Gòtic tardà

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Es denomina Gòtic Tardà un període en el qual l'arquitectura perd el seu paper bàsic d'aglutinador de les arts i passa a ser menys protagonista. Des del Segle XIII les experiències arquitectòniques només es destinen al camp de la decoració. Per això aquest període es coneix com a període flamíger (en altres llengües "flamboiant", "flamígeo"), al·ludint a la forma de la flama (terme encunyat per l'historiador francès Arcisse de Caumont).

També s'aplica el terme de "gòtic florit", al·ludint a l'excés decoratiu, i a la complicada xarxa d'elements vegetals que cobrien els edificis d'aquesta època. Altres autors apliquen la teoria de l'evolució dels estils de Vasari al gòtic com cos unitari, parlant d'un "gòtic arcaic", un "gòtic clàssic", un "gòtic manierista" i un "gòtic barroc", que es correspondria amb aquest període del Segle XV, però aquesta denominació no se sol utilitzar, ja que l'evolució del gòtic no va seguir una mateixa pauta en tots els països europeus, i es pot parlar de variacions regionals molt distintes.

A Anglaterra Thomas Rickman encunyà en 1817 el terme del "gòtic perpendicular" per a aplicar-l'ho a les creacions arquitectòniques produïdes a Anglaterra entre 1350 i 1500, caracteritzades per la volta de ventall i la seva marcada linealitat, enfront del sentit d'altura que té el gòtic centroeuropeu. Es tractaria de la creació més típica anglesa, i s'ha arribat a parlar d'un veritable "opus anglicanum", en oposició radical l'"opus francigenum".

A Espanya es parla del "gòtic isabelí", terme encunyat per Émil Bertaux el 1911, destacant la influència com mecenes de les arts d'Isabel I de Castella, encara que el terme va ser discutit pels teòrics, que van parlar també d'un 'gòtic fernandí', en relació amb Ferran el Catòlic, que va donar lloc al terme comú anomenat "estil reis catòlics". José María de Azcarate va proposar el terme de "estil hispà-flamenc", al·ludint al factor decoratiu morisc i a la influència dels arquitectes de Flandes que van venir a Espanya durant aquesta època, encara que aquest terme no va tenir bona acceptació.

A Portugal aquesta època coincideix amb el regnat de Manuel I (1490-1520), que serà el gran impulsor de l'economia portuguesa, que es converteix en una potència naval. Se cita llavors l'"estil manuelí" per a denominar les creacions del gòtic portuguès, un estil molt més recarregat que el reis catòlics, i amb decoracions amb motius vegetals i marítims.

Referències[modifica | modifica el codi]