Lluís Ferrer-Vidal i Soler

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaLluís Ferrer-Vidal i Soler
Retrato del Excmo.Sr. D. Luis Ferrer-Vidal y Soler. (Cía. fotográfica Napoleón. Barcelona. Archivo familiar).jpg
Retrat fet pels fotògrafs Napoleon
Nom original Luis Ferrer-Vidal y Soler
 Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo de España 1874-1931.svg
8 de maig de 1907 – 8 de febrer de 1912
Circumscripció Castellterçol

22 de març de 1914 – 10 de gener de 1918
← -
- →
Circumscripció Barcelona
Dades biogràfiques
Naixement 13 de novembre de 1861
Barcelona
Mort 15 de juny de 1936(1936-06-15) (als 74 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Empresari
Altres dades
Partit polític Lliga Regionalista
Modifica dades a Wikidata

Lluís Ferrer-Vidal i Soler (Barcelona,13 de novembre de 1861 - 15 d'abril de 1936) fou un destacat empresari, mecenes i polític català, Diputat a les Corts Espanyoles, prohom de la societat barcelonesa, Cavaller de la Gran Creu de la Reial Ordre d'Alfons XII, fill de Josep Ferrer i Vidal, fundador de la saga dels Ferrer-Vidal, coneguda família de l'aristocràcia catalana, i germà d'en Josep Ferrer-Vidal i Soler, primer marquès de Ferrer-Vidal.

Trajectòria[modifica]

De carrera Enginyer Industrial en l'especialitat de Mecànica (promoció del 1883 de la Universitat de Barcelona) creà el 1901 amb el seu fidel amic i cunyat del seu germà Josep, el I comte de Güell, la primera fàbrica de ciment Portland a Espanya amb forns rotatoris com Companyia General d'Asfalts i Portland "ASLAND" de la que fou al seu primer Gerent i Director General. Fou president del Foment del Treball Nacional, de la Societat Econòmica d'Amics del País, fou director de Duanes, vicepresident de la Universitat Industrial de Barcelona i el 1904 fou cofundador de La Caixa, Caixa de Pensions per a la Vellesa i Estalvis, de la qual en fou president des de 1904 fins a la seva mort. També fou president de la Cambra Oficial d'Indústria de Barcelona durant la Primera Guerra Mundial. Amb Francesc Moragas i Barret va redactar l'Ideari de previsió social de La Caixa, on advocava per la conciliació social entre treballadors i empresaris.

Alhora, va col·laborar a la revista La Renaixensa i La Revista Regional. Va presidir la Unió Regionalista, nom que va rebre l'octubre de 1899 la Junta Regional d'Adhesions al programa del general Polavieja. Després milità a la Lliga Regionalista, amb la que fou diputat per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1907 per la Solidaritat Catalana, i posteriorment a les de 1910, 1914 i 1916. Participà en el cicle de conferències organitzat per la Lliga sobre El pensament català davant del conflicte europeu (1915), on va preocupar-se per una possible crisi per sobreproducció. Es va casar amb Edith de Llauradó i Pla-Carreras, Ravé i Bergnes de Las Cases, d'il·lustre familia vinculada amb la Universitat de Barcelona, ja que era neboda de l'acadèmic Antoni Ravé Bergnes de Las Cases i besnéta de l'escriptora Joana Bergnes de Las Cases, la germana gran del famós hel·lenista i editor Antoni Bergnes de Las Cases, rector de l'esmentada universitat i senador.

Pare d'en Luis Ferrer-Vidal de Llauradó, cofundador el 1916 de "Cubiertas y Tejados S.A. Cía. Gral. de Construcciones", Conseller d'Asland i de La Caixa, avi d'en Santiago Ferrer-Vidal Turull qui creà la Companyía Ferreco i besavi d'en Luis Ferrer-Vidal Cortella actual Director Comercial i d'Exportaciò de Lafarge Cementos Espanya (filial de la multinacional francesa Lafarge, que va entrar el 1989 a la cimentera ASLAND fundada pel biografiat).

Obres[modifica]

  • Reseña histórica del trabajo industrial de Cataluña
  • Necesidad de la armonía entre los adelantos del orden físico y los actos morales del hombre
  • Mejoras morales de que es susceptible la ciudad de Sabadell y medios prácticos de realizarlas
  • Los grandes inventos del presente siglo
  • Comentario a los capítulos LX y LXI de la segunda parte del Quijote y biografía de Cervantes
  • Influencia de la novela en las costumbres

Referències[modifica]

  1. José Varela Ortega. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923). Marcial Pons, 2001, p.719. 

Enllaços externs[modifica]



Precedit per:
Lluís Sedó i Guichard
President de la Cambra Oficial d'Indústria de Barcelona
19141918
Succeït per:
Lluís Sedó i Guichard