Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
 |
|||
|---|---|---|---|
 |
|||
| Dades bàsiques | |||
| Tipus | Royal Academy (2) | ||
| Començament | 1770 | ||
| Construït | S. XVIII | ||
| Característiques | |||
| Estil | Neoclassicisme, rococó | ||
| Ubicació | |||
| Estat | Espanya | ||
| Autonomia | Catalunya | ||
| Vegueria | Àmbit Metropolità de Barcelona | ||
| Comarca | Barcelonès | ||
| Municipi | Barcelona | ||
| Localització | C. del Carme, 47. Barcelona (Barcelona) | ||
|
|||
|
|||
| Identificador | BCIN: 31-MH BIC: RI-51-0001228 IPAC: 35 |
||
|
|
|||
| Lloc web | www.ramc.cat | ||
 |
|||
La Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya és una institució de creada el 1770 com a Acadèmia Mèdico-Pràctica de Barcelona i presidida per Pere Güell, que el 1786 va rebre el títol de Reial. Des de 1821 es va anomenar Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona fins que el Ple de 10 de desembre de 1991 va acordar canviar aquest vell nom per l'actual. La seva seu és al carrer del Carme núm. 47 de Barcelona, un edifici declarat bé cultural d'interès nacional.
Contingut
Acadèmia[modifica | modifica el codi]
La RAMC és composta per 60 acadèmics numeraris elegits per votació entre els propis membres; 15 acadèmics d'honor; 120 acadèmics nacionals per elecció o premi i acadèmics corresponents estrangers sense limitació de nombre. Acull metges i, des de 1874, professionals sanitaris de ciències afins (farmacèutics, veterinaris, biòlegs,…). L'Acadèmia està dividida en quatre seccions. Secció Primera: Ciències bàsiques, diagnòstiques i terapèutiques; Secció Segona: Medicina; Secció Tercera: Cirurgia i Secció Quarta: Medicina Social.
Les principals funcions de l'Acadèmia són:
- Fer d'òrgan consultiu de les administracions sanitària i de justícia
- Impulsar els estudis sobre Història de la Medicina Catalana i organitzadora del Congressos d'Historia de la Medicina Catalana.
- Impulsar els debats sobre qüestions sanitàries d'actualitat.
L'Acadèmia publica la Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya des de 1986, que substitueix a revistes anteriors amb altres títols, com Memorias de la Real Academia Médico Práctica de Barcelona del 1798, El Compilador Médico de 1865, Anales de Medicina y Cirugía de 1915 i Boletín Informativo de 1964.
Arquitectura[modifica | modifica el codi]
Davant de la casa de Convalescència, al pati allargat que fa d'entrada al gran recinte de l'antic hospital de la Santa Creu des del carrer del Carme, hi ha l'antic Col·legi de Cirurgia, restaurat el 1927 com a seu de l'Acadèmia de Medicina.[1]
L'edifici és el resultat de la simbiosi del pensament racionalista d'un científic -el cirurgià Pere Virgili-, que va dirigir-ne les obres des del 1762 -amb el sever disseny de l'arquitecte academicista Ventura Rodríguez.[1]
La façana és molt sòbria i de pedra ben tallada, amb frontó mixtilini, amb fornícules buides i l'escut del rei Carles III (1762), obra de Carles Grau. L'amfiteatre interior és molt ben resolt, amb una taula de marbre al centre, per fer-hi disseccions. Una graderia semicircular de pedra, la primera fila de la qual és feta de butaques d'estil rococó, és obra de Llorenç Rosselló, que també féu gelosies de la galeria superior, sobreportes i el peu de la taula de disseccions, dissenyat per l'escultor Joan Enrich.[1]
La sala és il·luminada per grans finestrals i una llanterna zenital que sobresurt per damunt de les cobertes de l'edifici. En una fornícula del saló hi ha el bust del gran cirurgià del segle XVIII, Pere Virgili.[1]
