Bartomeu Robert i Yarzábal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaBartomeu Robert i Yarzábal
Ramon Casas - MNAC- Bartomeu Robert- 027555-D 006541.jpg
El doctor Robert vist per Ramon Casas (MNAC).
 Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo de España 1874-1931.svg
5 de juny de 1901 – 10 d'abril de 1902
Circumscripció Barcelona
 Alcalde de Barcelona
Coat of Arms of Barcelona (c.1870-1931-1939-1984).svg
14 de març de 1899 – octubre de 1899
Dades biogràfiques
Naixement Bartolomé Francisco Manuel Robert y Yarzábal
20 d'octubre de 1842
Tampico, Mèxic
Mort 10 d'abril de 1902(1902-04-10) (als 59 anys)
Barcelona
Sepultura Cementiri de Montjuïc
Ciutadania Espanya
Activitat professional
Ocupació Metge i polític
Ocupador Universitat de Barcelona
Altres dades personals
Partit polític Lliga Regionalista
Modifica dades a Wikidata
Monument a Bartomeu Robert a la Plaça de Tetuan de Barcelona.

Bartomeu Robert i Yarzábal (Tampico, Mèxic, 20 d'octubre de 1842 - Barcelona, 10 d'abril de 1902), popularment conegut com el doctor Robert, fou un metge i polític català.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

El seu pare era fill de Campeche (Mèxic) –descendent de sitgetans– i la mare era de Pasaia (Guipúscoa) i tots dos havien anat a viure al país americà.

El 1863 es llicencià en Medicina a Barcelona. El 1869 fou metge titular de l'Hospital de la Santa Creu i el 1875 guanyà la càtedra de Patologia Interna a la Facultat de Barcelona. Presidí l'Acadèmia i el Laboratori de Ciències Mèdiques i intervingué en el trasllat de la Facultat de Medicina i de l'Hospital de Sant Pau. Va fer de Camprodon un centre d'estiueig de qualitat en recomanar-lo a molts dels seus pacients de la burgesia barcelonina pel seu clima agradable, passejades i fonts.

Placa a la casa de Barcelona on va viure, a la Gran Via de les Corts Catalanes núm. 622

El 14 de març de 1899 és designat pel govern, oficialment en nom del rei, batlle de la ciutat de Barcelona, càrrec amb què depurà el cens electoral, contra les pràctiques del caciquisme, i encapçalà el Tancament de Caixes,[2] nom amb què es conegué la protesta dels botiguers contra la llei del Gabinet de Silvela i del seu ministre d'Hisenda, Raimundo Fernández Villaverde.

El 1899 va pronunciar una polèmica conferència a l'Ateneu Barcelonès anomenada «La raça catalana», en la que presentava algunes teories sobre la capacitat cranial i l’índex cefàlic dels catalans i, juntament amb altres factors, com ara el clima, l’idioma i l’educació, explicava les diferències amb altres pobles de la península ibèrica. Les seves paraules van ser tretes de context interessadament per part d’alguns parlamentaris de Madrid que van atacar al, en aquell moment, alcalde de Barcelona. Robert es va veure obligat a manifestar públicament que de la seva dissertació no se’n desprenia res d’ofensiu per a les altres regions espanyoles.[3] Les seves teories sobre els dolicocèfals catalans i els braquicèfals i mesocéfals de la resta de la península van generar una gran polèmica a tot Espanya.[4] El 2009 Francisco Caja tornar a utilitzar les paraules de Robert per publicar una obra, on sosté que el nucli de la doctrina catalanista es la doctrina de la raça.[5]

Presidí la Lliga Regionalista des de la seva formació el 1901 i fou elegit diputat a Corts Generals en les eleccions parlamentàries d'aquell mateix any dins de la candidatura coneguda com la dels "quatre presidents". Fou soci de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País.

Làpida de la tomba de Bartomeu Robert al Cementiri de Montjuïc

Com a wagnerià, va formar part de la delegació catalana del Patronatverein de Bayreuth, delegació presidida i representada per Joaquim Marsillach; aquest Patronat del Festival de Bayreuth havia estat creat per Richard Wagner per a sufragar el cost de l'estrena de Parsifal.[6]

Honors[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Bartomeu Robert i Yarzábal». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Tasis i Marca, Rafael. Els jocs florals de Barcelona en l'evolució del pensament de Catalunya (1859-1958). Diputació de Barcelona, 1997, p. 241. ISBN 8477945330. 
  3. Izquierdo Ballester, Santiago «Esbós biogràfic del doctor Robert en el centenari de la seva mort». Cercles: revista d'història cultural, 2002, pàg.120.
  4. Álvarez Chillida, Gonzalo. El antisemitismo en España: la imagen del judío, 1812-2002. Marcial Pons Ediciones de Historia, 2002, p. 243. ISBN 84-95379-44-9. 
  5. Error en el títol o la url.«» (en es). [Consulta: 6 abril 2017].
  6. «La Delegación Española del Patronato del Festival de Bayreuth (1878-1882)». Filomúsica. [Consulta: 14 març 2014].
  7. «Carrer del Doctor Robert». Ajuntament de Palafrugell. [Consulta: 25 octubre 2012].
  8. «Nomenclàtor». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 14 març 2014].
  9. Agustí Duran i Sanpere: La galeria de catalans il·lustres, dins Barcelona i la seva història. L'art i la cultura. Barcelona: Curial, 1975 p. 458-461

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg). ISBN 84-8043-009-5. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bartomeu Robert i Yarzábal Modifica l'enllaç a Wikidata



Càrrecs públics
Precedit per:
Josep Griera i Dulcet
Alcalde de Barcelona
Coat of Arms of Barcelona (c.1870-1931-1939-1984).svg

(març-octubre) 1899
Succeït per:
Josep Milà i Pi