Ramon Ferrer i Garcés

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaRamon Ferrer i Garcés
Ramon Ferrer Garces.jpg
 Regidor 


 Batlle municipal 

Dades biogràfiques
Naixement 18 d'octubre de 1803
Aitona
Mort 1 de gener de 1872(1872-01-01) (als 68 anys)
Barcelona
Es coneix per Alcalde de Barcelona
President de l'Ateneu Català
Activitat professional
Ocupació metge i polític
Modifica dades a Wikidata

Ramon Ferrer i Garcés (Aitona, Segrià, 18 d'octubre de 1803Barcelona, 1 de gener de 1872) fou un metge i polític català. Fill del cirurgià Antoni Ferrer i Castro, fou germà de l'advocat i polític republicà Miquel Ferrer i Garcés. El 1831 es doctorà en medicina a la Universitat de Cervera i milità a les files del Partit Progressista. El 1834 va obtenir la càtedra de Patologia i Medicina Operatòria del Col·legi de Cirurgia de Barcelona[1] i va donar suport a les bullangues de juliol de 1835, tot encoratjant els seus alumnes a allistar-se a les milícies rebels, raó per la qual fou deportat un temps a l'Havana. Fou escollit diputat a les eleccions a Corts espanyoles de 1836 i 1839 per les circumscripcions de Lleida i Barcelona respectivament,[2] i alcalde de Barcelona pel Partit Progressista entre gener i novembre de 1841 i entre setembre i novembre de 1854. Durant el seu mandat defensà l'enderrocament de les muralles.

De 1845 a 1872 fou el primer catedràtic de medicina legal, toxicologia i higiene pública de la Universitat de Barcelona.[3][4] També fou president de l'Ateneu Català el 1863[5] i vicepresident de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona (1853-1854).[6][7] Va escriure alguns treballs mèdics de referència.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Consideraciones sobre el estudio práctico de la cirujía (1839)
  • Fragmento Toxicológico (1846)
  • Tratado de medicina legal (1848).

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ramon Ferrer i Garcés Modifica l'enllaç a Wikidata


Precedit per:
Josep Maluquer i Montardit
Alcalde de Barcelona
Escut de Barcelona

1841
Succeït per:
Tomàs Maria de Quintana i Badia
Precedit per:
Antoni Aherán
Alcalde de Barcelona
Escut de Barcelona

1854
Succeït per:
Antoni Viadera i Surreu