A Hard Day's Night (pel·lícula)
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Richard Lester |
| Protagonistes | |
| Producció | Walter Shenson |
| Guió | Alun Owen |
| Música | George Harrison i The Beatles |
| Fotografia | Gilbert Taylor |
| Muntatge | John Jympson |
| Vestuari | Julie Harris |
| Distribuïdor | United Artists i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Regne Unit |
| Estrena | 1964 |
| Durada | 87 min |
| Idioma original | anglès |
| Rodatge | estació de Marylebone |
| Color | en blanc i negre |
| Pressupost | 350.000 $ |
| Recaptació | 14.000.000 AU$ |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia i cinema musical |
| Lloc de la narració | Londres |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
           | |
A Hard Day's Night va ser la primera pel·lícula del grup The Beatles, una comèdia britànica escrita per Alun Owen en plena esplendor de la Beatlemania. El director va ser Richard Lester, el productor Walter Shenson i el director de fotografia Gilbert Taylor. A més de The Beatles, el repartiment incloïa Wilfrid Brambell, Norman Rossington, John Junkin, Lionel Blair, Victor Spinetti, John Bluthal i Derek Nimmo. La banda sonora, amb el mateix títol de la pel·lícula, A Hard Day's Night, seria el tercer disc de l'agrupació i la seva primera banda sonora. Es va estrenar el 6 de juliol de 1964.
Context de la filmació[modifica]
Va ser rodada per l'estudi cinematogràfic americà United Artists en blanc i negre i va ser produïda en 16 setmanes a la primavera de 1964. Es va decidir filmar-la en blanc i negre a causa del seu baix cost, i el ràpid enregistrament es va deure al convenciment que tenia l'estudi que la Beatlemania no duraria passat l'estiu del 1964. (El seu interès primordial va anar, de fet les vendes pontencials que portaria la llicència de la B.S.O. de l'àlbum). La pel·lícula va usar la tècnica innovadora de tallar les imatges al ritme de la música, i per això molts veuen aquest film com a precursor dels moderns vídeos musicals, especialment el fragment de Can't Buy Me Love, que va aprofitar el treball creatiu de cambra, i l'acció del grup corrent i saltant per un parc.
El director, Richard Lester també va dirigir la següent pel·lícula de The Beatles el 1965, Help!. A més d'altres pel·lícules els 70 i els 80 com Els tres mosqueters i Superman II.
Tres extres es tornarien posteriorment famosos pel seu propi treball. Phil Collins va ser un extra en la seqüència del concert i després es va convertir en el bateria del grup Genesis. Pattie Boyd es casaria amb George Harrison i després amb Eric Clapton. També va marcar el debut cinematogràfic no acreditat de Charlotte Rampling com a atractiva ballarina que apareix en certes seqüències.
En aquesta pel·lícula va destacar Ringo Starr, i per això se li va donar el paper protagonista en la segona que el grup rodaria, Help!.
Cançons[modifica]
- «I'll Cry Instead»
- «A Hard Day's Night»
- «I Should Have Known Better»
- «Can't Buy Me Love»
- «If I Fell»
- «And I Love Her»
- «I'm Happy Just to Dance with You»
- «Ringo's Theme (This Boy)»
- «Tell Me Why»
- «Don't Bother Me»
- «I Wanna Be Your Man»
- «All My Loving»
- «She Loves You»