Clarice Lispector

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaClarice Lispector
Clarice Lispector (cropped).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ru) Хая Пинхасовна Лиспектор Modifica el valor a Wikidata
10 desembre 1920 Modifica el valor a Wikidata (101 anys)
Txetxelnik Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicJueus Modifica el valor a Wikidata
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióFacultat de Dret de la Universitat Federal de Rio de Janeiro Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómodel, novel·lista, escriptora, periodista, guionista, traductora, pintora Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaHelen Palmer
Terelu Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeMaury Gurgel Valente (1943–1959) Modifica el valor a Wikidata
GermansElisa Lispector Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Clarice-Lispector-Unterschrift.png Modifica el valor a Wikidata

Lloc webclaricelispector.com.br Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0514155 Facebook: claricelispector15 Discogs: 1053936 Find a Grave: 13268097 Modifica el valor a Wikidata

Clarice Lispector (Txetxelnik, 10 de desembre de 1920) fou una escriptora ucraïnesa naturalitzada brasilera. La seva narrativa barreja històries costumistes, reflexions del seu pas per Europa, el judaisme, la metafísica i la relació que mantenia amb els seus homes, fills i germanes. És l'autora brasilera més traduïda del segle xx.[1][2]

Biografia[modifica]

Des de molt petita va viure al Brasil, entre Recife i Rio de Janeiro. D'ascendència jueva, va viure en un ambient molt judaic al Brasil (a la biografia que va escriure B. Moser, Why this world, se situa la seva condició de jueva com un dels punts de la problemàtica clau de la seva escriptura). Mai negarà la seva condició de jueva, però tampoc en farà una bandera.[3][4]

El volum de la seva obra abraça la narrativa, els contes i el periodisme. Va estudiar a la facultat de dret a la Universitat de Rio de Janeiro. Mentre cursava la carrera va escriure la seva primera novel·la, Perto do coração selvagem (1944). L'obra li va reportar un gran èxit literari, amb ella va rebre el premi Graça Aranha. Lispector va convertir-se en un fenomen literari, no tan sols per la qualitat de la seva obra, sinó també per ser una autora tan jove i de tanta qualitat.[5]

A partir d'aquí, la seva producció es caracteritza per un estil molt peculiar. Publicarà A cidade sitiada (1949), Laços de família (1960). I serà amb la novel·la A Maçâ no escuro (1961) quan atraurà l'atenció de la crítica literària del Brasil i de l'àmbit internacional. Els personatges de les seves novel·les parlen amb si mateixos i indaguen sobre temes tan complexos com l'ànima. L'any 1964 publica A paixâo segundo G. H. considerada per la crítica la seva gran novel·la.[6]

Amb Legiâo estrangeira (1964) i amb Uma aprendizagem: o livro dos prazeres (1969) l'escriptora es pregunta per temes que tenen a veure amb la metafísica. Aprofundint en l'esperit i en la condició i reflexionant sobre temes tant inaccessibles com interessants, com són Déu i la llibertat. Continua sent fidel al seu estil literari, que és la combinació d'una prosa clara, intensa i profunda.[7]

Tot i que gran part de la seva vida la va passar a Europa, amb obres com Água viva i Felicidades clandestinas (1971), Clarice Lispector va consolidar-se dins l'àmbit llatinoamericà.[8]

Va morir d'un càncer d'ovaris el 1977 a Rio de Janerio deixant publicades deu novel·les, dos llibres de contes i nombrosos articles periodístics recollits en diferents volums que en l'apartat de bibliografia s'especifiquen.[9]

Publicacions[modifica]

Publicacions en portuguès[modifica]

  • Perto do coração selvagem (1944)
  • O lustre (1946)
  • A cidade sitiada (1949)
  • Alguns contos (1952)
  • Laços de família (1960)
  • A maçã no escuro 1961)
  • A legião estrangeira (1964)
  • A paixão segundo G.H. (1964)
  • O mistério do coelho pensante (1967)
  • A mulher que matou os peixes (1968)
  • Uma aprendizagem ou O livro dos prazeres (1969)
  • Felicidade clandestina (1971)
  • A imitação da rosa (1973)
  • Água viva (1973)
  • A vida íntima de Laura (1974)
  • A via-crucis do corpo (1974)
  • Onde estivestes de noite (1974)
  • A hora da estrela (1977)
  • Para não esquecer (1978)
  • Quase de verdade (1978)
  • Um sopro de vida (1978)
  • A bela e a fera (1979)
  • A descoberta do mundo (1984)
  • Como nasceram as estrelas (1987)
  • Cartas perto do coração (2001)

Traduccions al català[modifica]

  • La passió segons G.H. (2006, Ed. Empúries). Traducció de Núria Prats Espar.
  • Aigua viva (2006, Pagès Editors).
  • L'hora de l'estrella (2006, Pagès Editors).
  • La dona que va matar els peixos. Trad. Natàlia Tomàs. Editorial Cruïlla, 2007.
  • El misteri del conill que pensava. Trad. Enric Tudó. Editorial Cruïlla, 2008.
  • Restes de carnaval, Antologia de contes. Trad. de Josep Domènech i Pere Comellas. Edició i selecció Jordi Puig. Editorial Comanegra, 2020.
  • Com van néixer les estrelles (dotze llegendes brasileres). Trad. de Gabriel de la Santíssima Trinitat Sampol i Fullana. Il·lustracions de Cesc Pujol. Lapislàtzuli Editorial, 2020.
  • Un alè de vida. Trad. de Josep Domenech Ponsatí. Club editor, 2021.

Referències[modifica]

  1. López, Alberto «Clarice Lispector, la escritora incalificable en estilo y en forma» (en castellà). El País [Madrid], 10-12-2018. ISSN: 1134-6582.
  2. Chiaravalli, Verónica. «La metafísica de Clarice Lispector» (en castellà). La Nación, 14-12-2012. [Consulta: 22 març 2022].
  3. Martín Rodrigo, Inés. «La mirada de Clarice Lispector, una escritora más allá del lenguaje» (en castellà). ABC Cultura, 09-12-2013. [Consulta: 3 novembre 2021].
  4. «Clarice Lispector -enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 novembre 2021].
  5. Cebrian i Plazas, Mireia. Una lectura de Água Viva de Clarice Lispector a la llum de la crítica literaria feminista de Françoise Collin (tesi). Universitat de Barcelona, 2016. 
  6. Baron, Francho. «Clarice Lispector». El País, 10-10-2013. [Consulta: 24 febrer 2018].
  7. Manzano, Agustina García. Morder estrellas: el misticismo de Clarice Lispector (Tesi) (en es). Universidad de Salamanca, 2010. 
  8. Chiaravalli, Verónica «La metafísica de Clarice Lispector» (en es-ar). La Nación [Buenos Aires], 14-12-2012. ISSN: 0325-0946.
  9. Ailouti, Marta. «La leyenda de Clarice Lispector» (en castellà). The Objective, 10-12-2020. [Consulta: 23 gener 2022].

Bibliografia complementària[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clarice Lispector