Vés al contingut

Jordi Hereu i Boher

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaExcel·lentíssim Senyor Modifica el valor a Wikidata
Jordi Hereu i Boher

(2008) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 juny 1965 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ministre d'Indústria
21 novembre 2023 –
← Héctor Gómez Hernández
Nomenat per: Pedro Sánchez
President Hispasat
2020 – 2023
Vocal Cercle d'Economia
24 juliol 2019 –
Diputat provincial de Barcelona
15 juliol 2011 – 30 març 2012 – Francesc Serrano i Villarroya →
116è Batlle de Barcelona
8 setembre 2006 – 1r juliol 2011
← Joan Clos i MatheuXavier Trias i Vidal de Llobatera →
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
13 juny 1999 – 13 febrer 2012
Dades personals
FormacióEscola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses
ESADE Business School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit dels Socialistes de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm2391256 Twitter (X): Hereu_Hispasat Modifica el valor a Wikidata

Jordi Hereu i Boher (Barcelona, 14 de juny de 1965) és un polític català, actual Ministre d'Indústria del govern espanyol des de novembre de 2023.[1] Va ser alcalde de Barcelona entre 2006 i juny de 2011 i posteriorment es va dedicar al sector privat.

Biografia[modifica]

Hereu és casat i té dos fills. Llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses i MBA per ESADE.[2] Va ser membre de les associacions d'estudiants AIESEC i Empresa Joventut entre 1986 i 1988.[2] El 1991 s'incorporà com a responsable de màrqueting a Port 2000, preparant el grup que a partir de 1992 constituí l'empresa Centre Intermodal de Logística S.A. (CILSA), promotora de la Zona d'Activitats Logístiques del Port de Barcelona.[2]

Ajuntament de Barcelona[modifica]

El 1997 es va incorporar a l'Ajuntament de Barcelona com a gerent del districte de les Corts, responsabilitat que va exercir fins al juny de 1999, quan fou designat regidor de les Corts per al mandat municipal 1999-2003. Posteriorment, ha estat regidor del districte de Sant Andreu i regidor de Seguretat i Mobilitat, fins al mes d'abril de 2006. Des d'aquest càrrec va haver de fer front a les crítiques pels moviments socials[3] com a responsable del cos d'antiavalots de la Guàrdia Urbana (UPAS). La implantació de l'àrea verda d'aparcament s'ha fet sota la seva supervisió. Aquesta iniciativa ha permès implantar a Barcelona el servei de lloguer de bicicletes anomenat Bicing. Fou viceprimer secretari de la Comissió Executiva i d'Acció Electoral a la federació del PSC a Barcelona.

El 29 d'agost de 2006 va ser designat com a successor de Joan Clos al capdavant de l'alcaldia de Barcelona, de la qual va prendre possessió el 8 de setembre del mateix any.[4] Com a cap de llista del PSC, va guanyar les eleccions municipals del 27 de maig de 2007 i va ser reelegit com a alcalde de la ciutat.[5] El 2010 va dur a terme una consulta popular sobre la unió del tramvia de Barcelona que va acabar perdent.[6] L'any 2011, i després d'un procés de primàries per encapçalar la candidatura socialista en què va obtenir més vots que Montserrat Tura i Camafreita, va liderar de nou la candidatura del PSC, però no va revalidar el mandat com a alcalde, sent nomenat Xavier Trias.

Sector privat[modifica]

El 2012 va deixar la primera línia política per dedicar-se plenament al sector privat. És cofundador de Fledge Barcelona[7] i president de Barcelona Plataforma Empresarial i IdenCity.[8] És signant fundacional del Manifest de Barcelona,[9] que des del 2018 va fer de Barcelona la primera ciutat del món amb una diplomàcia científica i tecnològica.[10] Es va centrar en la consultoria i el finançament d'empreses emergents, treballant des de Barcelona Plataforma Empresarial i com a consultor per Barcelona Centre Logístic BCL. També ha sigut patró de la Plataforma Fòrum Ambiental Barcelona.[11]

Ministeri d'Indústria[modifica]

El novembre de 2023, fou nomenat Ministre d'Indústria del govern espanyol per Pedro Sánchez, substituint Héctor Gómez Hernández en el càrrec.[12] En aquell moment, era president d'Hispasat, nomenat el 2020.[6]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 324cat. «Hereu, Urtasun, 4 vicepresidentes i un superministre, en el nou govern de Sánchez», 19-11-2023. [Consulta: 21 novembre 2023].
  2. 2,0 2,1 2,2 Vilaweb, Jordi Hereu, nou batlle de Barcelona per la marxa de Clos a Madrid. Perfil biogràfic.[Enllaç no actiu]
  3. Notícia sobre les protestes per una intervencio Arxivat 2007-09-29 a Wayback Machine. a tresdegracia.com
  4. "Jordi Hereu diu que el seu repte és donar-se a conèixer a la ciutadania abans de les eleccions"[Enllaç no actiu] (Vilaweb 30 d'agost de 2006)
  5. Hereu: "Ara ja podem dir que seré l'alcalde de Barcelona!"[Enllaç no actiu] Notícia al web del PSC
  6. 6,0 6,1 Lamelas, Marcos. «Jordi Hereu, el ministro de Industria cuota del PSC al que persiguen los referendos» (en castellà), 20-11-2023. [Consulta: 21 novembre 2023].
  7. Jordi Hereu: "Àfrica és la gran oportunitat, hem de superar barreres" 21/01/2019
  8. "Nosaltres" Presentació d'IdenCity
  9. "Over one hundred world-class scientists, tech experts and foreign affairs professionals have already signed the manifesto" The Barcelona Manifesto, en anglès
  10. "Barcelona serà la primera ciutat del món amb diplomàcia científica i tecnològica" 06/11/2018
  11. Rodríguez, Arturo Puente, Pau. «Jordi Hereu, un exalcalde de Barcelona conectado con el empresariado para el Ministerio de Industria» (en castellà), 20-11-2023. [Consulta: 21 novembre 2023].
  12. 324cat. «12 dones i 10 homes al nou govern Sánchez: els ministres, perfil a perfil», 20-11-2023. [Consulta: 20 novembre 2023].

Enllaços externs[modifica]


Precedit per:
Joan Clos i Matheu
Alcalde de Barcelona
Escut de Barcelona

2006 - 2011
Succeït per:
Xavier Trias i Vidal de Llobatera