Phil Collins
Phil Collins (Cheswick, Londres, 30 de gener de 1951) és un bateria i un cantant de rock i pop anglès.[1] La seva carrera com a cantant es deu gràcies a l'oportunitat que se li va presentar quan Peter Gabriel va abandonar el grup Genesis i Phil Collins, que n'era el bateria, va assumir la veu del grup. Entre les seves cançons més famoses hi ha In The Air Tonight, You Can't Hurry Love, Sussudio, One More Night, Another Day In Paradise, Do You Remember?, Both Sides Of The Story, Dance Into The Light i Can't Stop Loving You. L'any 1995 va abandonar el grup Genesis, grup del qual era bateria des de feia 25 anys i cantant des de 20, per centrar-se exclusivament en els seus projectes en solitari. El 1998, any en què va editar el seu recopilatori d'èxits ...Hits, va començar també una nova etapa professional centrada a fer nous discs de manera esporàdica, bandes sonores per a Disney i una última gira. Aquesta disminució de la seva activitat és probablement deguda la seva pèrdua progressiva en l'oïda. Actualment pateix problemes cervicals que li impedeixen tocar la bateria i a conseqüència d'aquesta malaltia tampoc li és possible realitzar cap gira. Finalment, després de crear molta expectativa, el 2007 va engegar una nova gira amb Genesis després de 15 anys en solitari. Juntament amb els seus antics companys Tony Banks i Mike Rutherford inicien una gira per Europa i els Estats Units. També és uns dels tres cantants de pop que ha venut més de 100 millions de discos, al costat de Paul McCartney i Michael Jackson. El 7 de març de 2011 es va fer pública la seva retirada del món de la música, però al 2015 enunciar la seva tornada a la música.
Discografia[modifica]
- Discs d'estudi amb totes les cançons inèdites:
- Discs en concert:
- Discs recopilatoris:
- Discs de banda sonora, amb diverses cançons cantades per ell:
Filmografia[modifica]
- 1964: A Hard Day's Night (no surt als crèdits)
- 1965: R3 (episodi: "Unwelcome Visitor")
- 1967: Calamity the Cow
- 1985: Miami Vice (episodi: "Phil the Shill")
- 1986: The Two Ronnies (2 episodis)
- 1988: Buster (com a Buster Edwards)
- 1988: Mickey's 60th Birthday (ell mateix; TV special)
- 1991: Hook (com el Detectiu Good)
- 1993: Enganys (Frauds ) (com a Roland Coping)
- 1993: And the Band Played On (com a Eddie Papasano; TVfilm)
- 1995: Balto (veu de Muk and Luk)
- 2003: The Jungle Book 2 (veu de Lucky)
Premis[modifica]
Premis Grammy[modifica]
Al llarg de la seva trajectòria professional Phil Collins ha rebut 8 Premis Grammy:
- 1984 - Millor interpretació masculina pop per Against All Odds (Take A Look At Me Now).
- 1985 - Millor Àlbum de l'any per No Jacket Required.
- 1985 - Millor interpretació masculina pop per No Jacket Required.
- 1985 - Millor productor de l'any (no clàssic) per No Jacket Required.
- 1987 - Millor concepte de vídeo musical per Land of Confusion (com a Genesis).
- 1988 - Millor cançó escrita per a TV o cinema per Two hearts (juntament amb Lamont Dozier).
- 1990 - Millor Cançó de l'any per Another Day In Paradise
- 1999 - Millor Banda Sonora per Tarzan (amb Marc Mancina).
Oscars[modifica]
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1985 | Millor cançó original | per la cançó Against All Odds (Take a Look at Me Now) |
Nominat |
| 1989 | Millor cançó original | per la cançó Two Hearts (amb Lamont Dozier) |
Nominat |
| 2000 | Millor cançó original | per la cançó You'll be in my heart |
Guanyador |
Referències[modifica]
- ↑ «Phil Collins». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Phil Collins |
- Phil Collins - Lloc web oficial (anglès)