Eusebi Güell i Bacigalupi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEusebi Güell i Bacigalupi
Eusebi Güell (1915).jpg
Eusebi Güell en un retrat de 1915
Biografia
Naixement1846 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort8 juliol 1918 Modifica el valor a Wikidata (71/72 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri del Poblenou (Dep. II, A.C. 55) 
Escut de Barcelona.svg Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalà
Conegut perObres de Gaudí encarregades per ell
Activitat
OcupacióIndustrial i mecenes
PartitLliga Regionalista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Altres
TítolComte de Güell
CònjugeIsabel López Bru
FillsJoan Antoni Güell i López
Eusebi Güell i López
Santiago Güell i López Modifica el valor a Wikidata
PareJoan Güell i Ferrer Modifica el valor a Wikidata
Premis

Eusebi Güell i Bacigalupi, comte de Güell (Barcelona, 15 de desembre de 1846 - 8 de juliol de 1918),[1] fou un industrial, polític i mecenes català.[2]

Família[modifica]

Eusebi Pau Josep Güell i Bacigalupi va néixer al carrer d'Amèlia de Barcelona[3] fill de Joan Güell i Ferrer (1800-1872), oriünd de Torredembarra, qui va obtenir una considerable fortuna amb el tràfic de negres durant la seva estada a Cuba, instal·lant-se al seu retorn a Barcelona on va promoure diverses indústries.[4] Quant a la mare d'Eusebi Güell, fou fill de Francesca Bacigalupi i Dulcet (1823-1847),[5] nascuda a Horta i dama de la noblesa genovesa, el germà de la qual tenia indústria tèxtil a Barcelona,[6] concretament en la zona de Sants, l'empresa de la qual va ser reconvertida en el "Vapor Vell" quan posteriorment Joan Güell es va associar amb ell. La mare, Francesca Bacigalupi, va morir pocs dies després del part, el 4 de gener de 1847, de complicacions del part segons el registre de defunció.[7]

Gaudí i Eusebi Güell de visita a la Colònia Güell (1910).

Es va casar el 28 de novembre de 1871 en l'església del Pi de Barcelona[8][9] amb Isabel López del Piélago i Bru López de la Madrid i Lassús (Santiago de Cuba, 1848-Comillas, 1924), Gran d'Espanya,[10] filla d'Antoni López y López, marqués de Comillas, també magnat del tràfic de negres i l'explotació de esclaus. Eusebi i Isabel van ser pares de:[11][12]

Un retrat d'Eusebi Güell forma part de la Galeria de Catalans Il·lustres de l'Ajuntament de Barcelona.[16]

Negocis familiars[modifica]

Eusebi Güell, igual que el seu pare, es va dedicar als negocis creant noves empreses en els sectors més prometedors. El futur comte de Güell, gràcies a l'esplaiada situació econòmica familiar va poder estudiar Dret, Economia i Ciències Aplicades a Barcelona, França i Anglaterra. Associat amb Ferran Alsina, inicia a Santa Coloma de Cervelló una fàbrica tèxtil de panes, que va ser la base de la Colònia Güell (1891), on traslladà l'activitat productiva del Vapor Vell, que en aquells temps era sotmès a forts conflictes laborals.[17]

Posteriorment, en 1901, fundà la Companyia General d'Asfalts i Portland, Asland. Va ser conseller de les empreses de la família de la seva esposa: Banc Hispano Colonial, Compañía General de Tabacos de Filipinas, Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya, etc.

Eusebi Güell va intervenir també en política i en amplis sectors relacionats amb la cultura. Va ser escollit regidor de Barcelona (1875), va exercir de Diputat Provincial (1878), i va ser Senador del Regne. Com actiu propulsor de la cultura catalana, va ser president i mantenidor dels Jocs Florals de 1900, membre de l'ara anomenada Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, i president del Centre Català. Va ser el mecenes del geòleg Norbert Font i Sagué, de l'escriptor Pin i Soler i del poeta mallorquí Ramon Picó i Campamar.[18]

Gràcies a l'amistat i al mecenatge que va mantenir amb l'arquitecte Antoni Gaudí, el seu cognom ha estat conegut internacionalment: Parc Güell, Colònia Güell, Palau Güell i Celler Güell. Home d'extensa cultura, va publicar llibres sobre diverses disciplines que van ser traduïts a diversos idiomes, entre altres és de destacar un treball científic (L'immunité par les leucomaïnes, 1889). Va ser també un acceptable dibuixant i aquarel·lista.

