John Deacon

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJohn Deacon
Bass player queen.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 19 d'agost de 1951 (66 anys)
Oadby
Alma mater King's College de Londres
Activitat professional
Camp de treball Músic
Ocupació Baixista, compositor de cançons i guitarrista
Gènere Rock
Instrument Baix elèctric i guitarra
Obra
Obres destacades One Year of Love
Need Your Loving Tonight
Premis i reconeixements

IMDB: nm0212577
Modifica dades a Wikidata

John Deacon (Leicester, 19 d'agost de 1951) és un músic retirat que va tocar el baix i compondre al grup de rock Queen. Va ser l'últim integrant a completar la formació el 1971, la qual es va mantenir fins a la mort de Freddie Mercury el 1991. Deacon es va desentendre definitivament de Queen poc abans de la creació de Queen & Paul Rodgers.

Va crear cançons com "Misfire", "You're My Best Friend", "Another One Bites the Dust", "I Want to Break Free", o "Friends Will Be Friends", entre altres èxits.

Queen[modifica | modifica el codi]

A principis de 1971 va acudir amb Peter Stoddart i una amiga, Christine Farnell, al Maria Assumpta Teacher Training College. Christine li va presentar tres amics seus: Roger Taylor, Brian May i Freddie Mercury. Com que Taylor i May buscaven un baixista pel seu grup, Queen, li van preguntar a Deacon si li agradaria fer una prova. Aquest va acceptar i, tres dies després, a l'Imperial College, va fer la prova. Van veure que era bo, i com que era una mica callat i reservat, fet que es contraposava al caràcter dels altres membres del grup, van pensar que podria adaptar-s'hi sense gaires problemes.[1] El fet que fos un mag de l'electrònica va ser un factor decisiu per a la seva adaptació. Posteriorment, la formació com a enginyer electrònic li va servir per construir i adaptar equips per a la banda. La seva creació més coneguda és el Deacy Amp, utilitzat per Brian May i ell mateix, per exemple al final del tema "Bohemian Rhapsody".

Igual que els altres membres del grup, durant l'adolescència, va formar part de diversos grups, que no van arribar a quallar. Fins que per fi, a finals de 1971, uns dies després de la prova, el van avisar que l'acceptaven i es va convertir en el quart i definitiu membre d'un grup radicat a Kensington i Chelsea.

Deacon va passar els següents 16 anys amb el grup, en què va coproduir 12 àlbums i 32 senzills. El 1986 va realitzar el seu primer i únic treball com a solista. Va formar part del grup The Immortals, juntament amb Robert Ahwai i Lenny Zakatek, i van gravar un únic tema titulat "No Turning Back", que va sortir al mercat aquell mateix any i va aparèixer a la pel·lícula Biggles, en la qual Deacon fa una petita aparició.[2]

Entre 1988 i 1991, amb Queen, va completar els àlbums The Miracle i Innuendo. Després de la mort de Freddie Mercury, el 24 de novembre de 1991, va fer el darrer àlbum amb Queen, Made In Heaven, i va aparèixer juntament amb Brian May i Roger Taylor al The Freddie Mercury Tribute Concert de 1992 i per tocar "The Show Must Go On" a París, juntament amb Elton John. Després va retirar-se i va declinar l'oferiment de treballar en el projecte Queen & Paul Rodgers.[3][4]

Discografia[modifica | modifica el codi]

Discos d'estudi[modifica | modifica el codi]

Nom de l'àlbum Informació
Queen
Queen II
Sheer Heart Attack
A Night At The Opera
A Day at the Races
News of the World
Jazz
The Game
Flash Gordon
Hot Space
The Works
A Kind of Magic
The Miracle
Innuendo
Made In Heaven

Discos en directe[modifica | modifica el codi]

Nom de l'àlbum Informació
Live Killers
Live Magic
Live at Wembley '86
Queen on Fire - Live at the Bowl

Recopilacions[modifica | modifica el codi]

  • Greatest Hits I (1981)
  • Greatest Hits II (1991)
  • Queen Rocks (1997)
  • Greatest Hits III (1999)
  • The Complete Works (desembre de 1985), col·lecció que conté tots els discos oficials editats fins aquella data (des de Queen fins a The Works)
  • Complete Vision (desembre de 1985), recopilació de les cares B de tots els singles editats fins aquella data (des de Killer Queen fins a One Vision)

Videografia amb Queen[modifica | modifica el codi]

Vídeos en viu
Nom de l'àlbum Informació
Queen Live in Rio
  • Llançament: VHS 1985
  • Discogràfica: EMI
Queen Live in Budapest
  • Llançament: VHS 1987
  • Discogràfica: EMI
Queen at Wembley
We Are the Champions: Final Live in Japan
Queen on Fire - Live at the Bowl
Queen Rock Montreal & Live AID
Documentals
Documental Informació
The Magic Years
The Queen Phenomenon
Classic Albums: A Night at the Opera

Cançons de Queen escrites per John Deacon[modifica | modifica el codi]

John Deacon en directe l'any 1979.

Deacon també componia i va ser un excel·lent compositor. Va obtenir, igual que els altres membres del grup, almenys un número 1. Va compondre tres dels grans èxits de la banda: "You're My Best Friend", cançó composta per a la seva dona, Veronica amb la qual acabava de casar-se; "I Want to Break Free", el videoclip del qual es caracteritza per l'aparició dels membres de Queen vestits de dones, parodiant així una telesèrie anglesa de l'època, i "Another One Bites the Dust", el senzill més venut de la història de la banda.

Editades com a single[modifica | modifica el codi]

Altres[modifica | modifica el codi]

Gires[modifica | modifica el codi]

Amb Queen[modifica | modifica el codi]

Any(s) Títol Voltes Shows Llançaments oficials
19731974 Queen I Tour 2 35
1974 Queen II Tour 2 41
19741975 Sheer Heart Attack Tour 3 77
19751976 A Night At The Opera Tour 3 77
  • Un concert va ser gravat i retransmès per la BBC
1976 Gira d'estiu 1976 1 4
1977 A Day At The Races Tour 5 59
19771978 News Of The World Tour 2 46
1978-1979 Jazz Tour 4 79
1979 Crazy Tour 1 20
19801981 The Game Tour 6 83
1982 Hot Space Tour 3 69
19841985 The Works Tour 5 48
1986 Magic Tour 1 26

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Hodkinson, Mark. Queen: The Early Years (en anglès). Music Sales Group, 2009, p. 132. ISBN 0857120557. 
  2. «The Invisible Man». . Bassist magazine, April 1996 [Consulta: 5 December 2015].
  3. «The Royal Family». . Classic Rock, December 2001 [Consulta: 22 setembre 2014].
  4. Purvis, 2012, p. 1464.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Lectures[modifica | modifica el codi]

  • Mark Blake (Editor) (2005). MOJO Classic Queen Special Edition. EMAP Metro Limited.