Queen

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre grup de rock Queen. Vegeu-ne altres significats a «Queen (desambiguació)».
Infotaula d'organitzacióQueen
Queen Logo.png
Queen – montagem – new.png
Dades bàsiques
Tipus grup de rock
Forma jurídica
Creació 1970 a Londres
Activitat
Discogràfica Elektra Records
Parlophone
Island Records
Hollywood Records
Capitol Records
EMI Records
EMI
Gènere artístic Rock progressiu, glam rock, rock dur, rock psicodèlic, rock, art rock, pop-rock, heavy metal tradicional i heavy metal
Influències
Format per
Altres dades

Lloc web Lloc web oficial
Facebook: Queen Twitter: QueenWillRock Instagram: officialqueenmusic MySpace: queen Souncloud: queen-69312 Spotify: 1dfeR4HaWDbWqFHLkxsg1d IMDB: nm1277102 Youtube: UCiMhD4jzUqG-IgPzUmmytRQ iTunes: 3296287 Last fm: Queen Musicbrainz: 0383dadf-2a4e-4d10-a46a-e9e041da8eb3 Songkick: 469904
Modifica les dades a Wikidata

Queen és un grup de rock britànic format el 1970 format pel cantant Freddie Mercury, el guitarrista Brian May, el baixista John Deacon i el bateria Roger Taylor. És un dels principals grups de música del Segle XX i considerat un dels millors de la història, sent alhora un dels majors influents de la música actual, en especial Rock Dur i el Heavy Metal.

El grup, que va néixer després de la separació del grup Smile del qual Brian May i Roger Taylor en formaven part, va patir la baixa de dos dels seus integrants (Freddy Mercury, mort el 1991, i John Deacon, retirat des de 1997). No obstant això, actualment la banda continua en actiu amb dos dels seus membre originals (Brian May i Roger Taylor), i amb la incorporació del cantant Paul Rodgers fins al 2009 i de Adam Lambert des del 2011 fins a l'actualitat.

L'any següent, després de buscar per un temps un baixista, s'hi incorpora John Deacon, que seria el baixista definitiu del grup, conformant així la formació del grup Queen (nom suggerit per Freddie Mercury) a la ciutat de Londres, Anglaterra, el 1971.[1]

Queen és considerat com un dels millors grups musicals de la història. El grup és conegut per la seva gran diversitat musical, tant vocal com instrumental, així com pels seus multitudinaris concerts. Després de la mort de Freddie Mercury, el baixista John Deacon va anunciar la seva retirada de la música el 1997, mentre que Roger Taylor i Brian May es van unir a Paul Rodgers formant el projecte Queen + Paul Rodgers, amb el qual van enregistrar el seu setzè disc, que va ser publicat el 2008 sense gaire èxit.[2]

D'entre les cançons de Queen de més èxit comercial i popular, se'n poden destacar «We Are the Champions», «We Will Rock You», «Bohemian Rhapsody», «Don't Stop Me Now», «Another one Bites the Dust», «I Want to Break Free», «A Kind of Magic» i «Radio Ga Ga».[3]

Història[modifica]

El 1965 Faroukh Bulsara (Freddie Mercury), cantant del grup Ibex, coneix Tim Staffell, que està cantant i tocant el baix amb Brian May i Roger Taylor en el grup Smile.[4] Un any després, Smile fitxa per Mercury Records i gravaba un single sense èxit. Tot i això realitza concerts importants compartint escenari amb Pink Floyd o Free. Uns quants anys més tard, aquest single i alguna altra demo de Smile apareixeran publicades en CD.

Durant l'any 1969, Faroukh (més conegut com a Freddie) i Roger Taylor obren una parada de roba al mercat de Kensington (Londres), això els porta a conèixer l'àmbit més modern i informal de la zona, agafant referències pels seus temes.[5] El 1970 Tim Stafell abandona Smile,[2] però Brian May, Roger Taylor i Faroukh Bulsara decideixen treballar junts. El nou grup passa a anomenar-se Queen i toquen junts per primer cop, en 1971, després d'haver-ho intentat abans amb tres baixistes, se'ls afegeix John Deacon,[1] completant el grup, que va restar igual durant vint anys.[3]

El 1972 treballen en el primer àlbum, i el 1973 apareix el primer single, «Keep yourself alive». Abans de la publicació definitiva del disc, sorgeix un intent per llençar Freddie Mercury en solitari sota el nom de Larry Lurex i es publica un single de dues versions amb aquest nom. La idea fracassa perquè Larry Lurex representa una paròdia del rocker Gary Glitter, que el públic no accepta de bon grat.

