Manuel Angelon i Broquetas

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaManuel Angelon i Broquetas
Manuel Angelon.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 1831
Lleida
Mort 7 de maig de 1889
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Escriptor, dramaturg i periodista català
Modifica dades a Wikidata
Gran Creu de l'Ordre d'Isabel la Catòlica de la qual n'era posseïdor

Manuel Angelon i Broquetas (Lleida, 1831 - Barcelona, 7 de maig, 1889) va ser un escriptor, dramaturg i periodista català.[1]

Estudià dret a Barcelona i a Madrid, però mai fou advocat. Treballà, això sí, de secretari i administrador d'importants societats financeres, com ara el Foment de l'Eixample.[1]

Com a dramaturg Angelon figura entre els fundadors del teatre català modern. Les seves obres constitueixen un repertori acolorit i brillant, amb voluntat exemplar i moralitzadora. Entre altres va escriure la sarsuela Setze jutges el 1858,[1] que va merèixer l'aplaudiment del públic durant quasi 50 anys. Va escriure diverses novel·les tant històriques, socials, com polítiques; i de fet és considerat com el primer escriptor dels drames romàntics en llengua catalana per la novel·la La verge de les Mercès (1856).[1] Aquesta obra i els contactes que mantenia amb el felibrisme occità situen Manuel Angelon dins del moviment cultural de la renaixença catalana.[1]

Obres[modifica | modifica el codi]

A més va escriure:

  • La Verge de les Mercès (drama en cinc actes, (1856)
  • El Angel de la paz (1856)
  • La Bolsa (1857)
  • Espejo de honra y amor, sarsuela en tres actes, (1862)
  • ¡Pobre Madre! (drama en cinc actes, (1863)
  • Llum y fum (drama en tres actes, (1876).[2]

Les seves novel·les d'estil romàntic es distingeixen pel seu fons exemplar, amenitat i castedat de llenguatge. S'han de citar:

  • Los misterios del pueblo español durante veinte siglos
  • El pendón de Santa Eulalia ó los fueros de Cataluña (1858)
  • Crimenes célebres españoles (1859)
  • Historia de Isabel II (1860)
  • ¡Atrás el extranjero! (1861)
  • Treinta años de la vida de un jugador (1862)
  • El alojado (1863)
  • Rigoletto
  • Flor de un dia
  • Espinas de una flor
  • El abismo de las honras.

Com escriptor satíric, dirigí i col·laborà en alguns diaris: El Áncora (1850), El Comercio (1860), La Flaca (1868), La Ilustración Artistica i d'altres.

Era individu de número de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i comanador de l'Orde d'Isabel la Catòlica 7 de maig de 1889

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 45
  2. «Drama romàntic». Web del museu. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 2012. [Consulta: 26 octubre 2012].


Precedit per:
'
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla IX

1863-1889
Succeït per:
Josep Yxart i de Moragas (electe)
Joan Baptista Codina i Formosa