Eleccions generals espanyoles de 1910

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentEleccions generals espanyoles de 1910
Tipuseleccions generals espanyoles Modifica el valor a Wikidata
Data8 maig 1910 Modifica el valor a Wikidata
← 1907 Modifica el valor a Wikidata
1914 Modifica el valor a Wikidata →
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióEspanya Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirdiputat a Corts Modifica el valor a Wikidata
El liberal Canalejas, cap de govern fins al seu assassinat el 1912

Eleccions generals espanyoles de 1910 foren convocades el 8 de maig de 1910, després de la crisi del govern conservador d'Antoni Maura a causa de la Setmana Tràgica de Barcelona el 1909, sota sufragi universal masculí.[1] En total foren escollits 404 diputats, i el partit més votat fou el Partit Liberal, dirigit per José Canalejas. El partit conservador va restar molt afeblit, i a Navarra es presentà en coalició amb carlins i integristes. També es presentà una Conjunció Republicano-Socialista, dirigida per l'escriptor canari Benito Pérez Galdós, que va aplegar en la coalició diversos grups republicans, el PSOE, el Partit Republicà Radical i el Partit Republicà Democràtic Federal, però no la UFNR,[2]que un cop trencada la Solidaritat Catalana es va presentar en solitari i per primer cop va trencar l'hegemonia de la Lliga Regionalista.[3]

Fou elegit president del Congrés el liberal comte de Romanones, que fou substituït el 1912 per Segismundo Moret y Prendergast, i a la seva mort el 1913 per Miguel Villanueva i president del Senat Eugenio Montero Ríos.[4]

El cap de govern fou José Canalejas, que fou assassinat el 12 de novembre de 1912. El substituí aleshores el comte de Romanones, qui dimití el 27 d'octubre de 1913 a causa de la divisió interna del partit de Manuel García Prieto, creador del Partit Liberal Demòcrata. Alhora, també hi hagué divisió en el Partit Conservador quan Antoni Maura i Juan de la Cierva y Peñafiel no acceptaren el lideratge d'Eduardo Dato e Iradier. També es trencà la Conjunció Republicano-Socialista, malgrat l'èxit relatiu obtingut.

Com va passar a totes les eleccions durant la restauració borbònica a Espanya, el resultat va estar determinat per endavant («encasellat») gràcies al frau electoral sistemàtic portat a terme per la xarxa caciquil estesa per tot el territori. En aquestes eleccions, com a la resta, el govern que les convocava les guanyava, ja que en el règim polític de la Restauració els governs canviaven abans de les eleccions i no després com passava en els règims parlamentaris no fraudulents.[5][6]

Composició de la Cambra[modifica]

← Eleccions generals espanyoles, 8 de maig de 1910 →
Partit Escons Percentatge Líder
Partit Liberal 43,4% 215 José Canalejas
Partit Conservador 21,9% 115 Antoni Maura
Conjunció Republicano-Socialista 10,3% 27 Benito Pérez Galdós
Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) 5,3% 11 Josep Maria Vallès i Ribot
Lliga Regionalista 2,7% 10 Enric Prat de la Riba
Comunió Tradicionalista (jaumista) 2,2% 10 Juan Vázquez de Mella
Catòlics independents 3 Marquès de Santillana
Partit Integrista 2 Manuel Senante y Martínez
PURA 1 Fèlix Azzati i Descalci
Nacionalistes republicans catalans 1 Francesc Macià
Independents 5
No establerts 3

Resultats per circumscripcions[modifica]

Catalunya[modifica]

Illes Balears[modifica]

País Valencià[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Andrés-Gallego, José «La Semana Trágica:: los hechos, el impacto y las respuestas». Analecta sacra tarraconensia: Revista de ciències historicoeclesiàstiques, 82, 2009, pàg. 227–280. ISSN: 0304-4300.
  2. ↑ Gabriel Sirvent, Pere «Las bases políticas e ideológicas del catalanismo de izquierdas del siglo XX». Espacio, tiempo y forma. Serie V, Historia contemporánea, 13, 2000, pàg. 73–104. ISSN: 1130-0124.
  3. ↑ Grau i Mateu, Josep «La Lliga Regionalista i la llengua catalana (1901-1923)». Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, 22-11-2006, pàg. 261–271. ISSN: 2013-3995.
  4. ↑ Martínez Sanz, José Luis «El enfrentamiento Romanones-Ratibor». Hispania: Revista española de historia, 43, 154, 1983, pàg. 401–428. ISSN: 0018-2141.
  5. ↑ Romero Salvador, Carmelo. Caciques y caciquismo en España (1834-2020) (en castellà). Los Libros De La Catarata, 2021-05-13, p. 72. ISBN 978-84-1352-216-6. 
  6. ↑ Varela Ortega, José. Los amigos políticos: partidos, elecciones y caciquismo en la Restauración, 1875-1900 (en castellà). Marcial Pons Historia, 2001, p. 493. ISBN 978-84-95379-13-9. 

Enllaços externs[modifica]


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eleccions_generals_espanyoles_de_1910&oldid=33288099»