Josep Yxart i de Moragas

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Yxart i de Moragas
Josep Yxart i de Moragas.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 10 de setembre de 1852
Tarragona
Mort 25 de maig de 1895(1895-05-25) (als 42 anys)
Tarragona
Sepultura Cementiri de Tarragona
Ciutadania Espanya
Alma mater Universitat de Barcelona
Activitat professional
Ocupació crític literari
Modifica dades a Wikidata

Josep Yxart i de Moragas (Tarragona, 10 de setembre del 1852 - 25 de maig del 1895)[1] fou un crític literari català. Pertanyia a una família benestant i es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1873, però des de 1872 havia iniciat les seves col·laboracions de crítica literària a diferents diaris, i després de fer el servei militar a Madrid, influït per les lectures de Taine, es dedicà professionalment a la crítica literària.

Els seus treballs foren publicats a La Ilustración Universal, El Siglo Literario, Miscelánea Artística y Literaria, La Renaixença, L'Avenç, La Llumanera de Nova York, La Ilustración Artística, La Vanguardia i a La España Moderna de Madrid. Els seus escrits el convertiren en un dels teoritzadors fonamentals de la renaixença de la literatura catalana de la segona meitat del segle XIX, i el 1878 fou premiat als Jocs Florals. Alhora, influït per Hippolyte Taine, fou un dels introductors del naturalisme a Catalunya. Fou membre de l'Acadèmia de la Història i el 1892 president de l'Ateneu Barcelonès. Va morir prematurament de tuberculosi.

Traduí al castellà obres de Friedrich von Schiller. Joan Sardà i Lloret i Narcís Oller, que es consideraven deixebles seus, i va empentar a escriure Joan Maragall, Santiago Rusiñol i Raimon Casellas.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Josep Yxart i de Moragas va néixer a Tarragona, al carrer Cavallers, el 10 de setembre de 1852. Fill d'una nissaga de comerciants de llarga tradició tarragonina, va sentir des de ben jove inclinacions culturals. La seva família el va enviar a Barcelona a estudiar Dret amb el seu cosí, l'escriptor Narcís Oller, i tots dos van aprofitar l'etapa de formació per introduir-se en cercles literaris.[2]

La seva evolució professional es divideix en tres etapes. La primera englobaria els anys de formació fins al 1877, any en què va abandonar el conreu amateur de la literatura per dedicar-se al vessant crític. En aquesta etapa s'inclouen l'aprenentatge de l'escriptura, l'assimilació d'una concepció romàntica de l'art i la literatura –amb influències de Manuel Milà i Fontanals–, la descoberta de Taine –filòsof positivista francès– i d'Émile Zola –icona del naturalisme literari francès del final de segle–. Ells van ser els models que van influir en la seva carrera. Yxart també col·laborarà en diverses revistes literàries, com El siglo literario, Miscelánea Científica y Literaria o El Ramillete.[2]

La segona etapa comprèn des dels primers contactes amb el grup La Renaixensa fins a la publicació dels articles que li servirien de base per a una de les seves grans obres: El año pasado (1886-1890). Van ser anys de producció fructífera i maduresa professional. Va publicar Fortuny, ensayo biográfico crítico (1881), la traducció dels Drames de Schiller, un autor que li va inculcar la importància de la funció didàctica de la literatura, el 1881, el 1882 i el 1886, i Lo teatre català (1889). Aquesta darrera obra va suposar una recapitulació històrica en l'estudi del conreu del gènere a Catalunya.[2]

De la darrera etapa, que acaba amb la seva mort a Tarragona el 1895, destaquen les col·laboracions periodístiques a La Vanguardia i la seva gran obra: El arte escénico en España (1894-1896).[2]

A part d'escriure obres de crítica, va col·laborar en La Llumanera de Nova York i el 1885 va començar a treballar en els Jocs Florals (primer com a secretari i després com a mantenidor). Amb ‘Lo teatre català' va arribar a la màxima reflexió sobre l'statu quo del gènere, al qual va intentar aportar aquesta síntesi entre Renaixença i modernitat que volia i que defensava per al poble català.[2]

Obra[modifica | modifica el codi]

La seva obsessió com a crític era analitzar la relació entre bellesa i veritat, a partir de l'observació de l'obra d'art externa, i veure'n l'impacte en els individus. Per a ell, la dimensió social de l'espectacle, sobretot en relació amb el teatre, era tant o més important que el vessant literari de l'obra d'art.[2]

Defensor fervent de la validesa de la llengua catalana, va considerar que era l'únic instrument vàlid per a l'expressió de l'ànima catalana. També va fer palesa la seva preocupació política, un aspecte molt important en un ésser culte i internacional com ell, que es declarava obertament federalista.[2]

Pel que fa a la crítica, segons ell aquesta sorgia de l'observació i la formació d'un criteri sobre l'obra d'art tenint-ne en compte el vessant històric. Cada mostra constitueix un reflex de les causes de l'estat del poble que l'escriu. L'afany regeneracionista dedicat a assolir una crítica constructiva i socialment útil fa d'Yxart una de les figures més importants del segle XIX.[2]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Lo teatre català. Assaig històric-crític (1878)
  • Fortuny (1881)
  • El arte escénico en España (1894-1896)
  • Obres catalanes de Josep Ixart (1896) recollides per Narcís Oller

Fons personal[modifica | modifica el codi]

El Fons personal de Josep Yxart i de Moragas, dipositat a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, està format per un total de 439 documents, els quals es desglossen de la següent manera: Epistolari, 384 documents; Epistolari oficial, 18 documents; Altres corresponsals, 5 documents; Cartes i manuscrits de Josep Yxart, 12 documents; Papers diversos i retalls de premsa, 18 documents.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Josep Yxart i de Moragas». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Josep Yxart». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu texts en català sobre Josep Yxart i de Moragas a Viquitexts, la biblioteca lliure.


Precedit per:
Manuel Angelon i Broquetas
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla IX

electe
Succeït per:
Joan Baptista Codina i Formosa