Parc Natural de Collserola

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Parc Natural de Collserola
Nivell de protecció: Parc natural
País: Catalunya
Localització: Àrea Metropolitana de Barcelona
Superfície: 8.259 ha
Data de creació: 19 d'octubre de 2010
Administració: Generalitat de Catalunya

Parc Natural de la Serra de Collserola és la denominació oficial del parc de Collserola, un parc de 8.259 hectàrees situat a la serra de Collserola que gaudeix de protecció oficial des de 1953 i l'any 2010 va ser declarat parc natural per la Generalitat de Catalunya.[1][2]

El parc es troba repartit en nou termes municipals (Barcelona, Cerdanyola del Vallès, Esplugues de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, el Papiol, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern)[3] i és gestionat pel Consorci del Parc de Collserola que inclou la Diputació de Barcelona i els municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.[2]

Situació[modifica | modifica el codi]

El Parc Natural de la Serra de Collserola es troba a la serra de Collserola, que forma part de la Serralada Litoral, compresa entre els rius Besòs i Llobregat amb una superfície d'unes 11.000 ha. Separa el pla de Barcelona de la depressió del Vallès.

Forma part de l'àrea metropolitana de Barcelona, on viuen més de tres milions de persones repartides per un conjunt de grans municipis. Collserola és el pulmó d'aquesta gran zona urbana, i per aquesta raó el seu valor ecològic és encara més important. Els municipis de l'àrea metropolitana han projectat un pla especial per conservar aquesta àrea boscosa que suporta una gran pressió urbanística.

Vegetació[modifica | modifica el codi]

Collserola conté una àmplia mostra d'ambients naturals mediterranis, en els que hi trobem predominantment boscos. Aquests, juntament amb diverses formacions de vegetació baixa, formen un mosaic que acull una variada fauna. Hi són presents gairebé totes les espècies animals del bosc mediterrani. Aquesta diversitat és la riquesa biològica de la serra.

La serra de Collserola ofereix la possibilitat de sentir-se enmig d'una selva, d'un espai on només s'escolta el cant dels ocells i la suau remor de petits rierols, a poc més de quinze minuts del centre de Barcelona. El parc té una extensió de prop de 8.000 hectàrees i cada any allibera 60.000 tones d'oxigen i n'elimina 80.000 de diòxid de carboni.[4] El poblen uns 10 milions d'arbres, 1.000 espècies de plantes diferents i uns 200 tipus d'animals vertebrats.[5]

Dins dels límits del parc hi ha espais d'interès natural especial com ara la reserva natural parcial de la Font Groga o, més allunyada, la de la Rierada-Can Balasc. Dominen al parc els boscos mixtos de pi i d'alzina. A les zones humides i als barrancs hi ha boscos de ribera, menys nombrosos. Durant les passejades es troben sovint conreus i zones de matoll, espais que acompleixen una funció important també per a la fauna hivernant. Una de les riqueses del parc és la gran quantitat de fonts, algunes de les quals són molt emblemàtiques, com ara la Font de la Budellera i la Font d'en Ribes.

Ocupació humana[modifica | modifica el codi]

L'empremta humana és palesa a la Serra, tant pel que fa a la modificació del paisatge com per la quantitat de restes arqueològiques i construccions que s'hi troben i que constitueixen un patrimoni molt valuós. Al parc hi ha masies antigues com Vil·la Joana i algunes ermites d'interès, com ara Sant Medir, Sant Bartomeu de la Quadra, Santa Creu d'Olorda i Sant Iscle de les Feixes, entre d'altres. A Can Coll es pot visitar el Museu de la vida rural i l'exposició permanent "L'home i la serra".

Militars a Collserola[modifica | modifica el codi]

El 14 de setembre de 2011 diversos mitjans de comunicació es van fer ressò, tal com ja havia denunciat el Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat (CASC) en un article del mes de març del mateix any,[6][7] de les pràctiques i entrenaments que realitzava habitualment el regiment de muntanya de l'Exèrcit espanyol a la serra de Collserola.[8] El regiment pertany a la caserna del Bruc i desplega les seves activitats pels boscos d'Esplugues de Llobregat, Sant Cugat del Vallès i Vallvidrera, així com les proximitats del Puig d'Ossa.[8] Tot plegat, motivà l'inici d'una campanya a principis d'octubre, impulsada pel CASC, per demanar la retirada de militars del parc natural.[9][10] Nombrosos partits polítics de municipis limítrofs també van mostrar el seu rebuig a la presència armada.

