Teresa Costa-Gramunt

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaTeresa Costa-Gramunt
Teresa Costa-gramunt.jpg
Teresa Costa-Gramunt
Dades biogràfiques
Naixement 13 de març de 1951 (1951-03-13) (66 anys)
Barcelona, Barcelonès
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Ciutadania Espanya
Activitat professional
Ocupació Escriptora i dissenyadora d'ex-libris
Gènere Poesia
Modifica dades a Wikidata

Teresa Costa-Gramunt (Barcelona, 13 de març de 1951) és escriptora i dissenyadora especialitzada en ex-libris.[1]

Recorregut professional[modifica | modifica el codi]

De formació humanista (psicologia, grafologia a Grafotest,[2] animació sociocultural, cultures orientals i simbologia), és graduada en disseny gràfic per l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona. A partir de 1977 es va especialitzar en el disseny d'ex-libris, amb una producció que supera els 400 originals.

Ha estat membre de jurats literaris i entre d'altres té el premi "Don-na" de literatura, l'"Eugeni Molero" de periodisme i el "Josep M. Benet i Caparà" de poesia.

És "Mestra en Gai Saber" (2006).[3]

Vinculació a entitats[modifica | modifica el codi]

És fundadora i vicepresidenta de l'Associació Catalana d'Exlibristes (1989).

És presidenta de l'Associació Dones Artistes SOM 7, integrada originalment per Concha Ibáñez, Adelaida Murillo, Maria Assumpció Raventós, Claude Collet, Lluïsa García-Muro i Núria Tortras.[4]

Està vinculada al Grup Vèrtex de l'Ateneu Barcelonès i publica articles d'opinió al seu web.

Ha participat en sessions del "Racó poètic dels divendres" del Centre Comarcal Lleidatà.

Com a membre de la comissió literària del Centre Artístic del Penedès de Vilafranca del Penedès, L'Agrícol, col·labora en l'organització d'actes culturals en aquesta entitat. Ha organitzat la vetllada poètica FarambArt al Museu del Mar de Vilanova i la Geltrú i el cicle poètic anual Viatges i Hospitalitat al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú.[5]

Producció literària[modifica | modifica el codi]

A partir de 1990 s'ha dedicat a la creació literària, publicant una quarantena de llibres entre assaigs, narracions, llibres de viatges, poemes i prosa poètica.

La seva obra, centrada en la feminitat i en la dona com a subjecte d'investigació, també inclou reflexions metafísiques, en el fet artístic, i en la relació entre mitologies i cultures entre Orient i Occident. Ha estat inclosa en antologies poètiques i literàries i ha estat traduïda a diverses llengües.

Participació en mitjans de comunicació[modifica | modifica el codi]

Escriu al Diari de Vilanova, L'Eco de Sitges, El 3 de Vuit, Bonart, Núvol, Monvir i Eix Diari .

Al llarg de dues temporades (1996-1997) va dirigir i presentar el programa "L'amic escriptor" al Canal Blau Televisió de Vilanova i la Geltrú.[4] També ha participat en el programa literari radiofònic "L'Espurna" de Ràdio Vilafranca.

Obra literària[modifica | modifica el codi]

Narrativa[modifica | modifica el codi]

  • El vel d'Harmonia. Barcelona: Institut Català de la Dona, 1991[3]
  • D'un sol traç. Barcelona, C.G.F, 1992
  • Alfa és omega. Barcelona, C.G.F., 1993
  • L'àngel incorruptible. Lleida: Pagès, 1997
  • Amor a càmera lenta. Vilanova i la Geltrú. Edicions Garraf, 2001
  • La crisàlide. Lleida: Pagès, 2002
  • Sol ponent, sol ixent. Barcelona: Comte d'Aure, 2004
  • L'ull de Polifem. Tarragona: Arola, 2004
  • Com un despertar de la memòria. Barcelona: Comte d'Aure, 2006
  • El saber del cor. Barcelona: Meteora, 2008
  • Salou 6 pre-textos. Salou: Ajuntament, 2009
  • Tot el que perdem. Barcelona: Comte d'Aure, 2012

