Another One Bites the Dust

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'àlbumAnother One Bites the Dust
Tipus Senzill
Publicat 22 d'agost de 1980
Enregistrat 1980
Gènere Funk rock,[1] disco[2]
Durada 3:36
Discogràfica EMI, Elektra (US) Mute (Regne Unit)
Lletres John Deacon
Productor Queen, Mack
Format 7" vinil
Pistes "Don't Try Suicide"
"Dragon Attack" (cara B)
Cronologia de Queen

"Play the Game"
(1980)
Another One Bites the Dust "Need Your Loving Tonight"
(1980)

"Flash (Vanguard Mix)"
(2003)

"Another One Bites the Dust (The Miami Project Remixes)"
(2006)

"Say It's Not True"
(2007, com a Queen + Paul Rodgers)
Discogs: 12080
Modifica les dades a Wikidata

"Another One Bites the Dust" és una cançó del grup de rock Queen. Escrita pel baixista John Deacon, la cançó forma part de l'àlbum d'estudi The Game (1980). La cançó va ser un hit mundial, arribant al número 1 a la US Billboard Hot 100, al número 2 a les llistes de R&B i al Disco Top 100, i al número 7 a la UK Singles Chart.[3][4] La cançó està acreditada com el senzill més venut de Queen, amb més de 7 milions de còpies venudes.[5] Aquesta versió estava al lloc número 34 de la llista Billboard's All Time Top 100.[6][7]

Història[modifica]

La línia de baix de John Deacon estava inspirada en la cançó "Good Times" del grup de disco Chic.[8][9] En una entrevista amb New Musical Express, el cofundador de Chic Bernard Edwards va dir: "...aquella gravació de Queen va aparèixer perquè el baixista de Queen... va passar un temps amb nosaltres al nostre estudi".[10]

Les sessions de gravació estaven produïdes per Reinhold Mack en Musicland Studios a Munic (llavors Alemanya occidental) i consistia en Deacon tocant gairebé tots els instruments: baix, piano, guitarres (rítmica i principal) i les picades de mans. Roger Taylor va afegir un bucle d'un ritme amb la bateria i Brian May va contribuir amb sorolls fets amb la seva guitarra i un harmonitzador Eventide. No es van utilitzar sintetitzadors en la cançó: tots els efectes es van fer amb pianos, guitarres i timbals, amb el subseqüent revers de la cinta a diferents velocitats. Finalment, van afegir alguns efectes sonors amb l'harmonitzador per a més processament. L'efecte de l'harmonitzador es pot sentir clarament en la natura "arremolinada" d'abans de la primera frase de la cançó. Després d'anar a un concert de Queen a Los Angeles, Michael Jackson va suggerir a Freddie Mercury que "Another One Bites the Dust" fos llançada com a senzill.[11] En les primeres actuacions en directe, el bateria Roger Taylor va fer les veus principals en la tornada; tanmateix, en la versió d'estudi les va fer Mercury. A mesura que la cançó esdevingué més coneguda, el grup va poder confiar que el públic cantés la tornada.

Als American Music Awards de 1981, el 30 de gener, "Another One Bites the Dust" va guanyar el premi al Senzill de Pop/Rock Preferit.[12] La cançó també va fer que Queen fos nominat a un premi Grammy a la millor interpretació d'una cançó amb veu d'un duo o grup.[13] El grup va perdre contra l'àlbum de Bob Seger Against the Wind.[13] El videoclip d'"Another One Bites the Dust" es va gravar a Reunion Arena, a Dallas, Texas.[14] Aquesta cançó sona quan els Chicago Bulls guanyen un partit com a locals.[15] El boxejador Floyd Mayweather, Jr. feia servir la cançó mentre entrava al ring contra Arturo Gatti com a manera de molestar els seguidors de Gatti que hi havia.[16]

Presumpte backmasking[modifica]

A principis dels anys 1980, "Another One Bites the Dust" era una de les moltes cançons de rock que cristians evangelistes asseguraven que contenia missatges subliminals mitjançant una tècnica anomenada backmasking. Deien que la tornada, si sonava al revés, se sentia "Decide to smoke marijuana" ('Decideix-te a fumar marihuana'),[17] "It's fun to smoke marijuana" ('És divertit fumar marihuana'),[18] o "Start to smoke marijuana" ('comença a fumar marihuana').[19] Una portaveu de Hollywood Records (la discogràfica americana actual de Queen) ha negat que la cançó contingués un missatge amagat.[20]

Referències[modifica]

  1. Nicholas Schaffner. The British Invasion: From the First Wave to the New Wave. New York: McGraw-Hill, 1982, p. 254.  "A hard-driving funk/rock "rap" number called "Another One Bites the Dust" (also culled from The Game) became the biggest hit of Queen's career"
  2. Breithaupt, Don, and Jeff Breithaup. Night Moves: Pop Music in the Late '70s. Nova York: St. Martin's Press, p. 6. ISBN 0-312-19821-3. 
  3. Joel Whitburn (2006). The Billboard Book of Top 40 Hits. Billboard Books
  4. David Roberts (2006). British Hit Singles & Albums. London: Guinness World Records Limited
  5. Matters Furniss. Coda Books Ltd. Queen- Uncensored On the Record, 2012. 
  6. «Billboard: The Definitive List of the Hot 100's Hottest 100 Songs». Rock On The Net. [Consulta: 29 juliol 2013].
  7. «The Billboard Hot 100 All-Time Top Songs (40–31)». Billboard. [Consulta: 11 abril 2010].
  8. Evan Serpick. «Queen Biography». Simon & Schuster. Rolling Stone. [Consulta: 11 abril 2010].
  9. «Biography – Chic». Billboard. [Consulta: 29 juliol 2013].
  10. «Good Times». Superseventies.com. [Consulta: 11 abril 2010]. Excerpt from Fred Bronson. The Billboard Book of Number One Hits. Billboard, 1988. 
  11. Phil Sutcliffe. Voyageur Press. Queen: The Ultimate Illustrated History of the Crown Kings of Rock, 2009, p. 155. 
  12. «8th American Music Awards». Rock On The Net. [Consulta: 29 juliol 2013].
  13. 13,0 13,1 «23rd Grammy Awards». Rock On The Net. [Consulta: 29 juliol 2013].
  14. «1980 The Game North American Tour». Ultimate Queen. [Consulta: 29 juliol 2013].
  15. Roy Burton. «Dallas Mavericks vs. Chicago Bulls: Live Blog, Analysis and Reaction». Bleacher Report, 21-04-2012. [Consulta: 29 juliol 2013].
  16. Dan Rafael. «Mayweather's speed overwhelms Gatti». ESPN.com. Sports.espn.go.com, 25-06-2005. [Consulta: 29 juliol 2013].
  17. Luman, Betty A. «Subliminal smut hidden in rock-record lyrics». Telegraph Herald, 30-10-1981. [Consulta: 29 juliol 2013].
  18. doi:10.1037/0022-3514.87.3.327
    Aquesta referència està incompleta. Cal copiar-la per completar-la.
  19. Goldstuck, Arthur. The Rabbit in the Thorn Tree: Modern Myths and Urban Legends of South Africa. Penguin Group, 1991, p. 87. ISBN 0140148078. 
  20. Searcey, Dionne «Behind the Music: Sleuths Seek Messages In Lyrical Backspin». The Wall Street Journal, 09-01-2006 [Consulta: 11 abril 2010].