Joan Sol i Ortega

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJoan Sol i Ortega
Juan Sol y Ortega, de Christian Franzen.jpg
Retrat de Joan Sol, de Christian Franzen
 Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo de España 1874-1931.svg
8 d'abril de 1893 – 1 de juliol de 1895

3 d'abril de 1898 – 24 d'abril de 1901

16 de febrer de 1909 – 6 d'octubre de 1910
Circumscripció Barcelona

23 de maig de 1910 – 21 d'agost de 1913
Circumscripció Màlaga
Dades biogràfiques
Naixement 2 de desembre de 1849
Reus
Mort 21 d'agost de 1913(1913-08-21) (als 63 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Historiador i polític
Modifica dades a Wikidata

Joan Sol i Ortega (Reus, 2 de desembre 1849 - Barcelona, 21 d'agost 1913 ) fou un advocat i polític català.

Biografia[modifica | modifica el codi]

El seu pare, Josep Sol Clariana, va ser també un conegut advocat de Reus, i el seu avi, Tomàs Sol Carbonell, un metge molt respectat que havia estat regidor a la ciutat el 1810.[1] Va estudiar a Reus i Barcelona on va obtenir el títol d'advocat. Exercí d'advocat a Reus i també de secretari de l'Ajuntament, càrrec que ocupava després de la Revolució de Setembre de 1868. Més endavant, es va establir a la capital catalana (1874).

El 1876 fou designat president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i el 1878 president de l'Ateneu Barcelonès. Es va afiliar al Partit Republicà Progressista i va ser regidor de Barcelona del 1885 al 1889 amb Rius i Taulet. El 1893 fou elegit diputat i va destacar per la seva oratòria al Congrés dels Diputats.

El 1895, a la mort de Manuel Ruiz Zorrilla, es va separar del Partit Republicà Progressista i va fundar el Partit Republicà Nacional, més a la dreta, que no va obtenir suport. El 1896 va tornar a ser regidor de Barcelona, i a les eleccions generals espanyoles de 1898 i 1899 fou elegit diputat. Des de les Corts exigí responsabilitats per la guerra colonial i defensà el Tancament de Caixes.[2] Fou derrotat el 1901 quan la Lliga Regionalista s'emportà el seu escó, derrota que es va repetir el 1903. Hostil a la Solidaritat Catalana, va obtenir el suport d'Alejandro Lerroux i va ser elegit a les eleccions de 1907 i 1910 i va ser nomenat senador per Guadalajara pel comte de Romanones el 1908. El 28 de març de 1909 va convocar una gran manifestació a Madrid contra el projecte de Llei d'Antoni Maura sobre administració local. El 1912 va defensar als processats pels fets de Cullera[1]

Va morir a Barcelona el 1913. La ciutat de Reus li va dedicar un carrer[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 618-619. 
  2. Mestre i Campi, Jesús (dir.). Diccionari d'història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1992, p. 1014-1015. ISBN 8429735216. 
  3. Tricaz, Enric. Homes i dones pels carrers de Reus. Valls: Cossetània, 2010, p. 141. ISBN 9788497916929. 

Bibliografia complementària[modifica | modifica el codi]

  • M. Tato. Sol y Ortega y la política contemporánea: apuntes biográficos, su actuación en la política y en el foro, discursos, anécdotas. Madrid: Imprenta Artística Española, 1914.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Sol i Ortega Modifica l'enllaç a Wikidata