Vés al contingut

Francesc Pelagi Briz i Fernández

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrancesc Pelagi Briz i Fernández

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 setembre 1839 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort15 juliol 1889 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, poeta Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
ParentsMaria del Pilar Maspons i Labrós, cunyada Modifica el valor a Wikidata
Premis

Francesc Pelagi Briz i Fernández (Barcelona, 27 de setembre de 1839 - 15 de juliol de 1889)[1] fou un escriptor romàntic català i un dels renaixenços més actius. Escriptor, traductor i editor, dedicà la seva vida a la cultura. Fundà i dirigí diverses publicacions. Les seves grans fites foren la traducció de Mirèio de Frederic Mistral, en català en vers i en castellà en prosa (mai publicada), la publicació de la seva obra La masia dels amors i la proclamació com a Mestre en Gay Saber.

Primer número de la revista Lo Gay Saber, d'1 de març de 1868

Biografia

[modifica]

Briz fou un dels divulgadors del teatre popular català juntament amb Serafí Pitarra, Valentí Almirall o Conrad Roure. Inicialment col·laborà en La Revista de Cataluña i fundà la col·lecció literària El Novelista Popular, per a la qual traduí ell mateix obres d'Alexandre Dumas, Johann Wolfgang von Goethe, Victor Hugo i altres autors romàntics.

La influència de Frederic Mistral, de Josèp Romanilha i d'altres felibres el va dur a participar activament en la renaixença catalana, de la qual fou un dels actius més radicals i purs. Amb paraules de Joan Sardà, Briz fou el "campió del catalanisme", a causa de la seva incansable feina de divulgació de la cultura catalana i també de la literatura provençal. El 1869 participà en els Jocs Florals i fou proclamat mestre en Gai Saber. També fou un dels fundadors de la societat Jove Catalunya i el 1875 actuà de president dels Jocs Florals. Propugnà l'ús exclusiu del català en la producció literària i fou un dels iniciadors del moviment catalanista. Fundà i dirigí nombroses publicacions, com Calendari Català (1865-1882), la revista quinzenal Lo Gay Saber (1868-1869 i 1878-1882) i La Gramalla (1870).[2]

Briz és considerat com un dels precursors del catalanisme polític i de la figura de l'intel·lectual de la Renaixença, atès el seu activisme del catalanisme literari, ple de sentiment patriòtic que mostra un fort ideari inèdit a l'època.

Obres

[modifica]
Edició de 1914 de Mireia, amb pròleg i traducció de Francesc Pelagi Briz, publicat per la col·lecció Biblioteca Popular de L'Avenç

Poesia

[modifica]
  • El brot d'acs (o, Lo brot d'achs) (1866)
  • Lo llibre dels poetas, cansoner de obras rimadas dels segles XII, XIII, XIV, XV, XVI, XVII y XVIII (1867 o 1868)
  • Flors i violes (1870)
  • El llibre del cor meu (1874)
  • Primaveres (1881)
  • La masia dels amors (1866)
  • L'Orientada (1889)
  • Cap de Ferro (1889)
  • Les balades
  • Venjances del rei Pere

Narracions

[modifica]
  • Lo coronel d'Anjou (1872)
  • La panolla (1873)
  • La roja (1876)
  • El llibre dels àngels (1865)
  • El llibre dels nois (1869)
  • Lo llibre dels cants
  • Idilis
  • Alazarch

Teatre

[modifica]
  • Poesies de Francesc Pelagi Briz. Llibret publicat a Barcelona per la col·lecció Lectura Popular Biblioteca d'autors catalans l'any 1914
    Bac de Roda (1868) drama en 3 actes
  • Miquel Rius (1870) drama en tres actes
  • La creu de plata (1866) drama en 3 actes, obra en la que debutà en el teatre català l'actor Hermenegild Goula.[3]
  • Les males llengües (1871) drama en tres actes
  • La pinya d'or (1878), comèdia de màgica
  • La falç (1878) (en col·laboració amb Frederic Soler) drama en tres actes
  • Qui s'espera es desespera, monòleg
  • El barret blanc. Comèdia en un acte

Reculls de folklore

[modifica]
  • Cançons de la terra (1866-1884)
  • Endevinalles populars catalanes (1882)

Reconeixements

[modifica]

Al districte de Gràcia de Barcelona hi té dedicada una via pública: la baixada de Briz.

Referències

[modifica]
  1. «"Lo pi de les tres branques", una obra de teatre de l'any 1875». Generalitat de Catalunya, 05-06-2014. Arxivat de l'original el 2015-10-03. [Consulta: 3 octubre 2015].
  2. «Folkloristes, etnògrafs i institucions». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: juliol 2013].
  3. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 26, pàg. 783 (ISBN 84-239-4526-X)

Bibliografia complementària

[modifica]
  • Panyella Ferreres, Ramon. Francesc Pelai Briz: entre la literatura i l'activisme patriòtic. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 01/11/2013, p. 544 (Textos i Estudis de Cultura Catalana). ISBN 978-84-9883-641-7. 

Enllaços externs

[modifica]