Casa Vicens

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Organization icon.svgCasa Vicens
Casavicens.jpg
Dades bàsiques
Tipus Habitatge unifamiliar
Forma part de obres d'Antoni Gaudí i Llista d'edificis modernistes de Barcelona
Arquitecte Antoni Gaudí
Començament 1878
Acabament 1888
Característiques
Estil Modernista
Materials utilitzats Maó, rajola i trencadís ceràmic
Ubicació
Catalunya
 » Europa i Amèrica del Nord
carrer Carolines, 24
Barcelona
Barcelonès
Flag of Catalonia.svg Catalunya 41° 24′ 13″ N, 2° 09′ 04″ E / 41.403611111111°N,2.1511111111111°E / 41.403611111111; 2.1511111111111
Patrimoni de la Humanitat
Tipus Cultural
Criteris (i),(ii),(iv)
Declaració 1984 (8a sessió)
Extensió 2005 (29a sessió)
Identificador 320bis
Regió Europa i Amèrica del Nord
Bé cultural d'interès nacional
Declaració 2005
Identificador

52-MH

IPAC: 56
Bé d'interès cultural
Identificador RI-51-0003823
Modifica dades a Wikidata

La Casa Vicens és un edifici modernista i primer projecte important de l'arquitecte Antoni Gaudí començat a construir l'any 1883. Està situat al carrer Carolines, número 24, del barri de Gràcia de Barcelona.

Es tracta d'un projecte molt imaginatiu encarregat per a una família benestant propietària d'una fàbrica de ceràmica.[1] Això es manifesta a la façana, que té una decoració basada en la rajola. L'obra va ser encarregada el 1878 a Gaudí per part de Manuel Vicens i Montaner, propietari d'un terreny que havia heretat de la seva mare, Rosa Montaner i que havia ampliat. Es tractava d'una casa d'estiueig que constituïa el primer treball important de l'arquitecte. Gaudí va presentar els plànols el 15 de febrer de 1883 i l'Ajuntament de Gràcia va concedir el permís a començament de març del mateix any. Les obres es van perllongar fins al 1888 amb diverses interrupcions per raons de finançament.[2]

Està estructurada en quatre nivells, corresponents a un soterrani per al celler, dues plantes per a l'habitatge i unes golfes destinades al servei.

Gaudí va enganxar l'immoble a la mitjanera d'un convent veí, i així va aconseguir un jardí gran i espaiós. Per a l'altre costat del jardí, va dissenyar una font monumental d'obra vista, formada per un arc parabòlic a sobre del qual hi havia un pas entre columnes. L'aigua s'emmagatzemava en dos dipòsits col·locats dalt de cada pilar extrem de la font. El 1946 va ser demolida per la venda d'aquesta part del terreny.[3]

Gaudí es troba en el seu primer període, en què utilitza un llenguatge arquitectònic de gran simplicitat constructiva, amb predomini de la línia recta sobre la corba. Vol trencar amb la influència de l'historicisme i fa un reconeixement a l'herència mudèjar aprofitant l'activitat empresarial dels propietaris i emprant la ceràmica intensament. Es va inspirar en elements vegetals del solar per a dissenyar algunes de les peces més significatives de la decoració, com una fulla de margalló per a la reixa de forja o un clavell de moro per a decorar la ceràmica de la façana.[4]

L'any 1925, l'arquitecte Joan Baptista Serra va realitzar una ampliació de l'edifici a imatge del que havia fet Gaudí, reduint notablement el jardí. Per aquestes obres, va merèixer el premi del Concurs anual d'edificis artístics de l'any 1927, concedit per l'Ajuntament de Barcelona.[3]

El 27 de març de 2014 MoraBanc comprà la Casa Vicens i es comprometé a obrir-la properament al públic.[5][6]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Algunes fonts opinen que Manel Vicens era corredor de borsa, en funció de les dades registrals de la finca.
  2. Ribas, pàg. 23-24
  3. 3,0 3,1 Fitxa Casa Vicens a l'any Gaudí. Ajuntament de Barcelona.
  4. Permanyer 2004, pàg. 58
  5. «L'andorrà MoraBanc compra la Casa Vicens de Gaudí i l'obrirà al públic el 2016». Ara, 07-04-2014 [Consulta: 8 abril 2014].
  6. «Web oficial Casa Vicens».

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Vicens Modifica l'enllaç a Wikidata