Teresa Costa-Gramunt

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaTeresa Costa-Gramunt
Teresa Costa-Gramunt, març 2019.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 març 1951 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
Activitat
OcupacióEscriptora i dissenyadora d'ex-libris
GènerePoesia
Premis

Teresa Costa-Gramunt (Barcelona, 13 de març de 1951) és una escriptora i dissenyadora barcelonina especialitzada en exlibris.[1][2][3]

Biografia[modifica]

De formació humanista (psicologia, grafologia,[4] animació sociocultural, cultures orientals i simbologia), és graduada en disseny gràfic per l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona. A partir de 1977 es va especialitzar en el disseny d'exlibris, amb una producció que supera els 400 originals.

Ha estat membre de jurats literaris i, entre d'altres, té el premi Don-na de literatura, l'Eugeni Molero de periodisme i el Josep M. Benet i Caparà de poesia. És Mestra en Gai Saber (2006).[5]

És fundadora i vicepresidenta de l'Associació Catalana d'Exlibristes (1989). És presidenta de l'Associació Dones Artistes SOM 7, integrada originalment per Concha Ibáñez, Adelaida Murillo, Maria Assumpció Raventós, Claude Collet, Lluïsa García-Muro i Núria Tortras.[6] Està vinculada al Grup Vèrtex de l'Ateneu Barcelonès. Com a membre de la comissió literària del Centre Artístic del Penedès de Vilafranca del Penedès, L'Agrícol, col·labora en l'organització d'actes culturals en aquesta entitat. Ha organitzat la vetllada poètica FarambArt al Museu del Mar de Vilanova i la Geltrú i el cicle poètic anual Viatges i Hospitalitat al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú.[7]

A partir de 1990 s'ha dedicat a la creació literària, publicant una quarantena de llibres entre assaigs, narracions, llibres de viatges, poemes i prosa poètica. La seva obra, centrada en la feminitat i en la dona com a subjecte d'investigació, també inclou reflexions metafísiques, en el fet artístic, i en la relació entre mitologies i cultures entre Orient i Occident. Ha estat inclosa en antologies poètiques i literàries i ha estat traduïda a diverses llengües.

Escriu al Diari de Vilanova, L'Eco de Sitges, El 3 de Vuit, Bonart, Núvol, Monvir i Eix Diari .Al llarg de dues temporades (1996-1997) va dirigir i presentar el programa L'amic escriptor al Canal Blau Televisió de Vilanova i la Geltrú.[6] També ha participat en el programa literari radiofònic L'Espurna de Ràdio Vilafranca.

Obra literària[8][modifica]

Narrativa[modifica]

  • El vel d'Harmonia. Barcelona: Institut Català de la Dona, 1991[5]
  • D'un sol traç. Barcelona, C.G.F, 1992
  • Alfa és omega. Barcelona, C.G.F., 1993
  • L'àngel incorruptible. Lleida: Pagès, 1997
  • Amor a càmera lenta. Vilanova i la Geltrú. Edicions Garraf, 2001
  • La crisàlide. Lleida: Pagès, 2002
  • Sol ponent, sol ixent. Barcelona: Comte d'Aure, 2004
  • L'ull de Polifem. Tarragona: Arola, 2004
  • Com un despertar de la memòria. Barcelona: Comte d'Aure, 2006
  • El saber del cor. Barcelona: Meteora, 2008
  • Salou 6 pre-textos. Salou: Ajuntament, 2009
  • Tot el que perdem. Barcelona: Comte d'Aure, 2012

Poesia[modifica]

