Concert d'homenatge a Freddie Mercury
| ||||
| Tipus | concert benèfic  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Freddie Mercury | |||
| Part de | Queen + Paul Rodgers Tour (en)  | |||
| Data | 20 abril 1992 | |||
| Tema | activisme contra el VIH/sida | |||
| Localització | Wembley Stadium (Anglaterra) | |||
El concert d'homenatge a Freddie Mercury va celebrar a l'estadi de Wembley de Londres el 20 d'abril de 1992 per homenatjar el cantant Freddie Mercury, conscienciar lde l'existència de la sida i recaptar fons per la Mercury Phoenix Trust, la fundació creada per la resta dels membres de Queen després de la mort de Mercury. El concert va reunir 72.000 espectadors i va ser retransmès per ràdio i per televisió a 76 països. Gràcies a aquest concert es van recaptar aproximadament uns 20 milions de ₤.
El 24 de novembre de 1991, Freddie Mercury va morir a causa de la sida, una malaltia poc coneguda en aquella època. Els membres vius de Queen, Brian May, John Deacon i Roger Taylor, van decidir organitzar un concert d'homenatge al seu company i amic Freddie Mercury.
Concert[modifica]
En el concert es van reunir diversos artistes: Metallica, Def Leppard, Extreme, David Bowie, Elton John, Guns N' Roses, Ian Hunter, Mick Ronson, Seal, George Michael, Roger Daltrey, Robert Plant, Bob Geldof, Tony Iommi, Zucchero Fornaciari, Lisa Stansfield, Liza Minnelli, Annie Lennox, Spinal Tap, Paul Young i Chris Thompson.
El dilluns 20 d'abril de 1992 es va celebrear el concert en memòria de Freddie Mercury juntament amb altres celebritats. El concert es va realitzar a l'estadi de Wembley, Londres. Al capdamunt de l'escenari es va col·locar una figura d'un fénix gegant, el símbol de la fundació Mercury Phoenix Trust contra la sida. En el concert van tocar molts artistes.
El concert va començar amb la participació de influenciats per Queen o admiradors: Metallica, Extreme, Def Leppard i Guns N' Roses. Mentre a la part posterior de l'escenari un projector mostrava videos explicant la vida de Freddie amb el seu grup, es canviava l'escenari per les següents interpretacions.
En la segona part del concert, els tres membres vius de Queen van interpretar cançons de Queen amb diferents artistes, com Elton John, Roger Daltrey, Tony Iommi, David Bowie, Mick Ronson, James Hetfield, George Michael, Seal, Paul Young, Annie Lennox, Lisa Stansfield, Robert Plant, Joe Elliott, Phil Collen, Axl Rose, Slash i Liza Minnelli.
Concert en VHS / DVD[modifica]
El concert es va distribuir en VHS (en dos cassets) i en Laserdisc als Estats Units i el Japó el 1993, i a Gran Bretanya el 1997, però a causa de les limitacions de temps, les dues últimes cançons interpretades per Extreme, les primeres dues de Def Leppard, i l'aparició de Spinal Tap van ser eliminades de la versió en VHS (juntament amb la interpretació de Robert Plant d'Innuendo, a petició del mateix Plant, que va considerar que la seva actuació va ser molt pobre, ja que va oblidar bona part de la lletra). En l'edició pels Estats Units també es va ometre l'actuació de Bob Geldof ("Too Late God") i Zucchero (Les Paraules d'Amor).
L'abril de l'any 2002, en el desè aniversari de la Mercury Phoenix Trust, el concert va ser llançat en DVD i va entrar en les llistes de popularitat del Regne Unit en el lloc número 1. La versió en DVD ha estat durament criticada, ja que tota la primera part del concert no va ser inclosa, així com, de nou, la cançó Innuendo, respectant la petició de Robert Plant. El concert, que originalment era en format 4:3, va ser editat en widescreen, el que feu que perdés una xic de qualitat respecte l'original. El que es va recaptar de les vendes del DVD va ser donat a la mateixa Mercury Phoenix Trust.
El 12 de febrer de 1992, Freddie va rebre a títol pòstum el Premi BRIT per la seva "Excepcional contribució a la música britànica". En la mateixa cerimònia, Queen va guanyar el premi a Millor Senzill de 1991 pel tema "These Are The Days Of Our Lives". En pujar a l'escenari per recollir el premi, Roger Taylor va anunciar el següent: «Esperem que molts de vostès puguin venir el 20 d'abril a l'estadi Wembley per unir-se a nosaltres en la celebració de la vida i carrera artística de Freddie Mercury».
El 27 de març, quan feia sis anys que Queen havia realitzat el seu últim concert, els tres supervivents del grup es van tancar per assajar els seus vells hits i les noves cançons que mai havien tocat en directe. Va ser dur tocar sense Freddie, però els era necessari tornar a tocar plegats abans de traslladar-se als Bray Studios per assajar amb els artistes convidats: Elton John, David Bowie, Guns N 'Roses, Metallica, Extreme, Seal, Roger Daltrey, Robert Plant, Def Leppard i Liza Minelli, entre d'altres: «no és Queen, jo no crec que sigui Queen. Som nosaltres tres i un munt de gent, tots units per fer alguna cosa amb el catàleg de Queen, i específicament enfocat a la part que Freddie va tenir-hi (Brian)».
