Radio Ga Ga

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'àlbumRadio Ga Ga
Tipus Senzill
Publicat
  • 23 January 1984 (UK)
  • 7 de febrer de 1984 (EUA)
Enregistrat Agost – Octubre de 1983
Gènere
Durada
  • 5:44 (Àlbum/versió vídeo)
  • 4:23 (radio edit als EUA)
  • 6:53 (12" versió ampliada)
  • 6:01 (12" versió instrumental)
Discogràfica
Lletres Roger Taylor
Productor
Format
  • Vinil 7"
  • Vinil de 12"
  • Senzill en CD
  • Senzill en mini CD
Pistes "I Go Crazy" (cara B)
Cronologia de Queen

"Back Chat"
(1982)
Radio Ga Ga "I Want to Break Free"
(1984)
Més informació
Discogs 14672
MusicBrainz efd551e7-19c4-34e8-b073-d22c423130c3
Modifica les dades a Wikidata

"Radio Ga Ga" és una cançó del grup britànic de rock Queen del 1984, escrita pel seu bateria Roger Taylor. Es va llançar com a senzill juntament amb "I Go Crazy" de Brian May a la cara B original (3:42), i estava inclosa en l'àlbum The Works. La cançó també està inclosa en els àlbums recopilatoris del grup Greatest Hits II i Classic Queen.[4]

El senzill fou un èxit mundial, arribant al número 1 en 19 països, al número 2 a la UK Singles Chart, i al número 16 a la Billboard Hot 100 als Estats Units.[5][6] El grup va tocar la cançó en tots els concerts entre 1984 fins al seu últim concert amb Freddie Mercury el 1986, amb l'actuació més notable sent la de Live Aid l'any 1985.[7][8][9][10][11]

La cançó comentava com la televisió sobrepassà la ràdio en popularitat i com la gent escoltava la ràdio per escoltar els seus programes preferits. També explicava l'advent dels videoclips i MTV, que competia amb la ràdio com a mitjà per promoure cançons. La cançó referencia dos esdeveniments radiofònics importants del segle XX; la narració d'Orson Welles de 1983 de La guerra dels mons ("through wars of worlds/invaded by Mars") i el discurs de Winston Churchill del 18 de juny de 1940 "This was their finest hour" ("You've yet to have your finest hour").[12]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Furniss, Matters. Queen – Uncensored On the Record. Coda Books Ltd., 2012, p. 71. ISBN 978-1-9085-3884-0. 
  2. Stereo Review. 49. CBS Publications, 1984, p. 76. «Radio Gaga (the single), a skillful merger of contemporary synth-pop and old-time Brill Building panache» 
  3. «Certified Awards». BPI. [Consulta: 24 gener 2014].
  4. «Classic Queen by Queen». MTV. Viacom. [Consulta: 24 juliol 2013].
  5. Lazell, Barry. Rock movers & shakers. Billboard Publications, Inc., 1989, p. 404. ISBN 978-0-8230-7608-6. 
  6. «Queen Biography for 1984». QueenZone.com. [Consulta: 24 juliol 2013].
  7. «Queen win greatest live gig poll». BBC News Online, 09-11-2005. [Consulta: 24 juliol 2013].
  8. Ryan Minchin, dir. «Queen Voted Best Gig-Live Aid». YouTube, 2005. [Consulta: 24 juliol 2013].
  9. Stanford, Peter «Queen: their finest moment at Live Aid». The Daily Telegraph, 24-09-2011 [Consulta: 24 juliol 2013].
  10. «Queen live on tour: The Works 1985». Queen Concerts. [Consulta: 24 juliol 2013].
  11. «Queen live on tour: Magic tour». Queen Concerts. [Consulta: 24 juliol 2013].
  12. Avery, Todd. Radio Modernism: Literature, Ethics, and the BBC 1922-1938. Ashgate Publishing, 2006, p. 137. ISBN 978-0-7546-5517-6.