Edifici del Col·legi de Cirurgia
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dades | |||||
| Tipus | Edifici  | ||||
| Part de | Hospital de la Santa Creu de Barcelona | ||||
| Arquitecte | Ventura Rodríguez | ||||
| Construcció | 1764 | ||||
| Característiques | |||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | ||||
| Ubicació geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | ||||
| Lloc | Carme, 47 | ||||
| |||||
| Bé cultural d'interès nacional | |||||
| Tipus | monument històric | ||||
| Data | 2 març 1951 | ||||
| Codi BCIN | 31-MH | ||||
| Codi BIC | RI-51-0001228 | ||||
| Id. IPAC | 35 | ||||
| Id. Barcelona | 3057 | ||||
| Activitat | |||||
| Ocupant | Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona (1760–1843) Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (1929) | ||||
El Col·legi de Cirurgia és un edifici situat al carrer del Carme, 47 del barri del Raval de Barcelona, annex a l'antic hospital de la Santa Creu i catalogat com a bé cultural d'interès nacional.[1][2] Des del 1929 és la seu de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.[3]
Història i descripció
[modifica],_marqu%C3%A9s_de_la_Salud.jpg)
El Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona va ser fundat per reial ordre el 1760, sota l'impuls i direcció del cirurgià Pere Virgili i Ballvé (1699-1776),[4] seguint el model del de Cadis.[1] Virgili traçà el programa de la seu i n'encarregà el projecte a l'arquitecte madrileny Ventura Rodríguez, que el realitzà el 1761. Les obres foren adjudicades en pública subhasta al fuster Pere Armet i al mestre de cases Francesc Renart,[5] i la construcció, un cop autoritzada pel rei Carles III, s'allargà del 1762 a 1764. La inspecció anà a càrrec de l'enginyer militar Pedro Martín Cermeño, que en delegà la direcció a Pedro Carlos Saliguet. Joan Cuesta fou l'aparellador, i també hi col·laborà la companyia dels mestres de cases Onofre Ivern i Josep Ribes i dels fusters Pau Planes i Deodat Casanoves.[1]
El nou edifici fou inaugurat solemnement el 29 de març del 1764, sota la presidència del capità general de Catalunya, Marquès de la Mina.[6] La façana és molt sòbria i de pedra ben tallada, amb frontó mixtilini, amb fornícules buides i l'escut del rei Carles III (1762), obra de Carles Grau. L'amfiteatre interior és molt ben resolt, amb una taula de marbre al centre, per fer-hi disseccions. Una graderia semicircular de pedra, la primera fila de la qual és feta de butaques d'estil rococó, és obra de Llorenç Roselló, que també feu gelosies de la galeria superior, sobreportes i el peu de la taula de disseccions, dissenyat per l'escultor Joan Enrich.[1]
La sala és il·luminada per grans finestrals i una llanterna zenital que sobresurt per damunt de les cobertes de l'edifici. En una fornícula del saló hi ha el bust de Pere Virgili.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Col·legi de Cirurgia». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Gallegos i Paniello, Àngels «1852. Cessió per part de l'Acadèmia de Barcelona d'una imatge de Sant Bru a la Casa de la Caritat». Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, vol. 28, 1, gener-març 2013, pàg. 22-23.
- ↑ «Pere Virgili». geneanet. Ramon Guillemot Matas.
- ↑ Usandizaga, 1964, p. 48-49.
- ↑ Usandizaga, 1964, p. 45-46.
Bibliografia
[modifica]- Usandizaga Soraluce, Manuel. Instituto Municipal de Historia de la Ciudad, Ayuntamiento de Barcelona. Historia del Real Colegio de Cirugia de Barcelona (1760-1843) (en castellà), 1964. Dipòsit Legal B. 5.780-1964 [Consulta: 10 abril 2020].
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]