Ennobliment[modifica]

Monument a Eusebi Güell a la Colònia Güell, obra de Miquel Oslé de 1933

El rei Alfons XIII va tenir predilecció per ampliar la noblesa atorgant títols als quals havien contribuït a engrandir econòmicament Espanya, havent obtingut grans fortunes a ultramar, molts amb el tràfic o l'explotació d'esclaus negres. A la família Güell se li van acumular els títols. Per via matrimonial els va arribar el de Marquès de Comillas, títol que ostenta en l'actualitat un descendent de Güell. A ell mateix, Eusebi Güell, industrial, mecenes i polític, se li va concedir el comtat de Güell. Uns anys després, Alfons XIII concediria als fills d'Eusebi Güell, un vescomtat i una baronia.

Eusebi Güell i Bacigalupi va morir a la seva casa del Park Güell, el 8 de juliol de 1918. El seu cos va ser traslladat al Palau Güell, des d'on va sortir l'enterrament amb el taüt cobert per la bandera de la Lliga Regionalista que també havia cobert els fèretres de Prat de la Riba, el doctor Robert i mossèn Cinto Verdaguer. Va ser portat a braços pels treballadors de la Colònia Güell i Asland seguit per les autoritats: Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat de Catalunya; Manuel Morales, alcalde de Barcelona; Vidal i Barraquer, bisbe de Solsona: Vallès i Pujals, president de la Diputació; molts representants d'institucions i artistes com Gaudí, Àngel Guimerà i Narcís Oller.[19]

Referències[modifica]

  1. Bassegoda, Bonaventura. «Introducció». A: Bonaventura Bassegoda. Col·leccionistes, col·leccions i museus. Barcelona: UdL, UAB, UdG i MNAC, 2007, p. 10 (Memoria Artium). ISBN 978-84-8043-174-3. 
  2. «Eusebi Güell i Bacigalupi». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1846, llibre 4t, número de registre 110.
  4. Lluís Català Massot, Els Güell de Torredembarra i la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló
  5. Francesca Bacigalupi i Dulcet es esmentada com a viuda en el Diario de Barcelona de l'1 d'agost de 1844.
  6. Hughes, Robert. Barcelona (en anglès). Knopf, 1992, p.330. ISBN 0394580273. 
  7. Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1847, llibre 1r, número de registre 53.
  8. «Crònica local». La Imprenta, 01-12-1871, pàg. 2209 (1a del dia).
  9. Registre de Matrimonis de l'Ajuntament de Barcelona, any 1871, número de registre 1522.
  10. «Esquela de defunció d'Isabel López». La Veu de Catalunya, 11-08-1924, pàg. 4.
  11. «Família Güell». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. Josefina Güell i López va morir amb 20 anys el 19 d'agost de 1908.
  13. Registre de Matrimonis de l'Ajuntament de Barcelona, any 1900, número de registre 2076. En la inscripció apareix amb el nom de Maria de la Concepció però en hemeroteques amb el nom de Cristina, tret de l'anunci de la boda.
  14. «Necrológicas». La Vanguardia, 13-05-1955, pàg. 16.
  15. «Historia del palacio que hoy es museo». La Vanguardia, 01-06-1954, pàg. 16.
  16. Agustí Duran i Sanpere: La galeria de catalans il·lustres, dins Barcelona i la seva història. L'art i la cultura. Barcelona: Curial, 1975 p. 458-461
  17. Laura Calosci, Presentació històrica del Vapor Vell
  18. Cabana, 2009, p. 200.
  19. Cabana, 2009, p. 198-200.

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]