El primer àlbum, titulat simplement Queen, surt a la venda el 1973, després d'haver estat gravat aprofitant espais de temps en què a l'estudi de gravació no hi anava a gravar ningú. Primera gira a Anglaterra, com a teloners de Mott the Hoople. Durant el mateix any tornen a entrar a l'estudi (en millors condicions) i graven el seu segon disc Queen II. «Seven Seas Of Rhye», escrita per Freddie, dóna a Queen el seu primer gran single, seguit per una reeixida gira amb record de vendes que acaba al London's Rainbow Theatre. Primera gira a Europa i primera gira a Amèrica (aquesta última, telonejant Moot the Hoople, juntament amb Aerosmith). Primera gira per Austràlia.

El 1974 surt a la venda el seu tercer disc Sheer heart attack. Per primera vegada, un single de Queen arriba a la tercera posició a les llistes amb «Killer queen», que va ser nominada per a un premi Ivor Novello. Primera gira al Japó. Ja en aquella època, els concerts finalitzaven amb la sintonia d'una primitiva versió de l'himne d'Anglaterra, «God save the Queen», que havien enregistrat especialment pels directes.

Fitxen per EMI, passat un any de la sortida a venda del seu tercer disc, i es disposen a gravar el disc més arriscat i amb més pressupost fins a la data. El primer single que es publicarà d'aquest disc serà «Bohemian Rhapsody», amb el qual aconsegueixen el seu primer número 1 a les llistes, i Freddie Mercury, el seu autor, guanya un nou Premi Ivor Novello. El 21 de novembre d'aquell mateix any sortiria a la venda el quart disc de Queen, A night at the opera. El disc acaba amb una versió actualitzada de «God save the Queen»'. Des d'aquell moment és la que s'utilitzaria a l'hora de finalitzar tots els concerts. El 1976 recolzat pel single «Tie your mother down», editen el seu cinquè disc A day at the races. Queen toquen al Hyde Park de Londres el major concert que s'hi havia fet fins ara.

El 1977 treuen el seu sisè disc, News of the world. Les cançons «We Are the Champions» i «We Will Rock You» es col·loquen primeres a les llistes dels Estats Units. Des de llavors, tots els concerts s'acabarien amb Queen tocant aquestes dues cançons, just abans de posar l'himne. «Bohemian Rhapsody» és votada el millor single britànic dels últims 25 anys als premis Britannia. Queen comença la major gira fins ara als Estats Units, fent ple tres nits al Los Angeles Forum.

1978 Queen publica el seu setè disc, Jazz, amb els singles «Fat bottomed girls» i «Bycicle race».

1979 Primer disc en directe Live killers, extret de la seva darrera gira europea.

1980 «Crazy Little Thing Called Love», número 1 arreu del món. «Another One Bites the Dust» es transforma en el major èxit de Queen als Estats Units. Reben el premi «Millor grup» per Dick Clarke. Fins ara, han venut 45 milions d'àlbums. Treuen a la venda el seu vuitè disc The game amb el qual mostren un canvi musical força radical en allunyar-se per primera vegada del rock dur que fins a la data els havia caracteritzat. També per primera vegada utilitzen sintetitzadors a l'estudi. La gravació de The game, va ser alternada amb l'enregistrament per encàrrec de la grup sonora de la pel·lícula futurista Flash Gordon que apareixeria a l'any següent com el seu novè disc.

1981 Queen actua a Sud-amèrica, amb molts concerts a estadis, que Freddie sempre prefereix. També actuen a Montreal, d'on en trauran el vídeo We will rock you. Aquesta gravació es reeditarà l'any 2007 en format CD i DVD remasteritzada i rebatejada com Rock in Montreal. Durant el transcurs d'aquests concerts presentarien un tema nou, «Under pressure», que a l'estudi haurien compost i enregistrat juntament amb David Bowie. Apareix el seu primer recopilatori, Greatest hits. Freddie Mercury grava diverses cançons entre 1981 i 1983 amb Michael Jackson, inclosa una demostració de "State of Shock", "Victory" i "There Must Be More to Life Than This".[6][7] En cap moment, no es va publicar oficialment cap d'aquestes col·laboracions, tot i que encara existeixen enregistraments bootleg. Jackson va gravar el single "State of Shock" amb Mick Jagger per a l'àlbum de Victory dels Jacksons.[8] Mercury va incloure la versió en solitari de "There must be more to life than this" en el seu àlbum "Mr. Bad Guy".[9] "There Must Be More to Life Than This" va ser reelaborada i publicada per Queen en el seu àlbum de recopilació Queen Forever el 2014.[10]

