Vés al contingut

Joan Güell i Ferrer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoan Güell i Ferrer
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 març 1800 Modifica el valor a Wikidata
Torredembarra (Tarragonès) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 novembre 1872 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Senador al Senat espanyol
1862 – valor desconegut
Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II
5 maig 1859 – 4 desembre 1862 – Estanislau Figueras i de Moragas →
Circumscripció electoral: Barcelona
Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II
19 maig 1857 – 13 maig 1858
Circumscripció electoral: Barcelona
President Junta de Fàbriques de Catalunya, Institut Industrial de Catalunya
1847 – 1849
← cap valor – Joan Vilaregut i Albafull →
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióempresari, economista, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió Liberal Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsEusebi Güell i Bacigalupi Modifica el valor a Wikidata
ParePau Güell i Roig Modifica el valor a Wikidata
ParentsFrancesca Dulcet i Albareda, sogra Modifica el valor a Wikidata

Joan Güell i Ferrer (castellà: Juan Güell Ferrer) (Torredembarra, 3 de març de 1800 - Barcelona, 22 de novembre de 1872)[1][2] fou un economista i industrial català.[3]

Biografia

[modifica]
Monument a Joan Güell i Ferrer a la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona

Era fill del comerciant de Torredembarra Pau Güell i Roig (1769-1818), establert a Santo Domingo, i de Rosa Ferrer. El 1809 havia començat a treballar al magatzem del pare «on aprèn de tot: des de mosso fins a comptable» per Jaume Vicens i Vives, però tornà a Catalunya el 1816 per a estudiar de pilot a l'Escola de Nàutica de Barcelona.[cal citació]

El 1818 marxà a Cuba, on es va fer ric i el 1821 esdevingué el cap de l'associació d'empreses de l'Havana dedicades a la importació i exportació. El 1835 va tornar a Barcelona per a invertir la seva fortuna i fou membre de la Junta de Comerç de Barcelona, on fou deixeble d'Eudald Jaumeandreu i Triter. Així, el 1839 va fundar La Barcelonesa, foneria de ferro dedicada a la construcció de maquinària tèxtil que posteriorment s'integrà en La Maquinista Terrestre i Marítima, mentre el 1840 instal·lava una petita fàbrica tèxtil a Martorell i, poc després, creava a Sants el Vapor Vell, dedicat a la fabricació de velluts, panes i cotó i que esdevindria una de les més importants del país.[cal citació]

El 7 de novembre del 1845 es casà amb Francesca Bacigalupi i Dulcet (1823-1847),[4] nascuda a Horta i provinent d'una família de comerciants genovesos.[5][6] La seva esposa va morir el 4 de gener del 1847[7] a conseqüència del part del seu fill Eusebi Güell i Bacigalupi, nascut el 15 de desembre del 1846.[8] Aleshores va anar un temps a Anglaterra per tal d'estudiar el procés de fabricació de la pana, on va comprar màquines, va contractar tècnics i va fer construir Vapor Vell de Sants.[6]

El 1849 va fundar l'Institut Industrial de Catalunya i el diari El Bien Público on també hi col·laborava el jove Manuel Duran i Bas, i des del que defensava les idees proteccionistes. El 1850 es casà amb la seva cunyada Camila Bacigalupi i Dulcet, que també va morir aviat, el 27 de setembre del 1853,[9] tres dies després del part de la seva filla Josefina Güell i Bacigalupi.[10]

La inestabilitat política provocada per la vicalvarada i l'esclat del conflicte de les selfactines el 1854, així com l'assassinat del seu soci Josep Sol i Padrís en la vaga de juliol de 1855,[11] el van impulsar a marxar un temps cap a Lleida, on va modernitzar una explotació agrària. Al seu retorn va participar en la fundació de la Maquinista Terrestre i Marítima en uns terrenys a la Barceloneta.[cal citació]

