Clarice Lispector

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaClarice Lispector
Clarice Lispector, 1972.tif
Biografia
Naixement(ru) Хая Пинхасовна Лиспектор
10 desembre 1920
Chechelnyk (en) Tradueix
Mort9 desembre 1977 (56 anys)
Rio de Janeiro (Brasil)
Causa de mortCauses naturals (Càncer d'ovari)
Grup ètnicJueus
ReligióJudaisme
FormacióFederal University of Rio de Janeiro Faculty of Law (en) Tradueix
Activitat
OcupacióModel, guionista, traductora, periodista, novel·lista i escriptora
Família
CònjugeMaury Gurgel Valente (1943–1959)
GermansElisa Lispector
Premis
Signatura

Lloc webLloc web
IMDB: nm0514155 Facebook: claricelispector15
Modifica les dades a Wikidata

Clarice Lispector (1920-1977) fou una escriptora ucraïnesa va néixer a Tchetchelnick, però des de molt petita va viure al Brasil, entre Recife i Rio de Janeiro. D'ascendència jueva, va viure en un ambient molt judaic al Brasil (A la biografia que va escriure B. Moser, Why this world, se situa la seva condició de jueva com un dels punts de la problemàtica clau de la seva escriptura). Mai negarà la seva condició de jueva, però tampoc en farà una bandera.

Biografia[modifica]

El volum de la seva obra abraça narrativa, contes i periodisme. Va estudiar a la facultat de dret a la Universitat de Rio de Janeiro. Mentre cursava la carrera va escriure la seva primera novel·la, Perto do coração selvagem (1944). L' obra li va reportar un gran èxit literari, amb ella va rebre el premi Graça Aranha. Lispector va convertir-se en un fenomen literari, no tan sols per la qualitat de la seva obra, sinó també per ser una autora tan jove i de tanta qualitat. A partir d'aquí, la seva producció es caracteritza per un estil molt peculiar. Publicarà A cidade sitiada (1949), Laços de família (1960). I serà amb la novel·la A Maçâ no escuro (1961) quan atraurà l'atenció de la crítica literària del Brasil i de l'àmbit internacional. Els personatges de les seves novel·les parlen amb si mateixos i indaguen sobre temes tan complexos com l'ànima. L'any 1964 publica A paixâo segundo G. H. considerada per la crítica la seva gran novel·la.[1] Amb Legiâo estrangeira (1964) i amb Uma aprendizagem: o livro dos prazeres (1969) l'escriptora es pregunta per temes que tenen a veure amb la metafísica. Aprofundint en l'esperit i en la condició i reflexionant sobre temes tant inaccessibles com interessants, com són Déu i la llibertat. Continua sent fidel al seu estil literari, que és la combinació d'una prosa clara, intensa i profunda. Tot i que gran part de la seva vida la va passar a Europa, amb obres com Água viva i Felicidades clandestinas (1971), Clarice Lispector va consolidar-se dins l'àmbit llatinoamericà. Va morir d'un càncer d'ovaris el 1977 a Rio de Janerio deixant publicades deu novel·les, dos llibres de contes i nombrosos articles periodístics recollits en diferents volums que en l'apartat de bibliografia s'especifiquen.

Publicacions[modifica]

Publicacions en portuguès[modifica]

  • Perto do coração selvagem (1944)
  • O lustre (1946)
  • A cidade sitiada (1949)
  • Alguns contos (1952)
  • Laços de família (1960)
  • A maçã no escuro 1961)
  • A legião estrangeira (1964)
  • A paixão segundo G.H. (1964)
  • O mistério do coelho pensante (1967)
  • A mulher que matou os peixes (1968)
  • Uma aprendizagem ou O livro dos prazeres (1969)
  • Felicidade clandestina (1971)
  • A imitação da rosa (1973)
  • Água viva (1973)
  • A vida íntima de Laura (1974)
  • A via-crucis do corpo (1974)
  • Onde estivestes de noite (1974)
  • A hora da estrela 1977)
  • Para não esquecer (1978)
  • Quase de verdade (1978)
  • Um sopro de vida (1978)
  • A bela e a fera (1979)
  • A descoberta do mundo (1984)
  • Como nasceram as estrelas (1987)
  • Cartas perto do coração (2001)

Traduccions al català[modifica]

  • La passió segons G.H. (2006, Ed. Empúries). Traducció de Núria Prats Espar.
  • Aigua viva (2006, Pagès Editors).
  • L'hora d'estrella (2006, Pagès Editors).
  • La dona que va matar els peixos. Trad. Natàlia Tomàs. Editorial Cruïlla, 2007.
  • El misteri del conill que pensava. Trad. Enric Tudó. Editorial Cruïlla, 2008.

Referències[modifica]

  1. Baron, Francho. «Clarice Lispector». El País, 10-10-2013. [Consulta: 24 febrer 2018].

Enllaços externs[modifica]

En català[modifica]

En espanyol[modifica]

En portuguès[modifica]

En anglès[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clarice Lispector