1982 Queen publica el seu desè disc Hot space, que és considerat com el disc més criticat pel públic que els venia seguint des de sempre; per a l'ocasió s'havien inclinat gairebé en la seva totalitat pel pop més discotequer. Durant la següent gira toquen al camp Elland Road a Leeds, Milton Keynes Bowl (dels quals el 2006 se n'editarà un CD i DVD sota el títol de Queen on fire - Live at the Bowl) a Bedfordshire i Seibu Lions a Tòquio. Roger Taylor treu el seu primer disc en solitari Fun in space. Mercury i Taylor van cantar a la pista del títol del disc d'estudi de Billy Squier, "Emotions in Motion" (1982). Posteriorment van contribuir amb dos temes al disc de Squier de 1986 "Enough Is Enough", amb veus a "Love is the Hero" i arranjaments musicals a "Lady With a Tenor Sax".[11]

1983 Queen decideix fer un any sabàtic. Brian May enregistra un single de tres temes juntament amb Eddie Van Halen que apareixerà sota el nom de Star fleer project. Roger Taylor treu el seu segon disc en solitari Strange Frontier.

1984 The works és el nom del seu 11è disc. Com a singles destacats publiquen «It's a hard life», «I want to break free», «Hammer to fall» i «Radio Ga Ga». Per el videoclip de «I want to break free», es mostra tot el grup vestit de dones com a paròdia d'una telenovel·la anglesa. A Europa fa molta gràcia, però a Amèrica no ho troben tant graciós. Freddie contribueix amb la cançó «Love kills» a la restauració de la pel·lícula Metropolis i en cedeix els drets a canvi dels drets sobre els decorats de la pel·lícula. Aquests decorats són utilitzats per a l'enregistrament del videoclip de «Radio Ga Ga» i per decorar l'escenari de la seva propera gira mundial.

1985 Comença l'any fent doblet al Rock in Rio, on compartiran escenari amb Iron Maiden, AC/DC, Scorpions, o Judas Priest. Freddie Mercury treu el seu primer disc en solitari, Mr. Bad Guy.

1985 Queen toca a Sud-àfrica només per a espectadors no segregats (era l'època de l'apartheid) i dóna els beneficis a l'escola Kutlawanong per a sords. Continua la gira mundial tocant per última vegada a la seva història al Japó. Finalitza la gira en el transcurs del Live Aid que se celebra simultàniament als Estats Units i Anglaterra, on l'esdeveniment té lloc a l'Estadi de Wembley de Londres. La raó del festival és recaptar diners per a Etiòpia. Van compartir escenari amb Phil Collins, Bob Geldof, David Bowie, i Status Quo entre altres.

1985 A final d'any, Queen edita el primer single del seu futur nou treball One vision i passa també a formar part de la banda sonora de Iron Eagle.

1986 Surt a la venda el seu 12è disc A kind of magic. Gran part de les cançons d'aquest disc haurien estat requerides com a banda sonora de la pel·lícula Highlanders. Queen pren la seva última gira «Magic Tour» que recorreria per a tot Europa, i que en principi s'havia d'acabar amb dues nits a l'Estadi de Wembley. La gira es va allargar amb alguns concerts de més, entre els quals es destaca el Nepstadion de Budapest, el primer i únic concert que Queen realitza al bloc oriental del teló d'acer. La gira finalitza a Knebworth House, a Anglaterra, amb una audiència de 180.000 persones, el que va ser l'últim concert de la història de Queen. L'àudiència de Capital Radio va votar «Bohemian Rhapsody» el millor single de la història. A final d'any es publica el segón disc en directe del grup Live Magic que recull alguns retalls dels concerts realitzats a l'Estadi de Wembley i el Knebworth Park de Londres, i el Nepstadion de Budapest. Queen annuncia que es prenen un descans. Alguns mitjans ho anunciaran com una dissolució.