Història[modifica | modifica el codi]
Sembla que l'Acadèmia va tenir el seu origen en reunions que es feien el 1754 a casa de Josep Ignasi Santponç, amb altres col·legues com Josep Forners, Antoni Rigal, Joan Esteve, Pere Güell i Josep Soriano, enmig de l'ambient de la Il·lustració. El Col·legi de Cirurgia va ser fundat a Barcelona per reial ordre l'any 1760, sota l'impuls i direcció de Pere Virgili, i segons el model del de Cadis. Era destinat a la formació de cirurgians militars i també civils.[1]
Pere Virgili traçà el programa de l'edifici i n'encarregà la solució artística a Ventura Rodríguez, que el 1761 féu el projecte. La construcció, un cop autoritzada pel rei Carles III, s'allargà de 1762 a 1764. La inspecció de les obres anà a càrrec de l'enginyer militar Pedro Martín Cermeño, que delegà la direcció a Pedro Carlos Saliguet. Joan Cuesta fou l'aparellador. Francesc Renart, el mestre de cases, i Pere Armet, el fuster. També hi col·laborà la companyia dels mestres de cases Onofre Ivern i Josep Ribes i dels fusters Pau Planes i Deodat Casanoves.[1]
El 1770 es constituí en acadèmia oficialment, tot i que van renovar els estatuts el 1779.[2] El 1786 va rebre el títol de Reial gràcies als esforços de Francesc Salvà i Campillo. El rei Ferran VII la va suprimir entre 1824 i 1828, com tantes altres institucions intel·lectuals, per reprimir el liberalisme i restaurar la monarquia absoluta. El 1830 fou reestructurada novament, passant a anomenar-se Acadèmia Nacional de Medicina i Cirurgia.[2] Sempre es va distingir per defensar tendències mèdiques força conservadores tot mantenint-se distant a les novetats científiques.
Membres destacats[modifica | modifica el codi]
La RAMC ha tingut més de 350 membres numeraris. Entre els presidents de l'Acadèmia hi hagué personalitats importants com els doctors Francesc Salvà i Campillo, que excel·lí en molts camps de la ciència; Bartomeu Robert i Yarzábal, professor de medicina interna i alcalde de Barcelona; August Pi i Sunyer, creador de l'Institut de Fisiologia i d'escola aquí i en el seu exili de Caracas; Agusti Pedro i Pons, internista, Francesc Santponç i Roca; Francesc Carbonell i Bravo; Joan Francesc Bahí i Fontseca; Emili Pi i Molist; Salvador Cardenal i Fernàndez; Valentí Carulla i Margenat, Manuel Ribas i Perdigó, Vicenç Mitjavila i Fisonell César Comas Llabería, que excel·lí en el camp de la radiologia i d'altres.
Tal com ho acredita una placa homenatge del Col·legi de metges de Barcelona, el doctor Santiago Ramón y Cajal (1853-1934) hi va exercir de catedràtic d'histologia de la Universitat de Barcelona del 1887 al 1892, quan la universitat estava ubicada en aquest edifici.
Acàdemics d'Honor[modifica | modifica el codi]
- 1978 - Pedro R. David (Buenos Aires, La Haia)
- 1989 - Federico Mayor Zaragoza (Madrid)
- 1996 - Valentí Fuster de Carulla (Nova York)
- 1996 - Salvador Moncada (Londres)
- 1999 - Carles Vallbona (Houston)
- 2005 - Francesc Xavier Pi-Sunyer Diaz (Nova York)
- 2005 - James D. Watson (Nova York)
- 2005 - Rita Levi Montalcini (Roma)
- 2006 - Carles Cordón i Cardó (Nova York)
- 2006 - Joan Massagué i Solé (Nova York)
- 2006 - Àngel Pellicer (Nova York)
- 2007 - Umberto Veronesi (Milà)
- 2008 - Jean Dausset (París, Palma de Mallorca)
- 2009 - Pere Brugada i Terradellas (Brussel·les)
Referències[modifica | modifica el codi]
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya |
- «Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
- Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya - Lloc web oficial
|
||||||
