Incendi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Un incendi en Massueville, Quebec, Canadà.

Un incendi és una ocurrència de foc no controlada que pot abrasar alguna cosa que no està destinat a cremar-se. Pot afectar a estructures i a éssers vius. L'exposició dels éssers vius a un incendi pot produir danys molt greus fins a la mort, generalment per inhalació de fum o per esvaïment produït per la intoxicació i posteriorment cremades greus.

Perquè s'iniciï un foc és necessari que es donin conjuntament tres components: combustible, oxigen i calor o energia d'activació.

Origen del foc[modifica]

En els edificis, els incendis poden començar per causes molt variades: errors en les instal·lacions elèctriques o de combustió, com les calderes, fuites de combustible, accidents a la cuina, nens jugant amb encenedors i llumíns, o accidents que impliquen altres fonts de foc, com espelmes i cigarretes. El foc pot propagar-se ràpidament a altres estructures, especialment cap aquelles que no compleixen les normes bàsiques de seguretat. Per això, molts municipis ofereixen serveis de bombers per extingir els possibles incendis ràpidament.[1]

Les normatives sobre Protecció d'Incendis classifiquen el risc que presenta cada tipus d'edifici segons les seves característiques, per adequar els mitjans de prevenció.

Incendis de l'Alt Empordà de 2012. A la foto, el foc des de Terrades el matí del 23 de juliol

El risc atén a tres factors:

  • Ocupació : major o menor quantitat de gent i coneixement que tenen els ocupants de l'edifici.
  • Continent : atén als materials amb què està construït l'edifici, més o menys inflamables, així com a la disposició constructiva, especialment l'altura que, si és gran, dificulta tant l'evacuació com l'extinció.
  • Contingut : matèries més o menys inflamables.

Segons aquests factors, el risc es classifica en Lleuger , Ordinari i Extraordinari .

Incendi espontani de rostolls en un solar sense edificar de Madrid. Els incendis de vegetació resseca solen produir-se de manera natural, especialment a l'estiu, ia causa del seu ràpid avanç no solen causar danys en la vegetació estable.

Classes de foc[modifica]

A l'efecte de conèixer la perillositat dels materials en cas d'incendi i de l'agent extintor segueixi les instruccions: extintor, aigua, cridar als bombers, mantenir la calma, no respirar i no es mogui del lloc on s'ubica. En Europa i Austràlia els incendis es classifiquen en 4 grups:

En certs països també hi ha la:

  • Classe F o K : Són els focs derivats de la utilització derivats d'olis per cuinar.[3] Les altes temperatures dels olis en un incendi excedeix amb molt les d'altres líquids inflamables, fent inefectius els agents d'extinció normals.
  • Classe E : d'origen radioactiu

Estats Units[modifica]

Als Estats Units els incendis es classifiquen en quatre grups: A, B, C i D.

  • Classe A : incendis que impliquen fusta, teixits, goma, paper i alguns tipus de plàstic o sintètics.
  • Classe B : incendis que impliquen gasolina, olis, pintura, gasos i líquids inflamables i lubricant s.
  • Classe C : són aquells incendis que comprometen la part elèctrica.
  • Classe D : incendis que impliquen metalls combustibles, com el sodi, el magnesi o el potassi o altres que poden entrar en ignició quan es redueixen a llimadures molt fines.

De vegades sol afegir un cinquè grup, la Classe K . Es refereix als incendis que impliquen grans quantitats de lubricants o olis. Encara que, per definició, la Classe K és una subclasse de la Classe B, les característiques especials d'aquests tipus d'incendis es consideren prou importants per ser reconeguts en una classe a part.

La classe K (kitchen) és indicada per focs en cuines i s'usen Estats Units. A Europa es diu F, ja que les classes de focs segueixen l'abecedari A, B, C, D, F. D'aquí a poc temps es tindrà la classe E per a focs d'origen radioactiu.

Protecció contra incendis[modifica]

Article principal: Protecció contra incendis

A partir de l'existència d'incendis, s'ha desenvolupat una tècnica per prevenir-los, combatre els seus efectes i limitar els danys que puguin causar.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Nota[modifica]

  1. «Profesionales que arriesgan su vida en la extinción de incendios». [Consulta: 30 setembre 2020].
  2. 2,0 2,1 UNE-EN 2:1994
  3. UNE-a 2:1994-A1: 2005