Clarice Lispector

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaClarice Lispector
Clarice Lispector, 1972.tif
Dades biogràfiques
Naixement 10 de desembre de 1920
Chechelnyk, Ucraïna
Mort 9 de desembre de 1977
Rio de Janeiro, estat de Rio de Janeiro, Brasil
Ètnia Jueus
Religió Judaisme
Alma mater Federal University of Rio de Janeiro Faculty of Law Tradueix
Activitat professional
Ocupació Escriptora, poeta
Moviment modernisme
Dades familiars
Cònjuge Maury Gurgel Valente Tradueix (1943–1959)
Premis i reconeixements
Signatura

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: nm0514155
Modifica dades a Wikidata

Clarice Lispector (1920-1977) va néixer a Tchetchelnick, Ucraïna, però des de molt petita va viure al Brasil, entre Recife i Rio de Janeiro. D'ascendència jueva, va viure en un ambient molt judaic al Brasil (A la biografia que va escriure B. Moser, Why this world, se situa la seva condició de jueva com un dels punts de la problemàtica clau de la seva escriptura). Mai negarà la seva condició de jueva, però tampoc en farà una bandera.

El volum de la seva obra abraça narrativa, contes i periodisme. Va estudiar a la facultat de dret a la Universitat de Rio de Janeiro. Mentre cursava la carrera va escriure la seva primera novel·la, Perto do coração selvagem (1944). L' obra li va reportar un gran èxit literari, amb ella va rebre el premi Graça Aranha. Lispector va convertir-se en un fenomen literari, no tan sols per la qualitat de la seva obra, sinó també per ser una autora tan jove i de tanta qualitat. A partir d'aquí, la seva producció es caracteritza per un estil molt peculiar. Publicarà A cidade sitiada (1949), Laços de família (1960). I serà amb la novel·la A Maçâ no escuro (1961) quan atreurà l'atenció de la crítica literària del Brasil i de l'àmbit internacional. Els personatges de les seves novel·les parlen amb si mateixos i indaguen sobre temes tan complexos com l'ànima. L'any 1964 publica A paixâo segundo G. H. considerada per la crítica la seva gran novel·la. Amb Legiâo estrangeira (1964) i amb Uma aprendizagem: o livro dos prazeres (1969) l'escriptora es pregunta per temes que tenen a veure amb la metafísica. Aprofundint en l'esperit i en la condició i reflexionant sobre temes tant inaccessibles com interessants, com són Déu i la llibertat. Continua sent fidel al seu estil literari, que és la combinació d'una prosa clara, intensa i profunda. Tot i que gran part de la seva vida la va passar a Europa, amb obres com Água viva i Felicidades clandestinas (1971), Clarice Lispector va consolidar-se dins l'àmbit llatinoamericà. Va morir d'un càncer d'ovaris el 1977 a Rio de Janerio deixant publicades deu novel·les, dos llibres de contes i nombrosos articles periodístics recollits en diferents volums que en l'apartat de bibliografia s'especifiquen.

Escriure la profunditat del detall[modifica]

És, sens dubte, una de les millors escriptores del s. XX. Escriptors com Joyce, Hesse, Mansfield o Green són referents literaris per a Clarice. La seva obra és el resultat d'una reflexió constant sobre temes con l'amor, la descoberta de la seva interioritat, del seu temperament o la recerca d'allò diví..., en definitiva, és la resposta a una manera de ser i d'estar en el món. "Estimar els altres és l'única salvació individual que conec: ningú està perdut si té amor".

