João Pessoa Cavalcanti de Albuquerque

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJoão Pessoa Cavalcanti de Albuquerque

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 gener 1878 Modifica el valor a Wikidata
Umbuzeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 juliol 1930 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Recife (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata (Ferida per arma de foc Modifica el valor a Wikidata)
Governador de Paraíba
22 octubre 1928 – 26 juliol 1930 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióFacultat de Dret de Recife Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball João Pessoa Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata

João Pessoa Cavalcanti de Albuquerque (Umbuzeiro, 24 de gener de 1878 - Recife, 26 de juliol de 1930) va ser un advocat i polític brasiler. Va ser auditor general de la Marina, jutge de la Junta de Justícia Militar, jutge de Superior Tribunal Militar i president de l'estat de Paraíba (1928-1930). Va ser candidat en les eleccions de març de 1930 a la Vicepresidència del Brasil en la candidatura de Getúlio Vargas, on van ser derrotats per Júlio Prestes.

Tot i que l'assassinat de Pessoa no va ser deguda a motius polítics -sinó passionals-[1] acabaria sent utilitzada pels varguistes, que van esclatar en protestes polítiques contra Prestes, al que acusaven de frau electoral. Aquesta situació política, sumada a la crisi financera resultant de la depressió econòmica mundial iniciada un any abans, van ser els desencadenants de la Revolució de 1930.[2] Les conseqüències de la revolta van ser la deposició del president sortint, Washington Luís, la revocació del resultat electoral i l'arribada al poder de Vargas, qui s'hi estaria 15 anys.[3]

Biografia[modifica]

En primer pla, Getúlio Vargas (esq.) i João Pessoa, poc abans de la Revolució de 1930
Telegrama de Rádio Cruzeiro informant de l'assassinat de João Pessoa

Inicis[modifica]

Era fill de Cândido Clementino Cavalcanti de Albuquerque i Maria de Lucena Pessoa (germana del que fora president de la República, Epitácio Pessoa), va cursar els primers estudis a Umbuzeiro. El 1889 va passar a viure a Guarabira amb la seva tieta paterna, Feliciana, qui era casada amb el capità Emílio Barreto. A causa de les diferents destinacions de Barreto, Pessoa viuria a Rio de Janeiro i Bahia, abans de tornar a Paraíba el 1894. Allà continua els seus estudis i s'incorpora al 27è batalló d'infanteria. L'any 1904 va concloure els seus estudis a la Facultat de Dret de Recife, la capital pernambucana.[4]

El 1905 es casa amb Maria Luísa de Sousa Leão Gonçalves, filla del senador, ex-governador i jutge Sigismundo Antônio Gonçalves. João Pessoa seria jutge civil del Superior Tribunal Militar, fins que va llicenciar-se per ser candidat a president de l'estat de la Paraíba pel Partit Republicà Conservador. Va ser investit el 22 d'octubre de 1928.[5]

El seu germà José va fer carrera a l'exèrcit, arribant al rang de mariscal. Va participar de la Primera Guerra Mundial, a França. Pel seu paper durant el conflicte i pels acords militars que va propiciar amb els francesos, va ser nomenat patró de la força blindada brasilera.[6]

Presidència de Paraíba[modifica]

Durant el seu govern va promoure una reforma en l'estructura político-administrativa de l'estat i, per enfrontar les dificultats financeres, va instituir la tributació sobre el comerç realitzat entre l'interior de Paraíba i el port de Recife, que fins llavors havia estat lliure de taxes.[7] Aquesta mesura va contribuir al sanejament financer de l'estat, però va generar un gran enuig entre els productors de l'interior, com el coronel José Pereira Lima, cap del municipi de Princesa, o de João Dantas, un polític aliat del primer.[8] El seu llegat històric desperta certa polèmica. Els defensors de João Pessoa al·leguen que ell va ser un combatent de les oligarquies locals i es contraposava als interessos de les elits tradicionals, tot i que ell mateix provenia d'una d'aquestes famílies.[7]

Pessoa va negar el seu suport a la candidatura a la presidència de la República del paulista Júlio Prestes,[5] continuista de la política del cafè amb llet que havia dominat la política del Brasil les tres darreres dècades.[a] Més tard va compondre amb el gaúcho Getúlio Vargas la candidatura d'oposició, que s'enfrontaria a Prestes l'1 de març de 1930.[4]

Assassinat[modifica]

La picabaralla entre Dantas i Pessoa va agreujar-se quan la policia, complint ordres del president provincial, van irrompre en el despatx de Dantas cercant armes i documents incriminatoris. Dies després, diaris afins a Pessoa van publicar unes cartes trobades durant l'escorcoll, fent pública la relació amorosa que tenia amb la professora i poeta Anaíde Beiriz.[7][1] Dantas va marxar a Olinda, per allunyar-se de l'escàndol. Emperò, va aprofitar una visita de Pessoa a la veïna Recife per anar a cercar-lo. El 26 de juliol, quan el president paraibano es trobava a l'interior de la pastisseria Glória, va tirotejar-lo 3 cops per l'esquena, causant-li la mort.[10]

