Casa Vicens

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Casa Vicens
Imatge
Nom en la llengua original(es) Casa Vicens Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMonument i edifici residencial Modifica el valor a Wikidata
Part deLlista d'edificis modernistes de Barcelona, Iconic Houses Network i obres d'Antoni Gaudí Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteAntoni Gaudí i Cornet Modifica el valor a Wikidata
Construcció1883 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicneomudèjar
modernisme català
modernisme Modifica el valor a Wikidata
Materialmaó i ceràmica vidrada Modifica el valor a Wikidata
Superfície1.850 m²
Patrimoni de la Humanitat: 0,12 ha
zona tampó: 4,23 ha Modifica el valor a Wikidata
Nombre de pisos per sobre el terra3 Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaGràcia (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCarrer de les Carolines, 18-24 Modifica el valor a Wikidata
 41° 24′ 13″ N, 2° 09′ 04″ E / 41.403611111111°N,2.1511111111111°E / 41.403611111111; 2.1511111111111
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data2005
Bé Cultural d'Interès Nacional
Data24 juliol 1969
Identificador52-MH-EN
IPAC56
Bé d'Interès Cultural
IdentificadorRI-51-0003823

La Casa Vicens és un edifici modernista i primer projecte important de l'arquitecte Antoni Gaudí començat a construir l'any 1883. Està situat al carrer Carolines, número 20-26, del barri de Gràcia de la ciutat de Barcelona. És una obra declarada Bé Cultural d'Interès Nacional i Patrimoni Mundial UNESCO.

Descripció[modifica]

Casa senyorial enjardinada de complexa volumetria, Gaudí combina la pedra, el maó vist i una extensa gamma de rajola de València de colors diversos, on la influència d'un orientalisme d'arrel islàmica és palesa.[1]

Les tanques, de ferro forjat, s'inspiren directament en la natura i, concretament, en el margalló (palmera pròpia del Mediterrani occidental). Baranes i reixes són també de forja i preludien els motius decoratius modernistes. La marqueteria de les gelosies del jardí, la jardineria mateixa, l'acabat dels interiors oscil·len entre solucions arabitzants, de caràcter mediterrani o d'apropament a la natura.[1]

A la part interior domina com a principal element decoratiu la fusta tallada i policromada, que fa conjunt amb el mobiliari i produeix un conjunt de caràcter fantasiós.[1]

Història[modifica]

Gaudí va rebre l'any 1883 l'encàrrec per part de Manuel Vicens i Montaner per a la realització d'una residència d'estiueig. Al febrer de 1883 Manuel Vicens va sol·licitar permís a l'Ajuntament de la Vila de Gràcia per poder construir una casa d'estiueig al carrer Sant Gervasi 26 (actualment Carrer Carolines 20-26). Un mes abans havia sol·licitat permís per enderrocar la casa que havia heretat de la seva mare, Rosa Montaner donat el mal estat de conservació de la mateixa.

Tot i que el senyor Manuel Vicens segueix sent un personatge força desconegut, en el seu testament s'esmenta la seva professió: corredor de borsa i canvi, fet que desmentiria la seva presumpta vinculació amb la ceràmica i que es reforçaria per l'inventari de 1885 de la fàbrica de ceràmica Pujol i Bausis que es conserva a l'Arxiu Municipal d'Esplugues de Llobregat, allà apareix documentat el senyor Manuel Vicens i Montaner, de Gràcia, com a deutor de 1.440 pessetes.[2]

La Casa Vicens va ser projectada per Antoni Gaudí l'any 1878 i construïda entre el 1883 i el 1885 com a casa d'estiueig a Gràcia és el primer intent de Gaudí per trobar un estil nou i fugir de l'historicisme i l'eclecticisme arquitectònics imperants. A la Casa Vicens, Gaudí anticipa d'una manera purament intuïtiva tota una sèrie de categories formals i constructives que contribuiran a preparar l'eclosió del modernisme.[1]

Està estructurada en quatre nivells, corresponents a un soterrani per al celler, dues plantes per a l'habitatge i unes golfes destinades al servei. Gaudí va enganxar l'immoble a la mitjanera d'un convent veí, i així va aconseguir un jardí gran i espaiós. Per a l'altre costat del jardí, va dissenyar una font monumental d'obra vista, formada per un arc parabòlic a sobre del qual hi havia un pas entre columnes. L'aigua s'emmagatzemava en dos dipòsits col·locats dalt de cada pilar extrem de la font. El 1946 va ser demolida per la venda d'aquesta part del terreny.[3]

Gaudí es troba en el seu primer període, en què utilitza un llenguatge arquitectònic de gran simplicitat constructiva, amb predomini de la línia recta sobre la corba. Vol trencar amb la influència de l'historicisme i fa un reconeixement a l'herència mudèjar aprofitant l'activitat empresarial dels propietaris i emprant la ceràmica intensament. Es va inspirar en elements vegetals del solar per dissenyar algunes de les peces més significatives de la decoració, com una fulla de margalló per a la reixa de forja o un clavell de moro per decorar la ceràmica de la façana.[4] Estem al tombant d'una època que preludia el modernisme de manera imminent. És el moment en què Domènech i Montaner fa l'editorial Montaner i Simon, amb ús total i massís del maó, i el castell dels tres Dragons (Restaurant de l'Exposició del 1888), amb estructura de ferro i vidre, i el mur de rajola amb ornamentació naturalista de ceràmica.[1]

Aquesta casa tenia una deu d'aigua mineral, molt estimada pel veïnat a causa de les atribucions curatives que la gent hi donava. El veïnat la coneixia per "aigua de la font de Santa Rita".[1]

Aquesta casa presenta característiques similars i dates força coincidents amb el "Capricho de Comillas" (Santander), obra també de Gaudí.[1]

L'any 1925, l'arquitecte Joan Baptista Serra va realitzar una ampliació de l'edifici a imatge del que havia fet Gaudí, reduint-ne notablement el jardí. Per aquestes obres, va merèixer el premi del Concurs anual d'edificis artístics de l'any 1927, concedit per l'Ajuntament de Barcelona.[3]

El 27 de març de 2014 MoraBanc comprà la casa Vicens i finalment va obrir les seves portes com a casa-museu el 16 de novembre de l'any 2017.[5][6]

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Casa Vicens». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 desembre 2017].
  2. Ribas, pàg. 23-24
  3. 3,0 3,1 Fitxa Casa Vicens a l'any Gaudí. Ajuntament de Barcelona.
  4. Permanyer 2004, pàg. 58
  5. «L'andorrà MoraBanc compra la Casa Vicens de Gaudí i l'obrirà al públic el 2016». Ara, 07-04-2014 [Consulta: 8 abril 2014].
  6. «Web oficial Casa Vicens».

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Vicens