  • Llibre d'Unai. Lleida: Pagès, 1994[5]
  • La Porta índia. Barcelona: Edi-Liber, 1997
  • Treball de camp. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 1999
  • Addicte a la bellesa. Barcelona: Edi-Liber, 2000
  • El cantor sense llengua. Vilanova i la Geltrú: Institut d'Estudis Penedesencs, 2000
  • La dansa dels orígens. Sitges, 2000
  • Temps, espai. Tarragona: Arola, 2001
  • Noviluni a Washington. Palma: Moll, 2001
  • El rostre del vent. Barcelona: Comte d'Aure, 2002
  • Santuari grec. Palma de Mallorca: Moll, 2005
  • La memòria dels jardins. Barcelona: Comte d'Aure, 2005
  • Cinc visions. Lleida: Pagès, 2006.
  • Anno Domini. Barcelona: Comte d'Aure, 2006
  • Sojorn a Roma. Sitges: Papers de Terramar, 2007
  • L'escala. Badalona: Omicron, 2007
  • Lluernes al celobert. Antologia de poesia espiritual femenina (March, 2007). Publicat amb Yaratullah Monturiol.
  • El mirall de Circe. Barcelona: Comte d'Aure, 2008
  • London. Tarragona: Arola, 2009
  • Alba i cendra a París. Barcelona: Comte d'Aure, 2011
  • Blau de nit a Praga. Valls: Cossetània, 2014
  • Quan Jurupari era déu: un viatge al Brasil. Barcelona: Comte d'Aure, 2015
  • Mans, còdols, el cel. Maçanet de la Selva: Gregal, 2018
  • El Somriure de l'esfinxs. Lleida: Pages, 2018

Descripció i viatges[modifica]

  • Ex-libris al·legòrics a les 41 comarques de Catalunya. Barcelona: Institut Català de la Dona, 1992[5]
  • Estampes de Cuba. Barcelona: Proa, 2001

Biografies[modifica]

  • Retrat d'Enric-Cristòfol Ricart i Nin. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament, 2003[5]
  • Jordi Santacana. Calafell: Art Dama, 2005

Investigació i divulgació[modifica]

  • Llibre de l'Amic. Barcelona: La Busca, 2002[5]
  • Flor a l'ombra. Reflexions sobre el femení. Valls: Cossetània, 2007
  • Dona i art o la dansa de Lilâ. Valls: Cossetània, 2010
  • Sota el signe de Francesc. Un jesuïta, bisbe de Roma. Barcelona: Comte d'Aure, 2013. Publicat amb Esther Maria Aure.
  • El Carnaval i les seves figures. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2016

Infantil[modifica]

  • L'Isaac. Barcelona, Picazo, 1979[5]

Premis literaris i Honors[modifica]

  • Don-na de literatura (1990) per El vel d'Harmonia.[1]
  • Carles Grandó (1998) per Intermezzo portuguès.
  • Eugeni Molero de Periodisme (1998) pel recull d'articles literaris i d'opinió referits al Garraf.
  • Flor Natural als Jocs Florals de la Ginesta d'Or, Perpinyà (2002) per L'ull de Polifem.
  • Flor Natural als Jocs Florals de la Ginesta d'Or, Perpinyà (2004) per Anno Domini.
  • Josep Maria Benet i Caparà de Poesia (2006) per L'escala.[5]
  • Mestra en Gai Saber pels Jocs Florals de la Ginesta d'Or de Perpinyà (2006).[5]

Traduccions[modifica]

Ha traduït al català La veritable història de la Lídia de Cadaqués, d'Eugeni d'Ors (2002)[1] amb Oriol Pi de Cabanyes; Històries i llegendes, de Víctor Balaguer (2002); i Herba roja de tardor. Cent estances de l'haiku japonès, de Vicente Haya (2009).

Ha traduït al castellà Roca-Sastre, una vindicació del realisme (2004) i Enric C. Ricart i el Noucentisme, d'Oriol Pi de Cabanyes.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Broch, Àlex (Dir.). Diccionari de la Literatura Catalana. Barcelona: Enciclopèdia catalana, 2008.
  2. «Teresa Costa-Gramunt». Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya (ACEC). [Consulta: 11 març 2020].
  3. «Teresa Costa-Gramunt» (en català). Gran enciclopèdia catalana, 15-03-2020. [Consulta: 25 març 2020].
  4. «Eix Diari».
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 5,8 «Teresa Costa-Gramunt». Institució de les Lletres Catalanes.
  6. 6,0 6,1 Puig Rovira, Francesc X. Diccionari Biogràfic de Vilanova i la Geltrú. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament, 2003.
  7. «Segona sessió de 2010 del Cicle poètic: “Viatges i Hospitalitat”». Museu del Ferrocarril.
  8. «Teresa Costa-Gramunt» (en català). Catalàg Biblioteques de la Diputació de Barcelona. [Consulta: 27 març 2020].

Enllaços externs[modifica]