1987 Freddie coneix una de les seves heroïnes, Montserrat Caballé a Barcelona, i decideixen treballar plegats.[3] Brian May comença a treballar en el seu disc en solitari. Alguns temes que en principi haurien d'anar al seu disc acabaran en cançons de Queen. Roger Taylor crea un grup paral·lel, The Cross i treu el seu primer disc Shove it. Brian May produeix el disc de l'actriu Anita Dobson, qui des de llavors es convertiria en la seva companya sentimental.

1988 Barcelona, l'àlbum de Freddie Mercury i Montserrat Caballé surt a la venda. Com a single hi apareix la cançó homònima del disc, que des de llavors va ser considerada cançó oficial dels Jocs Olímpics del 92, a Barcelona. Comencen a sorgir els primers rumors sobre la possibilitat que Freddie Mercury sigui portador del virus de la SIDA.

1989 Surt a la venda The Miracle. Com a singles destacats hi apareixen «I want it all», «The miracle», «The invisble man», i «Breakthru». Queen annuncia que després del disc no hi haurà gira. Això fa que cobrin més força els rumors sobre la seva malaltia.

1990 Reben el premi a grup més popular dels 80. Brian May continua treballant en el seu disc en solitari. Roger Taylor amb el seu grup paral·lel The Cross treu el seu segón disc Mad, Bad and Dangerous to Know.

1991 Surt a la venda Innuendo, el single, del mateix nom, i l'àlbum es col·loquen primers a les llistes britàniques. També com a singles destacables hi apareixen «Headlong», «I'm going slightly mad», «These are the days of our lives», i «The show must go on». Al videoclip de «I'm going slightly mad» Freddie Mercury apareix amb una quantitat de maquillatge que continua donant força als rumors sobre la SIDA. «These are the days of our lives», significa l'última vegada que Freddie Mercury grava un videoclip. La premsa sensacionalista assetja a Queen i en particular a Freddie Mercury cada vegada més.

1991 Brian May participa en el festival Las leyendas de la Guitarra de Sevilla, amb motiu dels actes previs a la Expo'92, juntament amb guitarristes i altres músics consagrats com Steve Vai, Joe Satriani, Nuno Bettencourt i Gary Cherone (Extreme), Joe Walsh, Paul Rodgers, o Cozy Powell entre d'altres. Surt a la venda el segón recopilatori de Queen, Greatest Hits II.

1991 Apareix «Driven by you», primer single de Brian May en solitari. És l'adaptació rockera d'una cançó orquestrada que havia compost per encàrrec, per una campanya publicitaria de la marca automovilística Ford (concretament, pel Ford Mondeo).

1991 El 24 de Novembre, mor Freddie Mercury a casa seva, a Londres, degut a una bronco-pneumònia provocada per la sida, als 45 anys. Fins al dia abans, no va fer públic de manera oficial la realitat sobre la seva malaltia.

1992 A l'abril d'aquest any se celebra el concert d'homenatge a Freddie Mercury, on hi participen Guns N' Roses, Elton John, Robert Plant (Led Zeppelin), Tony Iommi (Black Sabbath), Def Leppard, Extreme, George Michael o Lisa Stansfield, entre altres. A partir dels beneficis del concert es crea l'organització Freddie Mercury Phoenix Trust, que des de llavors es dedica a combatre la SIDA arreu del món. Brian May treu finalment el seu primer disc en solitari, Back to the light. Va aconseguir la seva posició més alta a les llistes amb el single Too much love will kill you, cançó que ja havia estat gravada per a les sessions de The miracle (i no publicada finalment al disc per qüestions editorials) i que ell va regrabar pel seu disc en solitari.

1993 Brian May gira en solitari acompanyat de Cozy Powell a la bateria, Spike Edney als teclats, Jamie Mooses a la guitarra rítmica, Neil Murray al baix, i Susy Webs i Cathy Porter als cors. Primer ho farà en grans estadis com a tel·loner de Guns'n'Roses. Després ho farà com a cap de cartell en locals més modestos completant una gira per Europa i el Japó. Roger Taylor treu el seu tercer disc en solitari Happiness?.

