Observatori Fabra

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Observatori Fabra
Observatori Fabra - des del Tibidabo.jpg
Etimologia Camil Fabra i Fontanills
Dades bàsiques
Tipus observatori astronòmic
Arquitecte Josep Domènech i Estapà
Començament 1904
Construït 1902-04
Característiques
Estil Modernista
Ubicació
Municipi Barcelona
Localització Ctra. Observatori Fabra, 27

41° 25′ 06″ N, 2° 07′ 27″ E / 41.418472°N,2.124201°E / 41.418472; 2.124201
Bé cultural d'interès nacional
Tipus Monument històric
Identificador BCIN: 4273-MH
IPAC: 40478
Codi 006
Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

L'Observatori Fabra és un observatori astronòmic situat a Barcelona, sobre un contrafort del Tibidabo encarat cap al sud a 415 m d'altitud sobre el nivell del mar (latitud: 41,4184° N; longitud: 2,1239° E). Fou fundat el 1904 i és propietat de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. El seu director actual és Jordi Núñez de Murga, catedràtic del Departament d'Astronomia i Meteorologia de la UB i acadèmic numerari de la Real Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB).[1] És el quart observatori més antic del món que segueix en funcionament.

Descripció[modifica]

L'Observatori Fabra, situat a la serra de Collserola, prop del cim del Tibidabo, pertany a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, que té cura de la direcció científica, del seu funcionament i del seu manteniment. Des dels primers anys de funcionament treballa en tres àmbits concrets: la meteorologia, l'astronomia i la sismologia.[2]

L'edifici és obra del 1902-1904 de l'arquitecte Josep Domènech i Estapà, una de les figures cabdals en el panorama arquitectònic català a cavall entre els segles XIX i XX, que va ser també doctor en ciències, catedràtic de geodèsia i de geometria i acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts. Aquesta sòlida formació tècnica i científica es reflecteix en l'edifici, que és un exemple de fidelitat funcional, de resposta arquitectònica eficaç a un plantejament de base científica que el condiciona i que l'autor utilitza per configurar un edifici coherent, equilibrat i racional.[2]

L'Observatori Fabra consta d'un cos de planta octogonal en un extrem i una torre de planta rectangular en l'altre que, per un sortint muntat sobre cartel·les, es transforma en cruciforme; entre ambdues parts hi ha un cos allargassat, cobert a dues vessants, que els enllaça. El cos octogonal és coronat per una cúpula giratòria de planxa de ferro que conté el telescopi i que a la part baixa té, a manera de façana, un atri d'accés, amb dues columnes neoegípcies i un frontó atípic, dintre la línia de l'eclecticisme. La torre acaba amb una terrassa i un cos més alt amb una torrella o coronament metàl·lic. L'edifici s'adscriu a una ordenació general eclèctica premodernista, encara que el pòrtic i la cúpula corresponen a una traça clàssica.[2]

En relació amb el paisatge urbà de Barcelona, l'Observatori ha esdevingut una fita irreemplaçable que forma part del paisatge urbà de la ciutat i al mateix temps són especialment remarcables els seus valors científics, històrics, artístics i culturals en el context de la història científica de Catalunya. La situació d'aquest monument és una fita que configura una imatge paisatgística de singular interès dins el marc paisatgístic de la serralada del Collserola, i concretament de la muntanya del Tibidabo, que hi dóna suport.[2]

Història[modifica]

Sala modernista de l'observatori
Cúpula de l'Observatori Fabra

El 1894 la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona endegà el projecte d'un nou observatori astronòmic situat al Tibidabo. Pocs anys abans havia completat el nou edifici central de l'Acadèmia, situat a la Rambla i al capdamunt del qual s'instal·laren dos observatoris dissenyats per Joaquim Lànderer. Nogensmenys, aviat es va veure que els nous observatoris eren obsolets gairebé en el moment de la seva inauguració. L'Acadèmia proposà el projecte a la Diputació de Barcelona, que el refusà, però s'inicià una campanya a la premsa per conscienciar el públic de la necessitat d'una institució de recerca d'aquest tipus i de nivell internacional.

