Jove Catalunya

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióJove Catalunya
Dades
Tipusgrup d'humans Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticacatalanisme Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1869 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució1875 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Òrgan de premsaLa Gramalla Modifica el valor a Wikidata

La Jove Catalunya fou el primer grup obertament catalanista, influïda per Giuseppe Mazzini i pel romanticisme, i amb alguns matisos radicals, entitat política fundada a Barcelona cap al final del 1869[1] i que es va mantenir fins al 1875. És considerada precedent de la Unió Catalanista. En foren fundadors Àngel Guimerà[2], Pere Aldavert i Martorell, Joaquim Riera i Bertran, Josep Roca i Roca, Lluís Domènech i Montaner, Francesc Matheu i Fornells, Josep Pella i Forgas, Ramon Picó i Campamar i Antoni Aulèstia i Pijoan. El seu òrgan era La Gramalla, editat per Francesc Pelagi Briz, i el seu primer president fou Francesc d'Assís Ubach i Vinyeta. Tenia uns 50 socis.

Inicialment l'entitat tenia un caràcter exclusivament literari, però no es va poder mantenir al marge del debat polític i això va provocar la seva dissolució el 1875. Dissolució que portaren a terme l'Isidre Reventós i Amiguet, junt amb Manuel Pau Torres i Reyató. Tanmateix, entre ells hi havia un independentisme latent, posat de manifest en la capçalera de la correspondència: Salut i Catalunya independenta.

Fonts[modifica]

  1. «La Jove Catalunya | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 desembre 2020].
  2. «10 mentides sobre Catalunya». [Consulta: 2 desembre 2020].