Casa de l'Ardiaca

Infotaula d'edifici Casa de l'Ardiaca
Dades
Tipus	Palau
Part de	Muralla romana de Barcelona
Construcció	segle XV segle XVI
Característiques
Estil arquitectònic	gòtic tardà
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	El Gòtic (Barcelonès)
Localització	Santa Llúcia, 1
41° 23′ 03″ N, 2° 10′ 32″ E
Bé cultural d'interès nacional
Tipus	monument històric
Codi BCIN	47-MH
Codi BIC	RI-51-0000304
Id. IPAC	51
Id. Barcelona	1208
Activitat
Propietat de	Ajuntament de Barcelona

La casa de l'Ardiaca o ca l'Ardiaca, es troba al carrer de Santa Llúcia, 1, a tocar de la catedral de Santa Eulàlia. Al llarg dels anys, ha sofert diverses remodelacions i ara es troba integrada amb la veïna casa del Degà. Actualment és la seu de l'Arxiu Històric de la Ciutat.

Descripció

La casa de l'Ardiaca, que des de fa més d'un segle forma un conjunt amb la contigua casa del Degà, és el fruit de diverses intervencions arquitectòniques produïdes des del segle xv. Presenta tres cossos disposats entorn d'un pati, en una atípica estructura en U motivada per la irregularitat del solar, i respon encara a una concepció típicament gòtica. Els trets renaixentistes es redueixen a alguns elements decoratius, en particular el portal d'entrada, fet "a la romana" (1510-c. 1514).

Història

La casa de l'Ardiaca, antiga residència dels ardiaques majors de la seu, que estava assentada des del segle xii sobre dues torres de la muralla romana unides per un pont, fou transformada per l'ardiaca Lluís Desplà i Oms en un palauet gòtico-renaixentista (1479-c. 1514).

La casa del Degà, annexa a l'anterior, fou modificada el 1420 en ampliar-se el pla de la Seu. La façana que hi dona fou remodelada a partir del 1548 per disposició del degà Jaume Estela. Poc després, el 1559, es va fer una façana nova al carrer de Santa Llúcia, així com el pati i l'escala actuals.

Galeria superior de la Casa de l'Ardiaca en una imatge dels voltants de 1920

La història dels dos edificis és paral·lela des del 1870, en què van ser comprats per Josep Altimira i Reniu, el qual n'encarregà la reforma a l'arquitecte Josep Garriga i Garriga. La remodelació comportà la unificació de les dues cases i la construcció del pati porxat actual de la casa de l'Ardiaca (prolongant les arcades originals pel costat de la tanca del carrer de Santa Llúcia), amb el seu brollador central, fet a partir de les baranes del pou originari. Posteriorment, el 1895 s'hi instal·là el Col·legi d'Advocats de Barcelona, època en la qual Domènech i Montaner dissenyà la bústia de marbre que hi ha al costat del portal.

L'any 1919, l'Ajuntament de Barcelona comprà tot el conjunt per instal·lar-hi l'Arxiu Històric de la Ciutat, i n'encarregà la restauració a l'arquitecte Josep Goday, que modificà els interiors, aixecà la casa del Degà fins a anivellar-la amb la resta de l'edifici, i estengué la galeria d'arcs rebaixats de la casa de l'Ardiaca a tot el conjunt. També hi incorporà un nou repertori de finestres i d'altres materials del segle xvi, procedents d'edificis enderrocats. Les últimes reformes les va fer l'arquitecte Florensa a la façana de la casa del Degà que dona al pla de la Seu (1955) i a la façana posterior (1962), que dona a l'avinguda de la Catedral.

Intervencions arqueològiques

Nous murs de ca l'Ardiaca entre les torres de la muralla romana

Al llarg de la història, s'han realitzat diverses intervencions arqueològiques a la finca:

