Solraig clapejat

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaSolraig clapejat
Carcharias taurus
Carcharias taurus in UShaka Sea World 1079-a.jpg
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Chondrichthyes
Ordre Lamniformes
Família Odontaspididae
Gènere Carcharias
Espècie Carcharias taurus
Rafinesque, 1810
Distribució
Carcharias taurus distmap.png
Distribució del solraig clapejat (en blau).
Modifica dades a Wikidata

El solraig clapejat (Carcharias taurus) és un tauró que engoleix aire a la superfície i el guarda a l'estómac per aconseguir, gairebé, la flotabilitat neutra.

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Cos allargat i robust.
  • Musell curt, cònic i aplanat.
  • Sense membrana nictitant.
  • Amb cinc parells de fenedures branquials.
  • Dues aletes dorsals de mida similar, la primera situada bastant enrere respecte a la inserció de les pectorals.
  • La seua coloració va del marró fosc grisós al dors, i gris clar a la panxa.
  • Presenta una distribució irregular de taques fosques per tot el cos, sobretot en l'individu jove.
  • Assoleix un màxim de 318 cm de longitud total.
  • El mascle madura sexualment als 220-257 cm o més; la femella entre els 220 i els 300 cm o més.
  • Pot arribar a pesar uns 180 kg.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Individu solitari o en petits grups. Ocupa els fons sorrencs de la plataforma continental, fins als 200 m de fondària, però també se'l pot trobar nedant lentament entre dues aigües, sobretot al capvespre que és quan és més actiu.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

És un animal que s'allunya de la costa per alimentar-se. Segons observacions fetes, pot caçar en grup. Menja tot tipus de peixos com el tallahams, el bonítol, el lluç, l'anguila, petits taurons, rajades, calamars, pops i crancs.

Solraig clapejat del Parc Zoològic de Minnesota, Estats Units.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

És ovovivípar aplacentari. Practica l'oofàgia i el canibalisme intrauterí. Els òvuls fecundants s'inclouen en grups de 16 a 23 en càpsules ovígeres, d'aquests tan sols un individu en sortirà viu, ja que després de reabsorbir el seu sac vitel·lí, quan l'embrió té 17 cm i amb la dentició ja funcional, devora els altres òvuls i embrions més petits que ell. Quan té 26 cm l'embrió pot nedar dins de l'úter. A l'hivern, després de 8 o 9 mesos de gestació, neixen dues cries, una de cada úter, quan fan 100 cm de longitud aproximadament.

Aprofitament[modifica | modifica el codi]

Rarament capturat, no té cap interès pesquer.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]