Parc del Clot

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Parc del Clot
Parque del Clot 04.JPG
Dades
TipusParc Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteDaniel Freixes i Melero Modifica el valor a Wikidata
Obertura1986 Modifica el valor a Wikidata
Construcció1986
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
Comarcael Barcelonès
MunicipiBarcelona
DistricteSant Martí
BarriEl Clot Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióC. dels Escultors Claperós, 36
 41° 24′ 29″ N, 2° 11′ 26″ E / 41.408056°N,2.190556°E / 41.408056; 2.190556Coord.: 41° 24′ 29″ N, 2° 11′ 26″ E / 41.408056°N,2.190556°E / 41.408056; 2.190556
IPA
IdentificadorIPAC: 40650

El Parc del Clot és una obra de Barcelona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

El Parc del Clot s'assenta en un antic enclavament industrial format per tallers de reparació dels trens i les línies fèrries que tallaven la comunicació entre el barri de Sant Martí. El Parc, obra dels arquitectes Dani Freixes i Vicente Miranda, és un espai obert de comunicació i apropament al barri dels equipaments importants pròxims (el Centre Cultural la Farinera, el Mercat o equipaments esportius). Al projecte es conservaren alguns dels elements del patrimoni industrial anterior: la xemeneia, murs de tancament o el fragment d'una doble arcada dels antics tallers de la Renfe que ocupen dos laterals en escaire.[1]

El parc es divideix per la contraposició de dos espais: un de tou o més natural marcat pel verd de la vegetació (plantes i arbres de la zona mediterrània) situat al voltant del turó i un altre de més dur o artificial que consta d'una plaça a un nivell inferior. Segons Antoni Remesar (Art públic a Barcelona, 2009, p.357) "possiblement, el Parc del Clot és un dels millors èxits del paisatgisme d'arquitectes. Organitzat en àrees específiques que combinen la recreació del natural amb l'urbà, aquesta famosa fórmula barcelonina de l'equilibri entre el dur i el tou".[1]

El tancament del parc és definit per les restes d'un mur que formen una cantonada. Les arcades permeten veure l'interior que queda matisat per una cascada. Del costat d'aquest mur neix un camí que desemboca en una plaça de pins i mimoses i que comunica amb la plaça de l'antic Ajuntament. L'horitzontalitat del parc queda trencada, a part de la xemeneia i la torre del rellotge, per un turó elevat artificialment amb la terra obtinguda excavant el buit per la plaça. Al seu darrere hi ha la secció d'una nau formada per voltes de maó suportades per columnes de ferro colat. Al centre d'aquest espai insòlit trobem l'escultura de bronze de Bryant Hunt "Rites of Spring" en una base de pedra dins un petit estany. Després del turó, una escalinata condueix a la plaça Valentí Almirall on trobem l'edifici de l'antic Ajuntament de Sant Martí amb la torre del rellotge. A les escales s'hi ha conservat una antiga xemeneia de maó que es pot veure des de tots els punts del parc, com també la torre del rellotge.[1]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parc del Clot
  1. 1,0 1,1 1,2 «Parc del Clot». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 desembre 2017].