Plateresc
Plateresc és un estil arquitectònic exclusiu del renaixement espanyol. Apareix a començaments del segle XV i s'estén durant els dos segles següents.[1]
El plateresc és una fusió dels components del mudèjar i del gòtic flamíger: inclusió d'escuts i pinacles o façanes dividides en tres cossos (mentre que les renaixentistes estan dividides en dos). Però incorpora també elements renaixentistes com les columnes o alguns elements decoratius.
Està caracteritzat per façanes fortament ornades, com si es tractessin d'obres d'orfebreria (d'aquí el seu nom, derivat de l'espanyol platero, ‘argenter’).
En general, es caracteritza pels seus adorns de corones, escuts i fruites. Alguns dels edificis representatius del plateresc són:
- L'Hostal dos Reis Católicos, obra culminant del plateresc. (Santiago de Compostel·la)
- La façana de la Universitat de Salamanca.
- La façana de la Universitat d'Alcalá de Henares.
- La Casa de las Conchas de Salamanca.
- L'Hostal de San Marcos de Lleó.
- L'Ajuntament de Sevilla
- La Façana del Perdón i el Balcón de las Reliquias de la Catedral de Coria.
- La Porta de la Pellejería de la Catedral de Burgos.
- L'Hospital del Rey de Burgos
- El reracor i cripta de la Catedral de Palència.
- La Universitat d'Oñati.
Referències[modifica]
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.173. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 6 desembre 2014].