitectes el nom dels quals es conserva des de l'antiguitat, i se li atribueix la introducció de diverses innovacions orientals a l'estil imperial romà, com ara convertir la solució de cubrició en cúpula en un estàndard arquitectònic. També se'l coneix com a Apollodorus Mechanicus o Apol·lodor Mecànic.
Biografia
[modifica]Apol·lodor va néixer a Damasc, a la Síria romana. Les fonts modernes el consideren nabateu, o com a grec. Ni Cassi Dió ni Procopi, erudits i historiadors de l'antiguitat, esmenten els seus orígens quan escriuen sobre ell. Se sap poca cosa de la seva joventut, però va començar la seva carrera com a enginyer militar.[5] Va conèixer el futur emperador Trajà a Damasc, qui després el va cridar a Roma quan era cònsol l'any 91 dC, després del seu vintè aniversari.[6]:35 Més tard el va acompanyar durant la Segona Guerra Dàcia l'any 105 dC.[7]
Cassi Dió informa que Apol·lodor va ofendre Hadrià en menysprear i ridiculitzar les incursions de l'emperador en l'arquitectura, cosa que va conduir al seu desterrament i mort.[8] Avui, tot i que alguns experts consideren aquest possible episodi coherent amb els actes de ira i violència documentats d'Hadrià, molts historiadors moderns posen en dubte aquest esdeveniment. Segons Jona Lendering, els experts moderns consideren que és improbable que l'anècdota hagi ocorregut, a causa de la preocupació d'Adrià per amenaces molt més grans al seu poder al principi del seu regnat, i que les possibles crítiques d'Apol·lodor fossin castigades.
Obra
[modifica]La directora de l'Institut Italià de Cultura de Damasc, Fiorella Festa Farina, va descriure la destresa tècnica d'Apol·lodor com derivada de les seves arrels culturals i de la tradició arquitectònica de Síria; i que devia el seu domini particular a la cultura nabatea filtrada a través dels modes de pensament grecs.[9][10] Era conegut pels seus dissenys pràctics i robustos. Probablement va ser a causa de la seva influència que les cúpules, un element arquitectònic d'arrels orientals, es van convertir en un element estàndard de l'arquitectura romana.[11]
Per a Trajà, a més d'un Odeum i un gimnàs a Roma,[12] va construir, entre altres obres menors:
- els Mercats de Trajà
- la Columna Trajana, la primera del seu tipus
- el Fòrum de Trajà,[13]
Fora de la capital, Apol·lodor va dissenyar per a Trajà:
- el Pont de Trajà a la Dàcia
- el pont d'Alconétar sobre el Tajo a Hispania
- l'arc de triomf de Trajà a Benevent
- l'arc de Trajà a Ancona
- el Trofeu de Trajà prop d'Adamclisi, Romania
Per a Hadrià va construir, entre d'altres:
Apol·lodor és també autor del tractat “Màquines de setge” (Πολιορκητικά, Poliorcètica) dedicat a un emperador anònim, probablement Trajà.[14]
Referències
[modifica]- ↑ Procopius of Caesarea, <https://penelope.uchicago.edu/Thayer/H/Roman/Texts/Procopius/Buildings/4B*.html>
- ↑ George Sarton (1936), "The Unity and Diversity of the Mediterranean World", Osiris. 2: 406-463 [430]
- ↑ Hong-Sen Yan, Marco Ceccarelli (2009), International Symposium on History of Machines and Mechanisms: Proceedings of HMM 2008, Springer, p. 86, ISBN 978-1-4020-9484-2
- ↑ «Apollodorus of Damascus». Oxford Reference.
- ↑ Campbell, J. Brian. Greek and Roman Military Writers: Selected readings. London; New York: Routledge, 2004. ISBN 978-0-415-28547-6. OCLC 54356411.
- ↑ Calcani, Giulia. «Apollodorus and the column of Trajan at Damascus». A: Giuliana Calcani. Apollodorus of Damascus and Trajan's Column: From Tradition to Project. L'Erma di Bretschneider, 2003, p. 35–64. ISBN 978-8-8826-5233-3. OCLC 57075431.
- ↑ «Building the Ancient World: Apollodorus of Damascus». A: Nath, Priyanka. Engineers From the Great Pyramids to the Pioneers of Space Travel. Editor-in-chief: Adam Hart-Davis. Dorling Kindersley, 2012, p. 24–25.
- ↑ R. T. Ridley (1989), "The Fate of an Architect, Apollodoros of Damascus", Athenaeum. 67: 551–565.
- ↑ Abdulkarim, Maamoun. «Syria in the times of Apollodorus of Damascus». A: Giuliana Calcani. Apollodorus of Damascus and Trajan's Column: From Tradition to Project. L'Erma di Bretschneider, 2003, p. 25–34. ISBN 978-8-8826-5233-3. OCLC 57075431.
- ↑ Festa Farina, Fiorella. «Foreword (1)». A: Giuliana Calcani. Apollodorus of Damascus and Trajan's Column: From Tradition to Project. L'Erma di Bretschneider, 2003, p. 9–10. ISBN 978-8-8826-5233-3. OCLC 57075431.
- ↑ Adam, Jean-Pierre. Roman Building: Materials and Techniques. Routledge, 1994, p. 189.
- ↑ New general biographical dictionary. A new general biographical dictionary, projected and partly arranged by H.J. Rose, 1848, p. 46–.
- ↑ Robert Stuart (c.e.). A Dictionary of Architecture: Historical, Descriptive, Topographical, Decorative, Theoretical and Mechanical .... A. Hart, 1854, p. 1–.
- ↑ Chisholm, 1911.
