Josep Mascaró i Capella
 Josep Mascaró i Capella | |||
|---|---|---|---|
 | |||
1894 - 1895 | |||
| Dades biogràfiques | |||
| Naixement |
José Mascaró y Capella 1838 Barcelona | ||
| Mort |
1905 Barcelona | ||
| Alma mater | Universitat de Barcelona . medicina (–1861) | ||
| Activitat professional | |||
| Camp de treball | Obstetrícia | ||
| Ocupació | metge | ||
| Altres dades | |||
| Membre de | |||
| Premis i reconeixements | |||
 | |||
Josep Mascaró i Capella (Barcelona, 1838 - Barcelona, 1905) fou un metge català.
El 1860 es llicencià en Medicina a Barcelona i l'any següent es doctorà,[1] després amplià estudis a Europa. Assolí fama en obstetrícia, i es distingí durant l'epidèmia de còlera del 1885. Publicà alguns treballs, com Las nodrizas en relación con la mortalidad en la primera infancia (1887), discurs d'ingrés en l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Fou, també, membre de l'Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona,[2] i entre 1894 i 1895 fou president de l'Ateneu Barcelonès.[3]
Delegat i inspector de Sanitat de Barcelona, va obtenir la creu de Beneficència el 1885. Cofundador, entre d'altres al costat del Doctor Robert, de l'Acadèmia Mèdica Municipal de Barcelona. Membre de l'Acadèmia de la de Ciències i Arts. Gran Creu d'Isabel la Catòlica el 1899 i comanador de la reial i distingida orde de Carles III. Soci Acadèmia Mèdic-Quirúrgic-Matritense. Autor de: Recuerdo necrológico del Dr. D. Juan Soler Buscalláà (1898).[4] Com a wagnerià, va formar part de la delegació catalana del Patronatverein de Bayreuth, delegació presidida i representada per Joaquim Marsillach; aquest Patronat del Festival de Bayreuth havia estat creat per Richard Wagner per a sufragar el cost de l'estrena de Parsifal.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Gordillo, Francisco Javier. «La delegación española del patronato del festival de Bayreuth (1878-1882)» (en castellà). www.filomusica.com, 2004. [Consulta: 1 novembre 2014].
- ↑ «Josep Mascaró i Capella». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Presidents i juntes de 1872 a 1897». Ateneu Barcelonès. [Consulta: 1 novembre 2014].
- ↑ Arxiu Històric de Barcelona