A Molins de Rei, la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) va presentar una moció al ple municipal, la qual va ser aprovada per unanimitat juntament amb els vots de Convergència i Unió (CiU), Iniciativa per Molins de Rei (IxMdR), Esquerres per Molins de Rei (ExMdR), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Partit Popular (PP).[11]

A Sant Cugat del Vallès, el CASC i la CUP van presentar una moció de per «declarar el parc lliure de pràctiques i exercicis militars». Fruit de les esmenes introduïdes pels altres partits, la moció va quedar substancialment modificada i únicament instava al consorci a «no autoritzar més pràctiques militars dins el terme territorial del parc». Per aquesta raó la CUP s'hi va abstendre, el PP hi va votar en contra, i la resta de partits (CiU, PSC i ICV) hi van votar a favor.[12][13]

De la mateixa forma, a Esplugues de Llobregat es va aprovar una moció d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), juntament amb els vots a favor del PSC i l'abstenció de CiU i el PP, per a declarar el parc «lliure de pràctiques i exercicis militars», tot demanant al consorci del parc la no autorització d'aquestes activitats.[14]

A Cerdanyola del Vallès,[15] partits sense representació, com ara la CUP, també es va sumar al rebuig.

A Barcelona també es va mostrar el desacord de la CUP. Al districte de Sarrià-Sant Gervasi, davant de la pregunta que es féu en un Consell plenari extraordinari, el regidor del districte Joan Puigdollers respongué que els militars de la caserna del Bruc podien fer marxes i entrenaments com qualsevol altre ciutadà tenia dret a córrer o anar en bicicleta per Collserola. Nogensmenys, es mostra en contra de que aquests exercicis militars es fessin amb armes, motiu pel qual sol·licità al consorci del parc una revisió del tema.

D'altra banda, Solidaritat Catalana per la Independència (SI) va exigir al Govern català i a la Diputació de Barcelona la prohibició d'activitats militars a Collserola, mitjançant la presentació d'una proposta de resolució al Parlament de Catalunya.[16]

Gestió[modifica | modifica el codi]

Per tal de preservar aquest espai tant notable, es va redactar i aprovar el Pla Especial d'Ordenació i de Protecció del Medi Natural (1987). El Consorci del Parc de Collserola, és l'organisme encarregat de desenvolupar la gestió del Parc, fent compatibles els dos objectius bàsics del Pla Especial: conservar els recursos naturals i l'equilibri ecològic, alhora que donar resposta a la demanda de lleure i aprenentatge dels ciutadans.[17]

El 19 d'octubre de 2010, el govern declarà la Serra de Collserola Parc Natural i la Generalitat s'integra en el consorci que gestiona el parc.[18]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Parc Natural de Collserola». VilaWeb, 20 d'octubre de 2010. [Consulta: 27 de març de 2011].
  2. 2,0 2,1 «Parc de Collserola». Anuari Territorial de Catalunya. Institut d'Estudis Catalans, 2005. [Consulta: 27 de març de 2011].
  3. «Els municipis del Parc de Collserola». Diputació de Barcelona. [Consulta: 27 de març de 2011].
  4. «El Govern entra en la gestió de Collserola». El Periódico, 15/3/2009. [Consulta: 1 novembre 2014].
  5. Aixalà, Emma. «Collserola. El mapa dels tresors». Descobrir.cat, 23/5/2012. [Consulta: 1 desembre 2014].
  6. Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat. «Perill a Collserola». Nodo50.org, 1 de març 2011. [Consulta: 12 març 2011].
  7. «El Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat denuncia la pràctica d'exercicis militars a Collserola». Llibertat.cat, 2 de març 2011. [Consulta: 12 març 2011].
  8. 8,0 8,1 «Militars espanyols a Collserola: una intimidació habitual». Llibertat.cat, 15 de setembre 2011. [Consulta: 12 març 2011].
  9. «S'inicia una campanya per demanar que no es permeti la presència de militars a Collserola». Llibertat.cat, 3 d'octubre 2011. [Consulta: 12 març 2011].
  10. «Campanya contra els militars a Collserola». Nació Digital. [Consulta: 12 març 2011].
  11. «Molins de Rei també demana que no es realitzin pràctiques militars a Collserola». Llibertat.cat, 28 d'octubre 2011. [Consulta: 12 març 2011].
  12. «Sant Cugat declara el Parc de Collserola lliure de pràctiques militars». Llibertat.cat, 21 d'octubre 2011. [Consulta: 12 març 2011].
  13. «Sant Cugat no vol pràctiques militars a Collserola». TOT Sant Cugat, 18 d'octubre 2011. [Consulta: 12 març 2011].
  14. «El ple aprova mocions contra la violència masclista, el desnonament exprés a llogaters i la militarització de Collserola». Esplugues.cat. [Consulta: 12 març 2011].
  15. «El PSC creu que Collserola «s'assembla a Afganistan»». Nació Digital, 4 d'octubre 2011. [Consulta: 12 març 2011].
  16. «Solidaritat no vol soldats espanyols a Collserola». Nació Digital, 16 de setembre 2011. [Consulta: 12 març 2011].
  17. Lorenzo, Cecília; Fernández, Isaac. Diputació de Barcelona. Rutes de Patrimoni Arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Ormobook serveis editorials, novembre 2009, p. 111. B-38.667-2009. 
  18. El Govern declara la Serra de Collserola Parc Natural

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parc Natural de Collserola Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 41° 25′ 28″ N, 2° 6′ 32″ E / 41.42444°N,2.10889°E / 41.42444; 2.10889