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • Llibre d'Unai. Lleida: Pagès, 1994[3]
  • La Porta índia. Barcelona: Edi-Liber, 1997
  • Treball de camp. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 1999
  • Addicte a la bellesa. Barcelona: Edi-Liber, 2000
  • El cantor sense llengua. Vilanova i la Geltrú: Institut d'Estudis Penedesencs, 2000
  • La dansa dels orígens. Sitges, 2000
  • Temps, espai. Tarragona: Arola, 2001
  • Noviluni a Washington. Palma: Moll, 2001
  • El rostre del vent. Barcelona: Comte d'Aure, 2002
  • Santuari grec. Palma de Mallorca: Moll, 2005
  • La memòria dels jardins. Barcelona: Comte d'Aure, 2005
  • Cinc visions. Lleida: Pagès, 2006.
  • Anno Domini. Barcelona: Comte d'Aure, 2006
  • Sojorn a Roma. Sitges: Papers de Terramar, 2007
  • L'escala. Badalona: Omicron, 2007
  • Lluernes al celobert. Antologia de poesia espiritual femenina (March, 2007). Publicat amb Yaratullah Monturiol.
  • El mirall de Circe. Barcelona: Comte d'Aure, 2008
  • London. Tarragona: Arola, 2009
  • Alba i cendra a París. Barcelona: Comte d'Aure, 2011
  • Blau de nit a Praga. Valls: Cossetània, 2014

Descripció i viatges[modifica | modifica el codi]

  • Ex-libris al·legòrics a les 41 comarques de Catalunya. Barcelona: Institut Català de la Dona, 1992[3]
  • Estampes de Cuba. Barcelona: Proa, 2001

Biografies[modifica | modifica el codi]

  • Retrat d'Enric-Cristòfol Ricart i Nin. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament, 2003[3]
  • Jordi Santacana. Calafell: Art Dama, 2005

Investigació i divulgació[modifica | modifica el codi]

  • Llibre de l'Amic. Barcelona: La Busca, 2002[3]
  • Flor a l'ombra. Reflexions sobre el femení. Valls: Cossetània, 2007
  • Dona i art o la dansa de Lilâ. Valls: Cossetània, 2010
  • Sota el signe de Francesc. Un jesuïta, bisbe de Roma. Barcelona: Comte d'Aure, 2013. Publicat amb Esther Maria Aure.

Infantil[modifica | modifica el codi]

  • L'Isaac. Barcelona, Picazo, 1979[3]

Premis literaris i Honors[modifica | modifica el codi]

  • Don-na de literatura (1990) per El vel d'Harmonia.[1]
  • Carles Grandó (1998) per Intermezzo portuguès.
  • Eugeni Molero de Periodisme (1998) pel recull d'articles literaris i d'opinió referits al Garraf.
  • Flor Natural als Jocs Florals de la Ginesta d'Or, Perpinyà (2002) per L'ull de Polifem.
  • Flor Natural als Jocs Florals de la Ginesta d'Or, Perpinyà (2004) per Anno Domini.
  • Josep Maria Benet i Caparà de Poesia (2006) per L'escala.[3]
  • Mestra en Gai Saber pels Jocs Florals de la Ginesta d'Or de Perpinyà (2006).[3]

Traduccions[modifica | modifica el codi]

Ha traduït al català La veritable història de la Lídia de Cadaqués, d'Eugeni d'Ors (2002)[1] amb Oriol Pi de Cabanyes; Històries i llegendes, de Víctor Balaguer (2002); i Herba roja de tardor. Cent estances de l'haiku japonès, de Vicente Haya (2009).

Ha traduït al castellà Roca-Sastre, una vindicació del realisme (2004) i Enric C. Ricart i el Noucentisme, d'Oriol Pi de Cabanyes.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Broch, Àlex (Dir.). Diccionari de la Literatura Catalana. Barcelona: Enciclopèdia catalana, 2008.
  2. «Eix Diari».
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 «Teresa Costa-Gramunt». Institució de les Lletres Catalanes.
  4. 4,0 4,1 Puig Rovira, Francesc X. Diccionari Biogràfic de Vilanova i la Geltrú. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament, 2003.
  5. «Segona sessió de 2010 del Cicle poètic: “Viatges i Hospitalitat”». Museu del Ferrocarril.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]