Eudald Jaumeandreu i Triter
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1774  Barcelona |
| Mort | 31 agost 1840 (65/66 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | economista |
| Membre de | |
Eudald Jaumeandreu i Triter (Barcelona, 1774-1840) fou un economista català.
El 1784 ingressà als agustins i es doctorà en teologia el 1805. Es secularitzà el 1835. El 1814, refugiat a la ciutat de Mallorca durant la Guerra del Francès va donar classes a la nova Càtedra d'Economia per encàrrec de la Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País. Del 1814 al 1824 i del 1835 al 1840 fou professor a la Càtedra d'Economia Política de la Junta de Comerç de Barcelona. És l'autor de Rudimentos de Economía Política, primer manual econòmic català.[1] El 1820 la mateixa Junta li confià la Càtedra de Constitució. Fou membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts (1803) i de l'Acadèmia de les Bones Lletres (1821).[2]
Assessorà la Comissió de Fàbriques. Impulsà i col·laborà en la restauració de la Universitat de Barcelona.
Entre els seus alumnes hom pot destacar Joan Güell i Ferrer, Josep Sol i Padrís, Laureà Figuerola i Ballester, Joan Illas i Vidal, Joaquim Rubió i Ors, Manuel Milà i Fontanals o Bonaventura Carles Aribau.
Ernest Lluch [3] el situa com l'economista més representatiu de la primera burgesia industrial catalana. Partidari del proteccionisme i el liberalisme econòmic. Maldà per edificar una economia com a “ciència que ensenya els mitjans per a proporcionar riquesa als individus d'un estat”. Tot combinant l'interès públic i l'interès individual. Fou partidari d'una reforma agrària moderada i una limitació dels gremis.
Francesc Roca i Rossell senyala que "Jaumeandreu situa el paper del govern com a gestor dels consums públics. “El govern –llegim- pot facilitar la producció dels particulars”. Mitjans: (1) obres públiques (per a “major facilitat del comerç”); (2) “ensenyament gratuït de primeres lletres” (car, si cal pagar, hi haurà menys alumnes, i, per tant, menys ensenyants); (3) “seguretat de les persones i les propietats”; (4) “protecció de les ciències i els cossos científics”; (5) fomentant les “caixes de previsió..., on cadascú porta una porció petita de la seva renda”. La pregunta “qui paga els consums públics? ” té una resposta: “El públic mateix”. Es paguen amb els impostos, que són “la porció de productes de la societat que rep el govern per a les despeses públiques”. Jaumeandreu demana proporcionalitat: “Pagant poc qui tingui poc, i molt qui molt té. Això s'aconsegueix amb un percentatge, sense augment progressiu”.[4]
Obres
[modifica]- Oración inaugural (...) de la càtedra de Economia Política (1814)
- Rudimentos de Economía política (1816)
- Oración inaugural (...) de la Càtedra de Constitución (1820)
- Memoria sobre la necesidad del sistema prohibitivo en España (1834)
- Curso de Economía Política (1836)
- Curso elemental de Derecho Público (1837)
- Catecismo razonado de la Constitución Española (1837)
Referències
[modifica]- ↑ Jaumeandreu, Eudald. Rudimentos de Economía Política. Barcelona: Diputació de Barcelona - Altafulla, 1988. ISBN 84-86556-60-0.
- ↑ Mestre i Campí (direcció), Jesús. Diccionari d'Historia de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, El Punt, p. 580.
- ↑ Lluch, Ernest i altres. El pensament econòmic a Catalunya, 1760-1840. Barcelona: Edicions 62, 1973.
- ↑ Roca i Rossell, Francesc. “Jaumeandreu, l'Adam Smith català” «“Jaumeandreu, l'Adam Smith català”». L'Econòmic, 04-12-2010.
Bibliografia
[modifica]- Lluch, Ernest i altres El pensament econòmic a Catalunya, 1760-1840 Edicions 62, Barcelona, 1973.
- Roca Rossell, Francesc. “Jaumeandreu, l'Adam Smith català” a L'Econòmic https://www.leconomic.cat/article/4-economia/18-economia/340929-jaumeandreu-ladam-smith-catala.html
- «Eudald Jaumeandreu i Triter». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.