Ramon Coll i Rodés

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Ramon Coll».
Infotaula de personaRamon Coll i Rodés
Biografia
Naixement1883 Modifica el valor a Wikidata
Lloret de Mar (Selva) Modifica el valor a Wikidata
Mort1948 Modifica el valor a Wikidata (64/65 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
102è Batlle de Barcelona
24 desembre 1935 – 17 febrer 1936
← Francesc Jaumar i de BofarullCarles Pi i Sunyer →
President Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
1930 – 1932
← Antoni Borrell i SolerJosep Roig i Bergadà →
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójurista, catedràtic, advocat, polític Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata

Ramon Coll i Rodés (Lloret de Mar, Selva 1883 - Barcelona, juliol de 1948)[1] fou un advocat i polític català. Des de jove es dedicà a l'estudi del dret català i al seu ensenyament. Fou ponent de divisió territorial universitària al Primer Congrés Universitari Català de 1903. El 1904 fou secretari de la Federació Escolar Catalana i més tard director de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya de la Mancomunitat de Catalunya.

El 1917 fou president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i va mantenir contactes amb el Comitè Pro Catalunya, i com a militant de la Lliga Regionalista, fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona i diputat provincial. També fou membre de la comissió compiladora del dret català el 1930 i el 1947, de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya el 1933 i intervingué activament en les discussions de l'estatut de Núria i de la llei de Contractes de Conreu de 1934. El 1932 fou nomenat catedràtic de dret civil català a la Universitat de Barcelona i el 1935 alcalde de Barcelona. En acabar la guerra civil espanyola es retirà de la vida pública.

Obres[modifica]

  • De la successió dels impúbers segons el dret català (1910)
  • Exposición elevada al Excmo. Sr. Ministro de Gracia y Justicia el 25-V-1916 en solicitud de reformas de orden procesal que autoricen el uso de los idiomas regionales ante los tribunales de justicia (1916)
  • La restauració del dret català (1932).

Referències[modifica]

  1. «esquela». La Vanguardia, 21-07-1948, pàg. 6.


Precedit per:
Francesc Jaumar i de Bofarull
Alcalde de Barcelona
Escut de Barcelona

1935
Succeït per:
Francesc Jaumar i de Bofarull
Precedit per:
Antoni Borrell i Soler
President de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
1930-1932
Succeït per:
Josep Roig i Bergadà