L'any de la mort de Freddie va ser l'any amb més morts per sida. Si bé a partir de llavors va poder millorar la vida d'aquests malalts, en Freddie no va arribar a temps.
Interpretacions sense Queen[modifica]
- Metallica - Enter Sandman, Sad But True, Nothing Else Matters
- Extreme -Queen Medley (popurri de cançons de Queen), Love of My Life, More Than Words
- Def Leppard - Animal, Let's Get Rocker, Now I'ma Here (amb Brian May)
- Bob Geldof - Too Late God
- Spinal Tap - The Majesty of Rock
- Guns N' Roses - Paradise City, Only Women Bleed (intro), Knockin' on Heaven 's Door
- Elizabeth Taylor - Discurs sobre la prevenció del sida
- Freddie Mercury - Recull de diverses interaccions amb el públic
Interpretacions amb Queen[modifica]
En el concert van tocar:
En una obertura molt potent, Brian May va cantar la primera estrofa de la "Tie your mother down" per després donar pas a Joe Elliott.
Després d'una introducció per part de Brian May i el guitarrista de Black Sabbath Tony Iommi, qui va fer el solo de "Heaven and Hell", i mentre es toca la introducció de "Pinball Wizard", Roger Taylor anuncia el cantant de The Who Roger Daltrey, qui es aclamat pel públic quan entra tot fent el seu gest inconfusible de donar voltes al micròfon subjectant el cable.
Roger Taylor anuncia com a pròxim convidat l'italià Zucchero, a qui el grup té un gran afecte, qui canta una versió de «Les paraules d'amor».
Brian May dona la benvinguda a l'escenari a Gary Cherone, qui fa saltar el públic en cantar una enèrgica versió de "Hammer To Fall".
Després que Roger Taylor crea un gran ambient a la bateria, surt a escena el vocalista de Metallica James Hetfield, qui fa una gran intervenció cantant "Stone Cold Crazy", considerada la primera cançó de thrash metall
A causa de l'escassa veu i mala afinació de Robert Plant, la cançó Innuendo no va sortir com s'esperava, No obstant, tot seguit el cantant va posar el públic a ballar amb "Crazy Little Thing Called Love" on destaca la guitarra de May. En la part on es diu "Ready Freddie", el cantant va fer que el públic ho repetís tres vegades, recalcant a qui se li dedicava aquest homenatge.
Un dels moments més emotius, quan Brian May, en el teclat, canta amb Spike Edney "Too Much Love Will Kill You".
Brian May anuncia el proper convidat, Paul Young, qui canta una versió de "Radio Ga Ga", amb el públic participant en el cor com era el costum en els concerts del grup.
Un altre moment emotiu és quan Seal canta la cançó "Who Wants To Live Forever".
Lisa Stansfield surt a l'escenari amb uns rulós i un aspirador en homenatge al video de la cançó "I want to break free".
Roger Taylor presenta al públic Annie Lennox, qui amb David Bowie canta el tema "Under Pressure".
Després que Annie Lennox surt de l'escenari, Bowie pren el saxofon i presenta Mick Ronson i a Ian Hunter. En el cor d'aquesta cançó entren de nou Joe Elliot i Phil Collen de Def Leppard.
Amb una introducció de part de Roger Taylor entra George Michael per cantar una de les cançons més demanades pel públic en els concerts de Queen.
George crida a l'escenari de nou a Lisa Stansfield per cantar a duo.
George canta "Somebody To Love", una de les millors vocalitzacions de la seva carrera. En acabar George dona l'oportunitat al públic on canten "love" saltant a les notes tal com ho feia Freddie; això aconsegueix una gran emoció per als membres restants del grup en especial a Brian.
Després de cantar la primera part de la cançó al piano, Elton John dona pas (després de la part operística) a Axl Rose, qui amb una enèrgica entrada posa al públic a saltar. El final de la cançó és cantadt a duo.
Elton John després d'unes paraules passa a cantar una de les cançons més emotives del grup: "The Show Must Go On".
Axl surt de nou a l'escenari cantant l'himne del grup, "We Will Rock You", amb una gran participació del públic.
Després que Brian May digués que només hi havia una persona al món que Freddie estaria orgullós que es presentés aquesta nit i donant-li gràcies als convidats, surt a l'escenari Liza Minnelli qui mostra un gran afecte per May per després cantar "We Are The Champions". Al final de la cançó entren els convidats a l'escenari per cantar el cor d'aquesta cançó.
Enllaços externs[modifica]
- http://listas.20minutos.es/lista/concierto-tributo-a-freddie-mercury-20-aniversario-de-su-muerte-292155/
- http://www.biografiasyvidas.com/biografia/m/mercury.htm
| Àlbums d'estudi | |
|---|---|
| Recopilatoris | |
| Singles | · "Love Kills"
· "I Was Born to Love You" · "Made in Heaven" · "Living on My Own" · "Love Me Like There's No Tomorrow" · "Time" · "The Great Pretender" · "Barcelona" · "The Golden Boy" · "How Can I Go On" · "Barcelona" (re-edició) · "In My Defence" · "The Great Pretender" (re-edició) · "Living on My Own" (remix) · "Love Kills" (remix) |
| Vegeu també | |
