Adolf Blanch i Cortada

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAdolf Blanch i Cortada
Adolf Blanch i Cortada (1875).jpg
Dades biogràfiques
Naixement 11 de gener de 1832
Alacant
Mort 7 de febrer de 1887(1887-02-07) (als 55 anys)
Barcelona
Alma mater Universitat de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Periodista
Modifica dades a Wikidata

Adolf Blanch i Cortada (Alacant, 11 de gener de 1832 - Barcelona, 7 de febrer de 1887)[1] fou un poeta, historiador i periodista català d'origen valencià. Establert a Barcelona, estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i col·laborà al diaris El Sol i la Verdad Económica, alhora que s'encarregà de la secció d'economia de La Renaixença, des d'on defensà el proteccionisme.[2]

El 1854 començà a escriure alguns poemes en català de caràcter romàntic conservador, influïts per José de Espronceda i Alessandro Manzoni. Des del 1859 participà assíduament en els Jocs Florals de Barcelona, obtenint aquest primer any l'accèssit a l'englantina d'or amb el romanç Lo Sagrament d'En Pere III, escrit en un català força arcaic.[3] El 1868 en fou proclamat Mestre en Gai Saber el 1868 amb el poema Lo Castell feudal. Fou president dels Jocs Florals el 1869.

Interessat per les qüestions econòmiques, també fou secretari de Foment de la Producció Espanyola i el 1880 va col·laborar en la redacció dels Escritos económicos de Joan Güell i Ferrer, amb una aferrissada defensa del proteccionisme. També fou secretari de l'Acadèmia de Bones Lletres, de la que n'era membre des de 1861. El 1885 fou nomenat secretari de la Universitat de Barcelona, càrrec que exercí fins a la seva mort.

Obres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
'
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla VII

1861-1877
Succeït per:
Francesc d'Assís Ubach i Vinyeta
Vegeu texts en català sobre Adolf Blanch i Cortada a Viquitexts, la biblioteca lliure.