La recerca d'un nou llenguatge literari, lluny dels tòpics literaris brasilers, fan de Clarice Linspector una escriptora llatinoamericana poc convencional que fuig de la temàtica que fins aleshores la majoria d'escriptors coetanis del modernisme brasiler havien estat emprant, com el món rural ple d'exuberància i exotisme. L'escriptura i el llenguatge són catalitzadors de les seves impressions vitals. Ella mateixa es defineix més com una persona impulsiva que no pas com una persona intel·lectual; de fet, va defugir sempre tots els formalismes avantguardistes de la seva època. Tot i així, es pot observar, si ens fixem detingudament en l'escriptura de l'autora, que hi ha una elaborada reflexió sobre el llenguatge i sobre el límits de la paraula; límits que, per altra banda, vol transcendir… "La recerca de la paraula en l'obscuritat", com si es tractés d'un joc seriós, Clarice defineix l'acte d'escriure, com afirma la professora Elena Losada, com l'acte de pescar. Atorga a la paraula el poder de "pescar" allò que és inefable. És a dir, la paraula ens conduirà a trobar una nova realitat on el sentit convencional desapareix per crear-ne de nous. Noves impressions de la realitat. Les paraules amaguen realitats inapreciables a un primer cop d'ull. Lispector, però, eliminarà la paraula banal per donar lloc a la "no- paraula" com a entitat literària capaç d'acollir el temps, en un sentit metafísic, i també, descobrir en l'acte mínim, el detall, el camí que ens conduirà a les profunditats de la nostra interioritat més amagada. "Hi ha coses per dir que no sé com dir. Falten les paraules".

És una escriptora que indaga sobre els misteris de la vida per desvetllar-nos el sentit d'aquesta. Des de la visió d'una dona intel·ligent, interpreta la realitat lluny de la mirada patriarcal, que imposa la seva visió racional dels fets sense tenir en compte aspectes tan fonamentals com la intuïció "reflexionada". Per tot plegat, acabarà dotant la seva paraula literària d'un sentit d'estranyesa lingüística que viatjarà més enllà dels límits de la raó. L'acte d'escriure serà viscut com una lluita entre el misteri i la vida més prosaica. "Fes que senti que la mort no existeix perquè estem en la veritat de l'eternitat".

Lispector és una autora que posa el focus de la seva escriptura en el detall i desemmascara l'obvietat. A través de l'anècdota, es desencadenen tot un seguit d'esdeveniments i reflexions que fan qüestionar la nostra pròpia existència. Anomena en l'acte mínim quelcom viu i neutre ("it"). La seva mirada és profunda. Una dona que observa la pròpia realitat i sap que tot té la seva importància; fins en les coses més petites, podem trobar "Déu". Transcendeix el joc allò simbòlic de les paraules. Furga l'essència de la vida, viatja cap a una introspecció molt audaç en els seus escrits que ens permet reflexionar sobre aspectes metafísics. Per a Clarice Lispector, escriure serà una forma de salvació i, també, de condemna.

Podem trobar en les seves primeres obres una llum d'esperança en les paraules i una capacitat per a transportar-nos cap a un lloc poc freqüent, però comú a tots i totes: l'ànima. A mesura que avança la seva trajectòria literària, reconeix la dificultat per a captar la vida amb les paraules. Un desencís quedarà reflectit en les seves darreres obres davant la impossibilitat de "pescar" la transcendència. "S'han esgotat els significats...les paraules no serveixen": aquesta reflexió crea un espai on el silenci i la necessitat d'expressar-se conviuen de forma harmònica. Només des de l'equilibri entre aquestes forces, el silenci i l'expressió, aconseguirà fixar l'instant. Instant que esdevindrà místic. El llenguatge té, però, els seus propis límits i l'autora veu quasi aquesta impossibilitat d'expressió com un fracàs: "Vull com agafar amb una mà la paraula". Davant d'aquesta lucidesa, davant el buit... els esdeveniments se succeeixen com si es tractés d'una experiència mística. Amb això no volem dir que la forma d'expressió de Lispector esdevingui el no-res, sinó que allò que els altres consideren banalitats ella ho veu com a petites realitats plenes de matisos que ens poden conduir a un tot; o si més no, ens acosten a l'essència de nosaltres mateixos. La mirada atenta de l'autora ens desvetlla tot un món ple de peculiaritats. Una realitat sense guarniments. I deixa oberts molts interrogants, alguns dels quals no obtindran mai una resposta. El que sí que podem constatar és que l'autora ha aconseguit un dels seus desitjos: que algú recordi el seu nom amb amor.