1994 Els tres integrants supervivents de Queen es reuneixen per començar a treballar en el disc "Made in Heaven".

1995 Surt a la venda Made in Heaven, l'últim àlbum de Queen, amb algunes cançons posteriors a la gravació de Innuendo (A winte's tale, última cançó que compon Freddie Mercury amb la resta del grup, i Mother love, última cançó que arriba a cantar i que és completada amb la veu de Brian May), d'altres pertanyents a projectes diversos (Made in Heaven i I was born to love you de Freddie Mercury en solitari i "Heaven for everyone" de The Cross), i d'altres, que per motius diversos no s'havien inclòs en els discos anteriors de Queen (My life has been saved, Too much love will kill you, It's a beautifull day, Let me live, You don't fool me). En gairebé tots els casos, les cançons són regrabades de nou, tot respectant les melodies originals de veu, piano i teclats de Freddie Mercury.

1997 Última aparició en directe fins al dia d'avui dels tres supervivents de Queen junts, per interpretar juntament amb Elton John The show must go on, a París. A la tardor d'aquest any, surt a la venda el recopilatori Queen Rocks amb la base de I can't live with you de Innuendo regrabada en una versió més potent que l'original. Però destaca sobretot un tema nou de Queen, compost per Brian May i gravat pels tres supervivents. Tot i això, en un principi aquesta cançó havia d'anar al disc nou que té previst Brian May per a l'any vinent: No-one but you (Only the good die young). Després d'això, John Deacon es retira definitivament de la música.

1998 Brian May publica el seu segon disc en solitari, Another world. Degut a la mort de Cozy Powell en un accident de trànsit, la gira es realitzarà amb Eric Singer a la bateria. Roger Taylor publica el seu quart disc en solitari "Electric Fire" i realitza alguns concerts pel Regne Unit. Brian May s'encarrega de la BSO de la pel·lícula Fúria.

1999 Es publica el recopilatori Greatest Hits III, que inclou cançons del Made in Heaven, temes en solitari de Brian May i Freddie Mercury, col·laboracions amb George Michael o Elton John, i rareses.

2002 - 2005 Brian May i Roger Taylor realitzen diverses activitats sota el nom de Queen: participen amb artistes diversos als actes promoguts per l'expresident de Sud-àfrica Nelson Mandela a través de la seva fundació 46664, i co-produeixen el musical We will rock you que es realitza a partir de cançons de Queen. També participen en els actes de l'aniversari de la reina d'Anglaterra, col·laboren amb diversos artistes com Robbie Williams, Foo Fighters o Jeff Scott Soto.

2005 Brian May, Roger Taylor, i Paul Rodgers, decideixen treballar junts. Neix el nou grup Queen & Paul Rodgers. Realitzen una gira mundial. Encara que la major part del repertori és de cançons de Queen, també n'hi apareixen de Bad Company, Free, o de Paul Rodgers en solitari. A final d'any es publica el CD i DVD en directe Return to the champions. Ja en aquest disc hi apareix una cançó nova de Roger Taylor, «Say it's not true».

2007 S'anuncia la gravació d'un disc amb temes nous, com a Queen & Paul Rodgers i una gira per a l'any vinent. Es publica com a primer single «Say it's not true» gravada en estudi amb el grup al complet.

2008 Queen & Paul Rodgers realitzen llurs primeres aparicions en directe. Primer a la televisió anglesa on presenta un altre tema nou: «C-Lebrity». Després, participen en els actes de celebració del 90è aniversari de Nelson Mandela. Surt a la venda el single de «C-Lebrity».

Discografia[modifica]

Discs d'estudi[modifica]

Nom de l'àlbum Informació
Queen
Queen II
Sheer Heart Attack
A Night At The Opera
A Day at the Races
News of the World
Jazz
The Game
Flash Gordon
Hot Space
The Works
A Kind of Magic
The Miracle
Innuendo
Made In Heaven

Discs en directe[modifica]

Nom de l'àlbum Informació
Live Killers
Live Magic
Live at Wembley '86
Queen on Fire - Live at the Bowl

Recopilacions[modifica]

  • Greatest Hits I (1981)
  • Greatest Hits II (1991)
  • Queen Rocks (1997)
  • Greatest Hits III (1999)
  • The Complete Works (desembre de 1985), col·lecció que conté tots els discos oficials editats fins aquella data (des de Queen fins a The Works)
  • Complete Vision (desembre de 1985), recopilació de les cares B de tots els singles editats fins aquella data (des de Killer Queen fins a One Vision)
  • Queen Forever (2014) Recopilació de títols remasteritzats i material inèdit de l'àrea Mercury

Queen + Paul Rodgers (2004-2009)[modifica]