A les eleccions de 1857 i 1858 fou elegit diputat a Corts Espanyoles per la Unió Liberal pel districte de la Llotja de Barcelona.[12] També fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona i senador el 1862. També fundà i presidí el Cercle Hispà Ultramarí, des del qual s'oposava a la independència de Cuba en nom dels interessos dels empresaris espanyols. Atès que aquella entitat exercí també de grup de pressió antiabolicionista i que Güell en fou president, hi ha disputes historiogràfiques sobre quin rol jugà tant ell com la seva nissaga pel que fa al comerç d'esclaus —se l'ha vinculat en documentals i polèmiques socials com un dels esclavistes històrics catalans.[13] Després de la revolució de 1868 s'erigí en el defensor del proteccionisme econòmic en nom dels burgesos catalans, i amb aquesta finalitat el 1869 va fundar amb Pere Bosch i Labrús el Foment de la Producció Nacional, antecedent del Foment del Treball Nacional.[cal citació]

Enterrat al Cementiri del Poblenou (Dep. II, A.C. 55), el 1955 les seves restes foren portades al Monestir de Pedralbes.[cal citació]

Pensament econòmic

[modifica]

Influït per les idees proteccionistes de Henry Charles Carey i Friedrich List va impulsar i protegir el procés d'industrialització basant-se en el nivell d'ocupació, el consum i l'estalvi. Definia la funció de producció pels dèficits o superàvits en el comerç exterior i no pas en l'intercanvi de serveis, cosa que l'oposava a l'escola de Manchester i a Frédéric Bastiat.[cal citació]

Fou un dels primers economistes a calcular la balança comercial interior de Catalunya el 1853, sortint-ne un petit superàvit a favor del territori no català. També criticà les finances públiques espanyoles i acusà al govern espanyol de manca de racionalitat econòmica, defensant com a model econòmic a seguir el de producció capitalista.[cal citació]

Obres

[modifica]
  • Comercio de Cataluña con las demás provincias de España... (1853)
  • Examen de la crisis actual (1866)
  • Rebelión cubana (1871)
  • Escritos económicos (reculls pòstums, 1880)

Fons personal

[modifica]

Part del seu fons personal es conserva a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Està integrat per documents que aborden, entre d'altres, temes vinculats al comerç (duanes i aranzels, lliure comerç), al consum, a l'activitat política (Corts i Senat), a països estrangers i correspondència diversa.[14]

Premis i reconeixements

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Baptismes (1787-1806). Parròquia de Sant Pere apòstol de Torredembarra». Arxiu Històric de l'Arquebisbat de Tarragona, 03-03-1800.
  2. ↑ «Defuncions 1872, núm. 6396». AMCB, 22-11-1872.
  3. ↑ Mata, Jordi et al. «300 anys d'espoli». Sàpiens [Barcelona], núm. 122, 11-2012, p. 26-37.
  4. ↑ «Francesca BACIGALUPI-DOLCET». geneanet. Torredembarra.
  5. ↑ Hughes, Robert. Barcelona (en anglès). Knop, 1992, p. 330. ISBN 0394580273.
  6. 1 2 Català Massot, 2008, p. 10.
  7. ↑ «Defuncions 1847, llibre 1r, núm. 53». AMCB, 04-01-1847.
  8. ↑ «Naixements 1846, llibre 4t, núm. 110». AMCB, 15-12-1846.
  9. ↑ «Defuncions any 1853, llibre 4t, núm. 3569». AMCB, 27-09-1853.
  10. ↑ «Naixements 1853, llibre 3r, núm. 3409», 24-09-1853.
  11. ↑ «Josep Sol i Padrís». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  12. ↑ «Güell Ferrer, Juan». Congreso de los Diputados.
  13. ↑ Palà, Roger. «Qui són els descendents dels esclavistes catalans». Crític, 03-04-2023.
  14. ↑ «Inventari del Fons personal de Joan Güell». AHCB3-297/5D39. AHCB.
  15. ↑ Duran i Sanpere, Agustí. «La galeria de catalans il·lustres». A: Barcelona i la seva història. L'art i la cultura. Curial, 1975.

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_Güell_i_Ferrer&oldid=36262793»