1921

L'any 1921, l'Ajuntament de Barcelona va adquirir la casa de l'Ardiaca i la va destinar a l'Arxiu Històric de la Ciutat, que anteriorment des del 1902, havia estat ocupada pel Col·legi d'advocats. Durant l'estudi arquitectònic per al seu condicionament, l'arquitecte municipal Josep Goday va demanar el reconeixement de les fonamentacions de la torre romana de planta semicircular de la plaça Nova. Es va poder documentar que aquella torre tenia més de dos metres colgats sota el paviment modern de la plaça i que una grossa motllura resseguia el sòcol. A més, es descobrí sota el paviment una pedra treballada, que corresponia a un fragment d'una inscripció sepulcral, que podia datar-se del segle ii. L'arxiu s'encarregà de la recollida i de l'estudi de la seva posició i continuà intervenint en les altres obres de consolidació que anaren prosseguint. Davant de la reutilització de les pedres d'un sepulcre del segle ii a la torre romana de la plaça Nova, a més, es va poder documentar que la part de la muralla inclosa a la base de la casa de l'Ardiaca tenia doble parament, formats l'un i l'altre per grans pedres ben escairades, un dels quals restava englobat en el massís del mur. També, es documentà un pou prop de la muralla que estava ple de gran quantitat de ceràmica i llànties. Les obres de la casa de l'Ardiaca van comportar la prèvia restauració de la torre de la muralla que corresponia a la plaça de la Catedral, on al seu interior es descobrí l'existència de finestres d'arc semicircular en dos pisos per damunt de la cornisa exterior que limitava la part originàriament massissa. Així mateix, es va establir que més amunt de la cornisa, els murs de la torre eren formats amb carreus menuts.

1930

Durant l'agost de 1930 l'Arxiu Històric de la Ciutat, sota la direcció tècnica d'Agustí Duran i Sanpere, va realitzar un seguit de sondatges a la part baixa de la casa de l'Ardiaca. Amb aquesta intervenció, es va poder comprovar que la casa de l'Ardiaca havia estat edificada damunt la muralla romana, gairebé sense danyar-la. També es va documentar que durant les obres realitzades a l'edifici als voltants de 1871, fou ampliada la planta baixa de la casa respectant la muralla; aquesta va quedar al descobert per la seva part interna fins a la meitat del seu gruix, mentre que a la planta de peu pla només van quedar els blocs exteriors descoberts en la seva cara interior. La intervenció arqueològica va corroborar les mides a l'entorn dels 4 m de gruix, on el massís central de pedres i morter estava dividit en dues seccions verticals, interceptades per un mur de grans pedres regulars, iguals a les del parament extern, amb la cara aplomada cap a l'exterior. Aquesta disposició de la muralla semblava indicar que el gruix de la muralla no devia tenir més enllà de 2 m i que més tard fou reforçada per la part exterior amb un nou mur de façana, reomplint l'espai entre el mur vell i el nou amb la barreja de pedres i morter. La torre romana de la plaça Nova, que formava part de la casa de l'Ardiaca, era assentada damunt terres d'escassa consistència, a causa, segons sembla, d'antigues i persistents filtracions de conduccions subterrànies d'aigua. Això va obligar a realitzar obres per tal de millorar-ne la fonamentació, per haver estat observada, a la part alta de la torre, la presència d'esquerdes amb tendència a obrir-se. Durant aquestes obres constructives, es van comprovar les hipòtesis següents: en primer lloc, la torre tenia la base enterrada en el subsòl de la plaça a una profunditat d'1,80 m per sota de l'empedrat, i aquesta base tenia una gran motllura en tot el voltant. En segon lloc, sembla que la torre, originàriament, era de planta semicircular, mantinguda a la part que dona al carrer del Bisbe i tallada en línia recta a la part contrària. Als fonaments de la torre, es va extreure un fragment d'inscripció, la qual, per la situació que tenia, devia haver estat una de les primeres pedres llençades al pou obert per al fonament de la torre. La inscripció era de caràcter sepulcral i, pel caràcter de les lletres, podia classificar-se del segle ii.

1957

Durant l'any 1957, es va procedir a finalitzar l'enderroc de les darreres cases del carrer Corribia, posant al descobert un dels trams exteriors de la muralla romana. Aquesta va ser objecte d'una important actuació de restauració que va dirigir l'arquitecte A. Florensa. L'actuació es va centrar tant en els paraments de la muralla com sobre els panys de les antigues mitgeres, que es va convertir en façana amb balcons, finestres i una galeria d'arcs de mig punt. La part interior de la muralla, que va ser molt mutilada, es trobava dins de la casa del Degà, que juntament amb la casa de l'Ardiaca formen un únic cos, actualment seu de l'Arxiu Històric de la Ciutat. Aquests edificis es van adossar a la cara interna de la muralla i es van superposar al nivell del pas de ronda. D'aquesta manera, va quedar afectat el gruix del pany, moltes vegades fins a nivell de soterrani, conservant-se de manera íntegra el parament extern de carreus baiximperial.