Mausoleu de João Pessoa, on descansen les seves restes mortals des de 1997

El cos de João Pessoa va ser embalsamat a Recife i transportat a la capital paraibana en tren, on va arribar el migdia del 28 de juliol. La capella ardent es va instal·lar a la catedral, romanent-hi fins al dia 1 d'agost, quan va ser transportat al port de Cabedelo. El vaixell va fer escales a Salvador i Vitória, on va rebre l'homenatge dels varguistes, fins a arribar a Rio de Janeiro, on seria sepultat.[4]

Homenatges[modifica]

Fins al 1930, la capital de Paraíba es deia Parahyba do Norte.[b] En una decisió polèmica, presa poques setmanes després del magnicidi, l'Assemblea Legislativa va aprovar l'alteració del nom de la ciutat, batejant-la com João Pessoa.[11][12]

L'Assamblea també va crear una nova bandera per a la província. En ella consta la paraula NEGO, nom amb el què es coneixia la nota on el president rebutjava (negava) la candidatura de Júlio Prestes al govern federal.[11][13]

L'any 1997, les cendres del president João Pessoa i de la seva esposa, Maria Luíza, van ser transportades a la capital paraibana i col·locades en un mausoleu construït entre el Palau del Govern i la Facultat de Dret de la Universitat Federal de Paraíba.[4]

Notes[modifica]

  1. ↑ El govern brasiler s'alternava entre representants dels estats de Minas Gerais i São Paulo, sustentats per la burgesia tradicional que es dedicaven, respectivament, a la producció de lactis i cafè.[9]
  2. ↑ Nom amb l'escrita vigent en aquell moment, anterior al canvi ortogràfic que regeix la llengua portuguesa en l'actualitat

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Joffily, José. Anayde Beiriz: paixão e morte na Revolução de 30 (en portuguès brasiler). CBAG Editora, 1980. 
  2. ↑ Resende, André. «Morte de João Pessoa: 90 anos do crime que marcou a Paraíba e mudou a política no Brasil» (en portuguès brasiler). Portal G1, 26-07-2020. [Consulta: 27 octubre 2023].
  3. ↑ Rocha, Carlos. «Entenda como a capital paraibana se tornou João Pessoa e por quê nome pode mudar» (en portuguès brasiler). Portal T5, 23-02-2023. [Consulta: 27 octubre 2023].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «João Pessoa Cavalcanti de Albuquerque» (en portuguès brasiler). Enciclopédia Nordeste. O Nordeste. Arxivat de l'original el 2014-06-06. [Consulta: 26 juliol 2012].
  5. ↑ 5,0 5,1 Mercado, Fabiana. «João Pessoa Nega, Ariano Suassuna também» (en portuguès). Portal Águia, 31-08-2023. [Consulta: 27 octubre 2023].
  6. ↑ de Freitas Câmara, Hiram. Marechal José Pessôa: a força de um ideal (en portuguès brasiler). Biblioteca do Exército Editora, 1985. ISBN 978-85-7011-099-2. 
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Oliveira, Jhonathan. «João Pessoa ou Parahyba? Movimento pede mudança do nome da capital paraibana» (en portuguès brasiler). Jornal da Paraíba, 26-07-2018. [Consulta: 27 octubre 2023].
  8. ↑ Lopes Rodrigues, Inês Caminha. A Revolta de Princesa: uma contribuição ao estudo do mandonismo local (Paraíba, 1930) (en portuguès brasiler). Estado da Paraíba, Secretaria da Educação e Cultura, Departamento de Assuntos Culturais, 1978. 
  9. ↑ Angelo, Vitor Amorim de. «Política do café-com-leite - Acordo marcou a República Velha» (en portuguès brasiler). UOL. [Consulta: 27 octubre 2023].
  10. ↑ Rocha Leitão, Ítalo. «A morte de João Pessoa» (en portuguès brasiler). Diario de Pernambuco, 26-07-2016. [Consulta: 27 octubre 2023].
  11. ↑ 11,0 11,1 Queiroz Aires, José Luciano. A fabricação do mito João Pessoa: batalhas de memórias na Paraíba (1930-1945) (en portuguès). Editora da UFCG, 2013. ISBN 978-85-8001-099-2. 
  12. ↑ «João Pessoa - História & Fotos» (en portuguès brasiler). IBGE Cidades. [Consulta: 27 octubre 2023].
  13. ↑ Ribeiro, Clovis. Brazões E Bandeiras Do Brasil Clóvis Ribeiro (en portuguès). São Paulo: São Paulo Editora, 1933, p. 163. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: João Pessoa Cavalcanti de Albuquerque
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=João_Pessoa_Cavalcanti_de_Albuquerque&oldid=33341152»