A la fi de 2004, el guitarrista Brian May i el bateria Roger Taylor van anunciar que tots dos es reunirien i tornarien a sortir de gira el 2005 al costat de Paul Rodgers (cantant fundador de les bandes Free i Bad Company). La nova formació va rebre el nom de "Queen + Paul Rodgers". El baixista John Deacon (retirat de la banda), va declinar participar-hi,[12] sent reemplaçat pel baixista Danny Miranda (membre de Blue Öyster Cult). Altres membres de la gira van ser el teclista Spike Edney, que ja va tocar teclats i ocasionalment guitarra en els concerts en viu de Queen des de 1984, i el guitarrista Jamie Moses, que va començar a treballar amb Brian May en els seus projectes solistes a principi dels anys 90. D'aquesta gira, que va ser batejada com "Queen + Paul Rodgers Tour", es van publicar els DVD Return of the Champions i Super Live in Japan. Posteriorment treurien dos discos més, un d'estudi titulat The Cosmos Rocks i el directe Live In Ukraine.

Nom de l'àlbum Informació
Return of the Champions (en Directe)
Super Live In Japan (en Directe / disponible només al Japó)
The Cosmos Rocks
Live in Ukraine (en Directe / disponible en CD i DVD)

Queen + Adam Lambert (2011 - ...)[modifica]

Des de 2011, Brian May i Roger Taylor realitzen concerts juntament amb el cantant estadounidenc Adam Lambert sota el nom "Queen + Adam Lambert". El 18 de setembre de 2015 es van presentar a la 6a edició del festival Rock in Rio davant de 82.000 persones. Durant aquesta gira van recórrer diverses ciutats dels Estats Units, Europa, Àsia i Sud-amèrica.

Membres[modifica]

Formació oficial
  • Freddie Mercury – veu principal, piano, teclats, guitarra i pandereta (1970–1991; mor)
  • Brian May – guitarra líder, teclats, piano, cors i veu principal (1970–actualitat)
  • Roger Taylorbateria, percussió, guitarra rítmica, cors i veu principal (1970–actualitat)
  • John Deaconbaix, guitarra rítmica, teclats, cors, triangle (1971–1997)
  • Spike Edney – teclats, piano, guitarra rítmica, cors (1984–actualitat)
Antics membres
  • Mike Grose – baix (1970)
  • Barry Mitchell – baix (1970–1971)
  • Doug Ewood Bogie – baix (1971)
Queen +
Altres cantants Queen +
Membres de gira
  • Morgan Fisher – teclats, piano (1982)
  • Fred Mandel – teclats, piano (1982)
  • Jamie Moses – guitarra rítmica, guitarra líder, cors (1998–2009)
  • Danny Miranda – baix, cors (2005–2009)
  • Rufus Tiger Taylor – percussió, batería, cors (2011–2017)
  • Neil Fairclough – baix, cors (2011–actualitat)
  • Tyler Warren - percussió, batería, cors (2017–actualitat)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Hodkinson, 2009, p. 132.
  2. 2,0 2,1 Blay, Arturo. Queen : la reina del espectáculo (en castellà). Valencia : La Máscara, cop. 1996. Valencia: La Máscara, 1996, p. 6. ISBN 8479745398. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Gunn, Jacky. Queen (en castellà). Madrid: Cátedra, 1993, p. 60. ISBN 843761208X. 
  4. Gun, Jacky. Queen (en castellà). Madrid : Cátedra, cop. 2000. Madrid: Cátedra, 2000, p. 7. ISBN 843761208X. 
  5. Hodkinson, 2009, p. 101.
  6. «Freddie Mercury – Collaborations: Michael Jackson» (en anglès). Ultimatequeen.co.uk. [Consulta: 26 agost 2019].
  7. «Freddie Mercury: 10 Things You Didn't Know Queen Singer Did» (en anglès). Rolling Stone. [Consulta: 26 agost 2019].
  8. Campbell, Lisa D. Michael Jackson: the king of pop (en anglès), gener 1993, p. 90. ISBN 9780828319577. 
  9. «There Must Be More To Life Than This» (en anglès). Ultimatequeen.co.uk. [Consulta: 26 agost 2019].
  10. «Queen Forever – Queen | Songs, Reviews, Credits | AllMusic» (en anglès). AllMusic. [Consulta: 26 agost 2019].
  11. Unger, Adam. «QueenVault.com – Freddie +» (en anglès). Queenvaultom. [Consulta: 26 agost 2019].
  12. «Queen News March 2006».

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]