L'impuls definitiu arribà quan el 1901, el marquès d'Alella, Camil Fabra i Fontanills, industrial de prestigi i ex alcalde de Barcelona, donà una considerable quantitat a l'acadèmia (250.000 pessetes) amb l'objectiu de fer realitat aquest projecte. El 1902 comencen les obres, no sense polèmica, ja que el projecte original d'Eduard Fontserè fou revisat per Josep Comas i Solà, en una època d'enfrontament entre ambdós científics. A la mort de Camil Fabra,els seus dos fills, Ferran Fabra i Puig i Romà Fabra i Puig seguiren finançant la seva construcció. L'edifici és obra de l'arquitecte Josep Domènech i Estapà i s'inaugurà el 7 d'abril de 1904, amb la presència del rei Alfons XIII. Primerament s'anomenà Observatori del Tibidabo, però aviat es canvià el nom pel d'Observatori Fabra.

Inicialment l'observatori s'organitzà en dues seccions: la Secció Astronòmica i la Secció Meteorològica i Sísmica. Comas i Solà fou nomenat director de la Secció Astronòmica i també interinament director de la Meteorològica i Sísmica, fins que el 1912 se'n féu càrrec Eduard Fontserè. Fins a la Guerra Civil, l'observatori (que durant la Segona República Espanyola quedà integrat al Servei d'Astronomia de Catalunya, del qual Comas i Solà en fou director) gaudí del període de més rellevància científica. Pel que fa a la sismologia inicià l'estudi sistemàtic de la sismologia catalana i pirinenca. En l'aspecte meteorològic començà les observacions meteorològiques diàries l'octubre de 1913, en una sèrie ininterrompuda fins a l'actualitat, fins i tot en els dies de la Guerra Civil (fins al 1981 es feia una observació diària a les 8 del matí, el 1982 es passa a 3 i finalment a 4). Pel que fa a l'astronomia, s'hi realitzaren importants observacions, entre les quals cal destacar els estudis de Mart, el descobriment d'11 planetes menors i d'un cometa (el 32P/Comas Solá) i l'estudi d'estrelles dobles i variables.

Després de la mort de Comas i Solà (1937) la direcció de l'observatori passà a Isidre Pòlit i posteriorment a Joaquim Febrer i Carbó. A partir dels anys 1940, l'activitat científica es veu reduïda, en part per la manca de pressupost i de condicions adients i en part per l'evolució de l'observació astronòmica, que deixa obsolets els instruments de l'observatori per a la recerca de primer nivell. Actualment centra la seva activitat de recerca astronòmica en l'observació d'estels dobles i en la participació en programes internacionals centrats en l'estudi i seguiment d'asteroides i cometes (coordinats pel Minor Planet Center i per l'Observatori de Pulkovo). També recull dades meteorològiques i sísmiques. A més a més, en la línia inaugurada pel mateix Comas i Solà, en els darrers anys ha recuperat el paper de centre divulgador de l'astronomia, amb visites i xerrades, aprofitant la doble vessant de centre astronòmic en actiu i museu d'història de l'astronomia.

El 4 de març de 2014 va ser declarat bé cultural d'interès nacional (BCIN), en la categoria de monument històric, pel Govern de la Generalitat de Catalunya[3]

Instrumentació[modifica]

Telescopi refractor Mailhat de 38 cm de diàmetre (1904)

Instruments astronòmics:

Instruments sísmics:

  • Microsismògraf Vicentini (1906). Segueix en funcionament.
  • Microsismògraf Mainka (1914). Segueix en funcionament.
  • Sismoscopi Agamennone, per al registre de components horitzontal i vertical (1906). Es va desmantellar el 1909.
  • Sismometrògrafs Agamennone i Cancani (1906), per registrar la component horitzontal. Es van desmantellar el 1910, però l'Agamennone s'ha restaurat recentment.
  • 3 sismògrafs electromagnètics Hiller-Stuttgart (1966).

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «L'acadèmic Jorge Núñez dóna nom a l’últim asteroide descobert a l’Observatori Fabra - Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona» (en castellà). Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, 05-07-2017. [Consulta: 22 agost 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Observatori Fabra». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 desembre 2017].
  3. «El Govern declara bé cultural d'interès nacional diferents conjunts arquitectònics». Comunicació del Govern. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 5 març 2014].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Observatori Fabra Modifica l'enllaç a Wikidata