A Hard Day's Night (pel·lícula)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
A Hard Day's Night
A Hard Day's Night (pel·lícula)
A Hard Days night movieposter.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Richard Lester
Protagonistes The Beatles
Wilfrid Brambell
Norman Rossington
John Junkin
Lionel Blair
Victor Spinetti
Producció Walter Shenson
Guió Alun Owen
Música The Beatles
George Martin
Fotografia Gilbert Taylor
Muntatge John Jympson
Vestuari Julie Harris
Distribuïdora United Artists
Dades i xifres
País Regne Unit
Data d'estrena 1964
Durada 87 minuts
Idioma original anglès
Pressupost ~£200,000 ( ~$500,000)
Temàtica
Gènere comèdia musical
Lloc de la narració Londres
Palmarès
Nominacions Oscar al millor guió original
Academy Award for Best Score, Adaptation or Treatment
Més informació
IMDB Fitxa 7.5/10 stars
FilmAffinity Fitxa
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Metacritic Fitxa
Modifica dades a Wikidata

A Hard Day's Night va ser la primera pel·lícula del grup The Beatles, una comèdia britànica escrita per Alun Owen en plena esplendor de la Beatlemania. El director va ser Richard Lester, el productor Walter Shenson i el director de fotografia Gilbert Taylor. A més de The Beatles, el repartiment incloïa Wilfrid Brambell, Norman Rossington, John Junkin, Lionel Blair, Victor Spinetti, John Bluthal i Derek Nimmo. La banda sonora, amb el mateix títol de la pel·lícula, A Hard Day's Night, seria el tercer disc de l'agrupació i la seva primera banda sonora. Es va estrenar el 6 de juliol de 1964.

Context de la filmació[modifica | modifica el codi]

Va ser rodada per l'estudi cinematogràfic americà United Artists en blanc i negre i va ser produïda en 16 setmanes a la primavera de 1964. Es va decidir filmar-la en blanc i negre a causa del seu baix cost, i el ràpid enregistrament es va deure al convenciment que tenia l'estudi que la Beatlemania no duraria passat l'estiu del 1964. (El seu interès primordial va anar, de fet les vendes pontencials que portaria la llicència de la B.S.O. de l'àlbum). La pel·lícula va usar la tècnica innovadora de tallar les imatges al ritme de la música, i per això molts veuen aquest film com a precursor dels moderns vídeos musicals, especialment el fragment de Can't Buy Me Love, que va aprofitar el treball creatiu de cambra, i l'acció del grup corrent i saltant per un parc.

El director, Richard Lester també va dirigir la següent pel·lícula de The Beatles el 1965, Help!. A més d'altres pel·lícules els 70 i els 80 com The Three Musketeers i Superman II.

Tres extres es tornarien posteriorment famosos pel seu propi treball. Phil Collins va ser un extra en la seqüència del concert i després es va convertir en el bateria del grup Genesis. Pattie Boyd es casaria amb George Harrison i després amb Eric Clapton. També va marcar el debut cinematogràfic no acreditat de Charlotte Rampling com a atractiva ballarina que apareix en certes seqüències.

En aquesta pel·lícula va destacar Ringo Starr, i per això se li va donar el paper protagonista en la segona que el grup rodaria, Help!.

Cançons[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]