Miquel Ferrer i Garcés
Biografia | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 1817 Aitona (Segrià) | ||||||||
Mort | 1892 (74/75 anys) | ||||||||
| |||||||||
Activitat | |||||||||
Lloc de treball | Madrid | ||||||||
Ocupació | polític, advocat | ||||||||
Partit | Partit Republicà Democràtic Federal |
Miquel Ferrer i Garcés(Aitona, Segrià, 1817 - Lleida, 1896[1]) fou un advocat i polític català,[2] germà del prestigiós metge Ramon Ferrer i Garcés. Diputat a Corts i governador civil de Barcelona durant el sexenni democràtic.
Membre del Partit Republicà Democràtic Federal de Francesc Pi i Margall, participà en la revolució de 1868, i a les eleccions generals espanyoles de 1869 fou elegit diputat a Corts per la circumscripció de Lleida. Quan es proclamà la Primera República Espanyola fou nomenat governador civil de Barcelona, càrrec des del qual donà suport la Proclamació de l'Estat Català de Baldomer Lostau del 5 al 7 de març de 1873. Poc després fou nomenat director general d'Instrucció Pública i dels Registres de la Propietat i del Notariat. Quan triomfà la restauració borbònica el 1874 es retirà a la vida privada.
Referències[modifica]
- ↑ Rovira «Fallecimiento-Lérida 28». La Vanguardia - Hemeroteca, 29-09-1896, pàg. 5.
- ↑ Lladonosa i Vall-Llebrera, Manuel. Progrés i República: Miquel Ferrer i Garcés (1816-1896). Lleida: Pagès editors, 2018, p. 633. ISBN 9788499759692.
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Fèlix Cucurull i Tey. «Notícia biogràfica dels autors dels quals es publiquen textos». Panoràmica del nacionalisme català. Arxivat de l'original el 2006-06-15. [Consulta: 2 maig 2014].
- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Eduardo de la Loma y Santos |
Governador Civil de Barcelona 1873 |
Succeït per: Manuel Salavera Carrión |