Casa Vicens

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Casa Vicens
Casavicens.jpg
Dades bàsiques
Tipus edifici i monument
Forma part de obres d'Antoni Gaudí i Llista d'edificis modernistes de Barcelona
Arquitecte Antoni Gaudí
Començament 1888
Construït S. XIX Final
Característiques
Estil Modernisme
Materials utilitzats maó
Ubicació
Municipi Barcelona
Localització c. de les Carolines, 18-24

41° 24′ 13″ N, 2° 09′ 04″ E / 41.40361°N,2.15111°E / 41.40361; 2.15111
Patrimoni de la Humanitat
Tipus Cultural
Criteris (i), (ii) i (iv)
Identificador 320-004
Regió Europa i Amèrica del Nord
Bé cultural d'interès nacional
Tipus Monument històric
Identificador BCIN: 52-MH
BIC: RI-51-0003823
IPAC: 56
Modifica dades a Wikidata

La Casa Vicens és un edifici modernista i primer projecte important de l'arquitecte Antoni Gaudí començat a construir l'any 1883. Està situat al carrer Carolines, número 24, del barri de Gràcia de Barcelona. És una obra declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.

Descripció[modifica]

Casa senyorial enjardinada de complexa volumetria, Gaudí combina la pedra, el maó vist i una extensa gamma de rajola de València de colors diversos, on la influència d'un orientalisme d'arrel islàmica és palesa.[1]

Les tanques, de ferro forjat, s'inspiren directament en la naturalesa i, concretament, en el margalló (palmera pròpia del Mediterrani occidental). Baranes i reixes són també de forja i preludien els motius decoratius modernistes. La marqueteria de les gelosies del jardí, la jardineria mateixa, l'acabat dels interiors oscil·len entre solucions arabitzants, de caire mediterrani o d'apropament a la natura.[1]

A la part interior hi domina com a principal element decoratiu la fusta tallada i policromada, que fa conjunt amb el mobiliari i produeix un conjunt de caràcter fantasiós.[1]

Història[modifica]

Es tracta d'un projecte molt imaginatiu encarregat per a una família benestant propietària d'una fàbrica de ceràmica. Algunes fonts opinen que Manel Vicens i Montaner era corredor de borsa, en funció de les dades registrals de la finca. Això es manifesta a la façana, que té una decoració basada en la rajola. L'obra va ser encarregada el 1878 a Gaudí per part de Manuel Vicens i Montaner, propietari d'un terreny que havia heretat de la seva mare, Rosa Montaner i que havia ampliat. Es tractava d'una casa d'estiueig que constituïa el primer treball important de l'arquitecte. Gaudí va presentar els plànols el 15 de febrer de 1883 i l'Ajuntament de Gràcia va concedir el permís a començament de març del mateix any. Les obres es van perllongar fins al 1888 amb diverses interrupcions per raons de finançament.[2]

La casa Vicens va ser projectada per Antoni Gaudí l'any 1878 i construïda entre el 1883 i el 1885 com a casa d'estiueig a Gràcia és el primer intent de Gaudí per trobar un estil nou i fugir de d'historicisme i l'eclecticisme arquitectònics imperants. A la casa Vicens, Gaudí anticipa d'una manera purament intuïtiva tota una sèrie de categories formals i constructives que contribuiran a preparar l'eclosió del Modernisme. [1]

Està estructurada en quatre nivells, corresponents a un soterrani per al celler, dues plantes per a l'habitatge i unes golfes destinades al servei. Gaudí va enganxar l'immoble a la mitjanera d'un convent veí, i així va aconseguir un jardí gran i espaiós. Per a l'altre costat del jardí, va dissenyar una font monumental d'obra vista, formada per un arc parabòlic a sobre del qual hi havia un pas entre columnes. L'aigua s'emmagatzemava en dos dipòsits col·locats dalt de cada pilar extrem de la font. El 1946 va ser demolida per la venda d'aquesta part del terreny.[3]

Gaudí es troba en el seu primer període, en què utilitza un llenguatge arquitectònic de gran simplicitat constructiva, amb predomini de la línia recta sobre la corba. Vol trencar amb la influència de l'historicisme i fa un reconeixement a l'herència mudèjar aprofitant l'activitat empresarial dels propietaris i emprant la ceràmica intensament. Es va inspirar en elements vegetals del solar per a dissenyar algunes de les peces més significatives de la decoració, com una fulla de margalló per a la reixa de forja o un clavell de moro per a decorar la ceràmica de la façana.[4] Estem al tombant d'una època que preludia el Modernisme de manera imminent. És el moment en que Domènech i Montaner fa l'Editorial Montaner i Simon, amb ús total i massís del maó, i el Castell dels tres Dragons (Restaurant de l'Exposició del 1888), amb estructura de ferro i vidre, i el mur de rajola amb ornamentació naturalista de ceràmica.[1]

Aquesta casa tenia una deu d'aigua mineral, molt estimada pel veïnat a causa de les atribucions curatives que la gent hi donava. El veïnat la coneixia per "aigua de la font de Santa Rita".[1]

Aquesta casa presenta característiques similars i dates força coincidents és el "Capricho de Comillas" (Santander) obra també de Gaudí.[1]

L'any 1925, l'arquitecte Joan Baptista Serra va realitzar una ampliació de l'edifici a imatge del que havia fet Gaudí, reduint notablement el jardí. Per aquestes obres, va merèixer el premi del Concurs anual d'edificis artístics de l'any 1927, concedit per l'Ajuntament de Barcelona.[3]

El 27 de març de 2014 MoraBanc comprà la Casa Vicens i es comprometé a obrir-la properament al públic.[5][6]

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Casa Vicens». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 desembre 2017].
  2. Ribas, pàg. 23-24
  3. 3,0 3,1 Fitxa Casa Vicens a l'any Gaudí. Ajuntament de Barcelona.
  4. Permanyer 2004, pàg. 58
  5. «L'andorrà MoraBanc compra la Casa Vicens de Gaudí i l'obrirà al públic el 2016». Ara, 07-04-2014 [Consulta: 8 abril 2014].
  6. «Web oficial Casa Vicens».

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Vicens Modifica l'enllaç a Wikidata