Bibliografia[modifica]

Publicacions en portuguès[modifica]

  • Perto do coração selvagem (1944)
  • O lustre (1946)
  • A cidade sitiada (1949)
  • Alguns contos (1952)
  • Laços de família (1960)
  • A maçã no escuro 1961)
  • A legião estrangeira (1964)
  • A paixão segundo G.H. (1964)
  • O mistério do coelho pensante (1967)
  • A mulher que matou os peixes (1968)
  • Uma aprendizagem ou O livro dos prazeres (1969)
  • Felicidade clandestina (1971)
  • A imitação da rosa (1973)
  • Água viva (1973)
  • A vida íntima de Laura (1974)
  • A via-crucis do corpo (1974)
  • Onde estivestes de noite (1974)
  • A hora da estrela 1977)
  • Para não esquecer (1978)
  • Quase de verdade (1978)
  • Um sopro de vida (1978)
  • A bela e a fera (1979)
  • A descoberta do mundo (1984)
  • Como nasceram as estrelas (1987)
  • Cartas perto do coração (2001)

Traduccions al català[modifica]

  • La passió segons G.H. (2006, Ed. Empúries). Traducció de Núria Prats Espar.
  • Aigua viva (2006, Pagès Editors).
  • L'hora d'estrella (2006, Pagès Editors).
  • La dona que va matar els peixos. Trad. Natàlia Tomàs. Editorial Cruïlla, 2007.
  • El misteri del conill que pensava. Trad. Enric Tudó. Editorial Cruïlla, 2008.

Traduccions al castellà[modifica]

  • Cerca del corazón salvaje. Trad. Basilio Losada. Siruela, Madrid.
  • Lazos De Familia. Trad. Haydée M. Jofre Barroso - Buenos Aires. Editorial Sudamericana, 1973. 157 p.
  • Silencio. Traducción y Prólogo de Cristina Peri Rossi - Barcelona. Grijalbo Mondadori, 1988. 174 p.
  • Felicidad Clandestina. Trad. Marcelo Cohen - Barcelona. Ediciones Grijalbo, 1988. 190 p.
  • Aprendizaje o El libro de los placeres. Trad. Cristina Sáenz De Tejada y Juan García Gayo - Madrid. Ediciones Siruela, 1994. 140 p.
  • Un soplo de vida (Pulsaciones). Trad. de Mario Merlino - Madrid, Siruela, 1999, 160 pp.
  • La hora de la estrella. Trad. Ana Poljak - Madrid. Ediciones Siruela, 2001. 81 p.
  • La Araña. Trad. Haydée M. Jofre Barroso - Buenos Aires, Ediciones Corregidor, 2003, 312p.
  • Revelación d'un mundo. Trad. Amalia Sato - Buenos Aires, Adriana Hidalgo Editora, 2004, 330p.
  • La manzana en la oscuridad. Trad. Elena Losada. Siruela, Madrid.
  • La Pasión según G.H, Trad. Juan García Gayo-Monte Ávila Editores, Caracas, 1969, 217 p.
  • Un soplo de vida. Trad. Mario Merlino. Siruela, Madrid.
  • Sólo para mujeres. Trad. Elena Losada. Siruela, Madrid.
  • Queridas mías. Trad. Teresa Montero. Siruela, Madrid.
  • Para no olvidar. Trad. Elena Losada. Siruela, Madrid.
  • Agua Viva. Trad. Trad. Elena Losada. Siruela, Madrid.
  • Aprendiendo a vivir. Trad. Elena Losada. Siruela, Madrid.
  • La Lámpara. Trad. Elena Losada. Siruela, Madrid.
  • Correo Femenino. Trad. Elena Losada. Siruela, Madrid.
  • Donde se enseñará a ser feliz. Trad. Elena Losada. Siruela, Madrid.
  • La ciudad sitiada. Trad. Elena Losada. Siruela, Madrid.
  • Cuentos reunidos. Trad. Cristina Peri Rossi, Juan Garcia Gayo, Marcelo Cohen, Mario Morales. Siruela, Madrid.

Enllaços externs[modifica]

En català[modifica]

http://blogs.tv3.cat/lhoradellector?itemid=2671.

En espanyol[modifica]

En portuguès[modifica]

En anglès[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clarice Lispector Modifica l'enllaç a Wikidata