Joaquim Rubió i Ors

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joaquim Rubió i Ors
Rubio i ors.jpg
Joaquim Rubió i Ors
Naixement 31 de juliol de 1818
Barcelona
Mort 7 d'abril de 1899 (als 80 anys)
Barcelona
Sepultura Cementiri Vell (Barcelona)
Altres noms

Lo Gayter del Llobregat

Aben Abulema
Ocupació Escriptor, catedràtic d'història universal i rector de la Universitat de Barcelona

Joaquim Rubió i Ors, (Barcelona, 31 de juliol de 1818 - 7 d'abril de 1899)[1] escriptor català, president de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i rector de la Universitat de Barcelona, fou també conegut pel seu pseudònim lo Gayter del Llobregat (avui a vegades s'escriu: lo Gaiter del Llobregat).

Biografia[modifica | modifica el codi]

El seu pare, Josep, era impressor i llibreter. Estudià filosofia al seminari i, física i francès a l'escola de la Junta de Comerç, on fou deixeble d'Eudald Jaumeandreu i Triter. Conservador, va exposar la filosofia tomista a Catalunya escrivint contra Draper. Escriptor vinculat al Romanticisme, després de la publicació de l'oda La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau el 1833, es pot dir que la Renaixença catalana no va començar veritablement fins que Joaquim Rubió va escriure el seu manifest el 1841 i es van celebrar els Jocs Florals el 1859. Aquest manifest consisteix en el pròleg a una recopilació de poemes seus publicats sota el pseudònim de Lo Gaiter del Llobregat en el Diario de Barcelona. En aquest pròleg valora el passat medieval i el contraposa al present, posa a la palestra la poesia trobadoresca, va exposar els seus ideals a favor de la llengua catalana i va fer una crida a la seva dignificació.[2] La intenció de Rubió era "despertar els catalans de la seva vergonyosa i criminal indiferència". Malgrat que cita només explícitament a Lord Byron, Goethe, Victor Hugo, Ugo Foscolo, Alessandro Manzoni i Alphonse de Lamartine, va escriure en la revista palmesana La Fe, el 1844, una denúncia de la narrativa i la lírica en castellà inspirada en la literatura estrangera, que ofereixen «una barreja d'escepticisme i religió, de vaguetat, d'agitació i tristesa, que és el caràcter del nostre segle». La seva obra és àmplia, força àmplia. Va fer col·laboracions amb les empreses editorials de Roca i Cornet. Després de fer oposicions, el 1847 fou nomenat catedràtic a Valladolid. El 1854 es casà amb Elisenda Lluch, cosina germana seva, després de fer un viatge a Roma per aconseguir la dispensa necessària. A petició pròpia fou traslladat a la càtedra d'història universal vacant a la Universitat de Barcelona. El 1896 fou nomenat vicerector i, molt poc abans de morir, rector.

Publicacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Joaquim Rubió i Ors». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Joan Manuel Prado i d'altres, Història de la Literatura Catalana, Fascicles de l'AVUI, Edicions 62, 1989, vol I, ISBN 84-8332-596-9

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Aguiló, Tomas. Correspondència. volum I (1844-1844) / Tomàs Aguiló i Forteza, Joaquim Rubió i Ors ; a cura de Joan Mas i Vives amb la col·laboració d'Antoni-Lluc Ferrer. [Palma de Mallorca]. Estudi General Lul·lià. 1999. Disponible a : Catleg de les biblioteques de la UB
  • Jordán de Urríes y Azara, José. Discursos leídos en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona en la recepción pública de D. José Jordán de Urríes y Azara el día 25 de febrero de 1912. Apèndix amb la relació d'algunes obres literàries en castellà de D. Joaquín Rubió y Ors (1818-1899) p. 41-54. Barcelona. Imp. de la Casa Prov. de Carida. 1912. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
  • Rubió i Lluch, Antoni. Milá y Fontanals y Rubió y Ors : discursos escritos para la solemne sesión conmemorativa del centenario del nacimiento de dichos ilustres profesores, celebrada por la Universidad de Barcelona el dia 29 de junio de 1919. Barcelona. Impr. de Pedro Ortega. 1919. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
  • Garriga, Ramón Manuel. Semblanzas literarias ó bosquejo de caracteres al Sr. D. Joaquín Rubió y Ors con motivo de su ascenso .... Barcelona. [s.n.]. 1900 (Tip. de la Casa provincial de Caridad). Diponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
  • Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Sesión pública inaugural celebrada el dia 12 de enero de 1902 / Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Barcelona. Casa Provincial de Caridad. 1902. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu texts en català sobre Joaquim Rubió i Ors a Viquitexts, la biblioteca lliure.


Càrrecs públics
Precedit per:
Manuel Duran i Bas
Senyal de la Universitat de Barcelona
Rector de la Universitat de Barcelona

18991899
Succeït per:
José Ramón de Luanco Riego