Proclamació de l'Estat Català

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

La Proclamació de l'Estat Català dins la Federació Espanyola es va produir a Barcelona el 9 de març del 1873. Promoguda per Baldomer Lostau, va ser proclamada per la Diputació de Barcelona. L'Estat català incloïa les quatre províncies catalanes i les Illes Balears.[1]

Es tractava d'una proclama federalista republicana, i no pas separatista. El president provisional designat per les quatre diputacions catalanes per a formar un govern provisional que convocaria eleccions per a les Corts catalanes fou Baldomer Lostau i Prats,[2] un dels caps del Partit Republicà Democràtic Federal, amb suport de l'alcalde de Barcelona, el també federalista Miquel González i Sugranyes; del governador civil Miquel Ferrer i Garcés; del president de la Diputació Benet Arabio i Torres, i del diputats Gonçal Serraclara i Costa. Després que el president de la Primera República Espanyola, Estanislau Figueras, i el cap de files del partit federal, Francesc Pi i Margall, prometessin la dissolució de l'exèrcit espanyol a Catalunya, la proclamació es va desconvocar.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Hernàndez, F. Xavier. Història Militar de Catalunya, Volum IV (en català). Rafael Dalmau, Editor, p. 334 (referència a la pàgina 161).. ISBN 84-232-0673-4. 
  2. Duràn i Solà, Lluís. Breu història del catalanisme. vol.1. L'Abadia de Montserrat, 2009, p. 19. ISBN 8498831741.