Arrencada de l'aqüeducte i fornícula de sant Roc, a la façana de la plaça Nova

1958

La intervenció afectà la torre semicircular que es localitza a l'esquerra de la porta de la plaça Nova i que formava part de la casa de l'Ardiaca, i consistí en el buidatge de la part superior de la secció massissa de la torre. Es va arribar fins a un nivell de 3,60 m per sota de la clau de l'arc de l'aqüeducte, posat parcialment al descobert en campanyes anteriors (1954), però interpretat com a tal en aquesta campanya. A l'exterior, es van documentar part dels dos aqüeductes que portaven aigua a la ciutat. El primer, amb una amplada d'1,65 m i bastit amb aparell petit que se situava sota la fornícula amb la imatge de sant Roc; i el segon, a 45 cm del primer, que presentava una amplada d'1,80 m amb la mateixa factura. Aquest segon pilar, ubicat a l'angle esquerra de la torre, va ser objecte d'una restauració dirigida per Adolf Florensa (1958). D'aquest segon aqüeducte, amb unes mesures de 4,50 m d'alçada, també s'havia conservat un dels arcs format per dovelles no gaire grans, per sota de les quals es localitzaven dotze fileres de carreus de grans dimensions, típic de la muralla. Sobre l'arc hi havia el canal (specus) emmarcat per dos murs d'aparell petit.

1993

L'àrea d'actuació arqueològica dins de l'edifici es va limitar a la zona contigua a la façana que dona al pla de la Seu, la que correspon al carrer de Santa Llúcia i la pertanyent a la paret mitgera de la casa del Degà amb la casa de l'Ardiaca. Es tractava de les àrees que corresponien a les dependències de l'habitacle del conserge, vestíbul d'entrada i dipòsit de l'arxiu. En concret, es va portar a terme el control arqueològic de 15 cales per tal d'efectuar unes sabates de formigó armat. Aquestes es van situar a tocar de les façanes o parets mitgeres. Els resultats arqueològics es van poder ubicar cronològicament entre el segle ii i principis del segle VI dC. En general, es tractava d'una successió d'estrats de deposició. No obstant això, es va poder documentar dos paviments sobreposats a les cales M i Ñ i un mur localitzat a les cales del vestíbul d'entrada a la casa del Degà pel carrer de Santa Llúcia. Els paviments es van identificar com a pavimentació de carrer del segle ii, mentre que el mur es va interpretar com a part de la fonamentació d'una façana d'una insulae de cases de la colònia. Per últim, es va documentar un pou a prop de la façana d'aquest mur, que va quedar datat de la segona meitat del segle V-principis del segle VI segons el material recuperat.

1998

Aquesta actuació arqueològica va consistir en l'obertura d'una cala a l'interior de la torre romana 1, en una part de l'edifici de l'Arxiu Històric de la Ciutat. Aquesta cala tenia un diàmetre de 0,50 m i una fondària de 0,60 m. L'obertura es va situar a 1,5 m de l'accés d'entrada a la torre i a 0,40 m de la línia de muralla altimperial que es conserva en aquest sector. Els resultats van ser negatius pel que fa a noves restes arqueològiques. Els resultats negatius, però, són vàlids únicament per a la zona concreta de l'actuació.

Galeria d'imatges

• 

  Escala al primer pis

• 

  Bústia modernista

• 

  Detall d'una finestra

• 

  Façana del carrer de Santa Llúcia, amb la palmera del pati sobresortint per dalt

• 

  La font del pati guarnida de flors per Corpus, amb l'ou com balla

Bibliografia

• «La Casa de l'Ardiaca». A: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Guia. Ajuntament de Barcelona, 1995, p. 11-22. ISBN 8476097530. 
• Durán i Sanpere, Agustí. La Casa del Arcediano y el Archivo Histórico de la ciudad (en castellà). Librería de Francisco Puig, 1928. 
• Francesc CABALLÉ; Reinald GONZÁLEZː La Casa de l'Ardiaca de Barcelona. Dos mil anys d'història. Barcelona; Ajuntament, 2018

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa de l'Ardiaca

• «Casa de l'Ardiaca». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
• Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Casa de l'Ardiaca (Arxiu Històric de la Ciutat)