Lluís Ferrer-Vidal i Soler
.jpg) Retrat fet pels fotògrafs Napoleon | |||||
| Nom original | (es) Luis Ferrer-Vidal y Soler  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Biografia | |||||
| Naixement | (es) Luis Ferrer-Vidal y Soler 13 de novembre de 1861 Barcelona | ||||
| Mort | 15 de juny de 1936 (als 74 anys) Barcelona | ||||
 Diputat al Congrés dels Diputats | |||||
| 8 de maig de 1907 – 8 de febrer de 1912 | |||||
| Circumscripció | Castellterçol | ||||
| 22 de març de 1914 – 10 de gener de 1918 | |||||
← - - → | |||||
| Circumscripció | Barcelona | ||||
| Activitat | |||||
| Ocupació | Empresari | ||||
| Partit | Lliga Regionalista | ||||
Premis | |||||
8 maig 1907 – 6 febrer 1912 Circumscripció electoral: districte electoral de Castellterçol
1901 – 1905 ← Albert Rusiñol i Prats | |||||
Lluís Ferrer-Vidal i Soler (Barcelona, 13 de novembre de 1861 - ibídem, 15 d'abril de 1936) fou un destacat empresari, mecenes i polític català, diputat a les Corts Espanyoles, prohom de la societat barcelonina, Cavaller de la Gran Creu de la Reial Orde Civil d'Alfons XII, fill de Josep Ferrer i Vidal, fundador de la saga dels Ferrer-Vidal, coneguda família de l'aristocràcia catalana, i germà d'en Josep Ferrer-Vidal i Soler, primer marquès de Ferrer-Vidal.
Trajectòria[modifica]
Lluís Gonçaga Cristòfor Estanislau Ferrer i Soler va néixer al passatge Dormitori de Sant Francesc de Barcelona, fill de Josep Ferrer i Vidal, de Vilanova i la Geltrú, i de Concepció Soler i Serra, natural de L'Havana.[2]
De carrera Enginyer Industrial en l'especialitat de Mecànica (promoció del 1883 de la Universitat de Barcelona) creà el 1901 amb el seu fidel amic, i cunyat del seu germà Josep, Eusebi Güell i Bacigalupi, futur primer comte de Güell,[3] la primera fàbrica de ciment Portland a Espanya, amb forns rotatoris i sota el nom de Companyia General d'Asfalts i Portland "ASLAND" de la que Ferrer-Vidal fou el seu primer Gerent i Director General. Fou president del Foment del Treball Nacional, de la Societat Econòmica d'Amics del País, fou director de Duanes, vicepresident de la Universitat Industrial de Barcelona i el 1904 fou cofundador de La Caixa, Caixa de Pensions per a la Vellesa i Estalvis, de la qual en fou president des de 1904 fins a la seva mort. També fou president de la Cambra Oficial d'Indústria de Barcelona durant la Primera Guerra Mundial. Amb Francesc Moragas i Barret va redactar l'Ideari de previsió social de La Caixa, on advocava per la conciliació social entre treballadors i empresaris.
Alhora, va col·laborar a les revistes La Renaixensa i La Revista Regional. Va presidir la Unió Regionalista, nom que va rebre l'octubre de 1899 la Junta Regional d'Adhesions al programa del general Polavieja. Després milità a la Lliga Regionalista, amb la que fou diputat per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1907 per la Solidaritat Catalana, i posteriorment a les de 1910, 1914 i 1916. Participà en el cicle de conferències organitzat per la Lliga sobre El pensament català davant del conflicte europeu (1915), on va preocupar-se per una possible crisi per sobreproducció. Es va casar amb Edith de Llauradó i Pla-Carreras Ravé i Bergnes de Les Cases (1870-1926), filla d'Andreu Llauradó i Fàbregas i de Maria Edith Pla-Carreras Ravé i Bergnes de Las Cases, per tant filla d'il·lustre família vinculada amb la Universitat de Barcelona, ja que era neboda de l'acadèmic Antoni Ravé i Bergnes de Les Cases i besnéta de l'escriptora Joana Bergnes de Les Cases, la germana gran del famós hel·lenista i editor Antoni Bergnes de Les Cases, rector de l'esmentada universitat i senador.
Fou pare d'en Lluís Ferrer-Vidal de Llauradó, cofundador el 1916 de "Cubiertas y Tejados S.A. Cía. Gral. de Construcciones", Conseller d'Asland i de La Caixa, avi d'en Santiago Ferrer-Vidal i Turull qui creà la Companyía Ferreco i besavi d'en Luis Ferrer-Vidal i Cortella actual Director Comercial i d'Exportaciò de Lafarge Cementos Espanya (filial de la multinacional francesa Lafarge, que va entrar el 1989 a la cimentera ASLAND fundada pel biografiat).
Obres[modifica]
- Reseña histórica del trabajo industrial de Cataluña
- Necesidad de la armonía entre los adelantos del orden físico y los actos morales del hombre
- Mejoras morales de que es susceptible la ciudad de Sabadell y medios prácticos de realizarlas
- Los grandes inventos del presente siglo
- Comentario a los capítulos LX y LXI de la segunda parte del Quijote y biografía de Cervantes
- Influencia de la novela en las costumbres
Referències[modifica]
- ↑ José Varela Ortega. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923). Marcial Pons, 2001, p.719.
- ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1861, llibre 5è, foli 23, número de registre 5209.
- ↑ Josep Ferrer-Vidal i Soler es va casar en primeres núpcies amb Josefina Güell i Bacigalupi (1853-1874).
Enllaços externs[modifica]
- «Lluís Ferrer-Vidal i Soler». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
| Càrrecs en partits polítics i organitzacions | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Albert Rusiñol i Prats |
President de Foment del Treball Nacional 1901-1905 |
Succeït per: Manuel Marqués i Puig |
| Precedit per: Lluís Sedó i Guichard |
President de la Cambra Oficial d'Indústria de Barcelona 1914 – 1918 |
Succeït per: Lluís Sedó i Guichard |
Nil Maria Fabra i Deas (1876) · Antoni de Barnola i Verdaguer (1879/1884) · Antoni Rodó i Casanova/Frederic Pons i Montells (1881) · Josep Maria Rius i Badia (1896-1898) · Ramon de Rocafort i Casamitjana (1886-1893/1899) · Antoni Sala i Caba (1901-1903) · Alexandre Pons i Serra (1905) · Lluís Ferrer-Vidal i Soler (1907-1910) · Francesc Cambó i Batlle (1914-1919) · Rafael Vehils i Grau (1919-1920) · Josep Umbert i Rosàs (1920-1923) · Ramon Albó i Martí (1923) |  | |
