Ramon Picó i Campamar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaRamon Picó i Campamar
Ramon Picó i Campamar.JPG
Retrat obra de Fidel Giró
Naixement 11 d'octubre de 1848
Pollença
Mort 13 de novembre de 1916(1916-11-13) (als 68 anys)
Barcelona
Ocupació Escriptor
Llengua Català
Gènere Poesia, teatre
Modifica dades a Wikidata

Ramon Picó i Campamar (Pollença, Mallorca 1848 - Barcelona 1916) fou un escriptor mallorquí. De família humil, el 1859, amb tan sols onze anys, marxà a Barcelona, on el seu germà Miquel hi estudiava pintura.[1][2]

Fou un dels fundadors de la Jove Catalunya, que presidí el 1873, i de l'Acadèmia de la Llengua Catalana (1881);[3] col·laborà a La Renaixença, i ja des del 1867 participà en els Jocs Florals de Barcelona, on fou premiat en els anys 1867, 1868, 1871, 1873, 1874, 1884 i 1885, quan fou nomenat mestre en Gai Saber.

El 1872 es va casar amb la catalana Carme Serra i poc després nasqueren les seves filles, fet que provocà que el seu treball a la secretaria de l’Administració Econòmica de  Província de Barcelona fos insuficient per mantenir la seva família. [2] Així, aquests anys va passar per períodes d'estat depressiu per la seva precària situació econòmica fins que el 1889 entra a treballar com apoderat i home de confiança d'Eusebi Güell i Bacigalupi, qui el va introduir en el món del catalanisme. Des de 1888 va formar part de la Lliga de Catalunya; el 1890 fou nomenat vocal de la comissió de literatura i belles arts, un fet que el va allunyar de la política catalanista. Però tan sols un any després va entrar a formar part de la junta permanent d'Unió Catalanista i fou un dels encarregats de redactar les Bases de Manresa el 1892, de les quals va ser l'encarregat de defensar la base quarta que promulgava la llengua catalana com a única oficial.[4]

Del 1900 al 1902 presidí el Centre Excursionista de Catalunya i l'Ateneu Barcelonès.

Com a poeta va compondre romanços històrics, escrits d'antuvi en un llenguatge arcaic, però influïts per les cançons populars narratives, i amb els quals aconseguí una considerable qualitat. Traduí al català la Cançó de l'Espasa del poeta alemany Theodor Körner (1791-1813).

El 2016 va ser proclamat Any Picó i Campamar per l'Ajuntament de Pollença, durant el qual s'ha commemorat el centenari de la seva mort amb xerrades, exposicions, representacions teatrals i unes jornades d'estudis.[5]

Obres[6][modifica | modifica el codi]

Poesia

  • ¡Visca Aragó! (1874). Barcelona: Imp. "La Renaixensa".
  • Depressa (1884). Barcelona: Imp. "La Renaixensa".
  • Ferran V (1885). Barcelona: Imp. "La Renaixensa".
  • Tres englantines (1886). Barcelona: Impr. Fidel Giró.
  • Diada de Santa Isabel reyna d'Hungría (1888). Barcelona: Impr. Fidel Giró.
  • Una floreta de Sant Francesch (1889). Barcelona: La Renaixensa.
  • Poesies [1915?]. Barcelona: Ilustració Catalana.
  • Obra Poètica (1983). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat/UIB (edició a cura de Margalida Tomàs).
  • L'adéu del jueu (2007). Pollença: Fundació Guillem Cifre de Colonya (edició a cura de Josep Pomar).

Teatre

  • La filla del segador [191?]. Barcelona: Ilustració Catalana (reedició a Pollença: El Gall, 1998).
  • Garraf (1892). Barcelona: Impr. Fidel Giró (reedicions posteriors el 1894, 1911, 1917, 1920, 2000). Poema líric amb música de Garcia i Robles.
  • Garraf / Un de tants (2000). Pollença: El Gall.
  • Cor de roure (2006). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat/UIB (edició a cura de Pere Farrés, escrita cap al 1871)

Assaig i discursos

  • Parlament dit en lo Casino del Progrés de Pollença lo dia 6 de juny de 1870 ab motiu de l'incorporació al mateix de la Academia Musical de dita Vila (1870). Palma: Pere Joseph Gelabert.
  • Discurs pronunciat en la sessió inaugural que celebrá La Jove Catalunya [...] (1873). Barcelona: Est. Hereu d'en Pau Riera.
  • Regionalisme: Discursos llegits en la Festa dels Jochs Florals celebrad'l dia 8 de Maig del any MDCCCXCII (1892). Barcelona: Estampa "La Catalana".
  • Discurs llegit en la vetllada de glorificació dels morts pel cinquantenari dels Jochs Florals (1908). Barcelona: Ilustració Catalana.
  • Llengua i pàtria (1918). Barcelona: Ilustració Catalana.
  • Discursos i parlaments (1985). Publicacions de l'Abadia de Montserrat/UIB (edició a cura de Margalida Tomàs).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Ramon Picó i Campamar». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Tomàs, Margalida «Ramon Picó i Campamar (1848-1916)». Randa, 1979, pàg. 159-170.
  3. Tomàs, 1985, p. 11.
  4. Tomàs, 1985, p. 13.
  5. «Ramon Picó i Campamar, Any Commemoratiu (1916-2916)» (en català). [Consulta: 24 desembre 2016].
  6. «Catàleg on-line de la Biblioteca de Catalunya». [Consulta: 14 desembre 2016].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu texts en català sobre Ramon Picó i Campamar a Viquitexts, la biblioteca lliure.


Precedit per:
Marià Aguiló i Fuster
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla IV

electe
Succeït per:
Ferran Agulló Vidal (electe)