Jove Catalunya

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióJove Catalunya
Dades base
Ideologia catalanisme
Història
Fundació 1870
Dissolució 1875
Modifica dades a Wikidata

La Jove Catalunya fou el primer grup obertament catalanista, influïda per Giuseppe Mazzini i pel romanticisme, i amb alguns matisos radicals, fundat a Barcelona el 1870 i que es va mantenir fins al 1875. És considerada precedent de la Unió Catalanista. En foren fundadors Àngel Guimerà, Pere Aldavert i Martorell, Joaquim Riera i Bertran, Josep Roca i Roca, Lluís Domènech i Montaner, Francesc Matheu i Fornells, Josep Pella i Forgas, Ramon Picó i Campamar i Antoni Aulèstia i Pijoan. El seu òrgan era La Gramalla, editat per Francesc Pelagi Briz, i el seu primer president fou Francesc d'Assís Ubach i Vinyeta. Tenia uns 50 socis.

Inicialment l'entitat tenia un caràcter exclusivament literari, però no es va poder mantenir al marge del debat polític i això va provocar la seva dissolució el 1875. Dissolució que portaren a terme l'Isidre Reventós i Amiguet, junt amb Manuel Pau Torres i Reyató. Tanmateix, entre ells hi havia un independentisme latent, posat de manifest en la capçalera de la correspondència: Salut i Catalunya independenta.

Fonts[modifica]