15 d'abril
| << | Abril 2026 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | |||
| Tots els dies | ||||||
El 15 d'abril és el cent cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent sisè en els anys de traspàs. Queden 260 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1911 - Barcelona: Estrena de La reina jove, d'Àngel Guimerà, al Teatre Principal, amb Margarida Xirgu.[1]
- 1923 - Girona: S'inaugura el Teatre Albèniz, després transformat en cinema, que ja no existeix.[2]
- 1938 - nord del País Valencià: els franquistes ocupen aquest territori.
- 1977 - Perpinyà: Inici dels actes de cloenda del Congrés de Cultura Catalana.
- 2015 - Barcelona: El Parlament de Catalunya aprova la creació del Moianès, que passa a ser la 42a comarca del Principat.[3]
- Resta del món
- 1770 - Anglaterra: Joseph Priestley publica la primera descripció d'una goma d'esborrar; poc després es comercialitzarà.
- 1892 - Es constitueix la companyia General Electric.[4]
- 1912 - Atlàntic nord: el Titànic s'enfonsa a les 2:20 de la matinada, hores després de xocar amb un iceberg.[5]
- 1920:
- Massachusetts, EUA: es produeix el robatori d'una fàbrica de sabates i l'assassinat del seu contable i el guarda de seguretat, a de la qual cosa són injustament acusats els anarquistes Sacco i Vanzetti, fet pel qual seran electrocutats el 1927.
- Madrid (Espanya): fundació del Partit Comunista Espanyol.[6]
- 1941 - Belfast: 180 bombarders de la Luftwaffe provoquen més de mil morts i 56.000 habitatges destruïts.
- 1942 - Leningrad, Unió Soviètica: dins del marc de la Segona Guerra Mundial, les tropes de la Unió Soviètica aconsegueixen obrir la línia de ferrocarril de Leningrad, trencant el setge de les tropes alemanyes[7]
- 1945 - Belsen (Alemanya): alliberament del camp de concentració de Bergen-Belsen.
- 1955 - Des Plaines, Illinois (EUA): s'hi obre el primer restaurant McDonald's.[8]
- 1989 - República Popular de la Xina: s'inicia la revolta de la Plaça Tiananmen després de la mort de Hu Yaobang.[9]
- 1994 - Uruguai: signatura del darrer acord del GATT, signat per 110 membres.[6]
- 2019 - França: La Catedral de Notre-Dame pateix un incendi.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1787 - Torelló, Osona: Onofre Jaume Novellas i Alavau, matemàtic i astrònom català (m. 1849).
- 1885 - Manacorː Margalida Segura Segura, primera metgessa mallorquina (m.1948).[10]
- 1899 - Llançà: Justa Balló i Salvà, bibliotecària que treballà a la Xarxa de Biblioteques Populars (m. 1993).[11]
- 1908 - l'Arboç, Baix Penedès: Aureli Maria Escarré i Jané, monjo benedictí i abat de Montserrat (m. 1968).[12]
- 1915 - Barcelona: Carme Sugrañes Blay, atleta catalana dels anys 30 (m. 1998).[13]
- 1921 - Barcelona: Joan Oncina i Espí, tenor català (m. 2009).
- 1950 - Pollença: Joana Serra de Gayet, escriptora i professora mallorquina.[14]
- 1963 - Constantí, Tarragonès: Lluís Gavaldà i Roig, cantant i principal compositor del grup "Els Pets".
- 1967 - Badalona: Violant Mascaró i López, filòloga i política catalana, ha estat diputada al Parlament de Catalunya.
- 1972 - Castelló de la Plana: Carmina Martinavarro Molla, psicòloga i política, ha estat diputada a les Corts Valencianes i regidora.[15]
- 1980 - Vic, Osona: Raül López, jugador de bàsquet català.
- Resta del món
- 1452 - Vinci, Gran Ducat de Toscana: Leonardo da Vinci, artista, arquitecte, enginyer i inventor.[16]
- 1469 - Rai Bhoeki Talwandi, avui Nankana Sahib (el Panjab: Nanak Dev Ji, guru fundador del sikhisme.[17]
- 1489 - Kayseri, Imperi Otomà: Mimar Sinan, arquitecte i enginyer civil otomà autor d'importants obres com la mesquita de Solimà d'Istanbul (m. 1588).[18]
- 1707 - Basilea, Suïssa: Leonhard Euler, matemàtic suís (m. 1783).[19]
- 1710 - Brussel·les: Marie-Anne de Camargo, ballarina francesa que renovà la tècnica i la indumentària de la dansa.[20]
- 1719 - Saint-Cyr-l'École: Madame de Maintenon, educadora, salonnière i, secretament, la darrera esposa del rei Lluís XIV de França (n. 1635).[21]
- 1843 - Nova York, EUA: Henry James, escriptor nord-americà (m. 1916).[22]
- 1858 - Épinal, França: Emile Durkheim, sociòleg francès (m. 1917).[23]
- 1861 - Fredericton, Nova Brunswick: Bliss Carman, poeta canadenc en llengua anglesa pertanyent al postromanticisme (m. 1929).[24]
- 1865 - Cracòvia: Olga Boznańska, pintora polonesa (m. 1940).[25]
- 1866 - Langesundː Marie Høeg, fotògrafa i sufragista noruega (m. 1949).[26]
- 1869 - Santander (Cantàbria, Espanya): Concha Espina, novel·lista espanyola (m. 1955).[27]
- 1873 - Kaneville, Estats Units: Grace Ravlin, pintora nord-americana (m. 1956).[28]
- 1874 - Schickenhof, Baviera, Prússia: Johannes Stark, físic alemany i Premi Nobel de Física (m. 1957).[29]
- 1877 - Thurso, Escòcia: William David Ross KBE, filòsof (m. 1971).[30]
- 1894 - Chattanooga, Tennessee: Bessie Smith, cantant de blues (m. 1937).[31]
- 1896 - Saràtov - Imperi Rus: Nikolai Semiónov, físic i químic rus, Premi Nobel de Química de l'any 1956 (m. 1986).[32]
- 1903 - Chalfonts, Buckinghamshire, Anglaterra: John Williams, actor de cinema, teatre i televisió britànic.
- 1907 -
- La Haia, Països Baixos: Nikolaas Tinbergen, etòleg neerlandès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1973 (m. 1988)[33]
- L'Arbresle: Agnès Capri, actriu i cantant francesa, gran figura de les avantguardes poètiques i del cabaret parisenc (m. 1976).[34]
- 1912 - Corea del Nord: Kim Il-sung, president de Corea del Nord (m. 1994).[35]
- 1916 - Filadèlfia, Pennsilvània: Helene Hanff, escriptora estatunidenca (m. 1997).[36]
- 1920 - Stuttgart (Alemanya): Richard von Weizsäcker, polític alemany, alcalde de Berlín (1981-1984), President d'Alemanya (1984-1994), Premi Internacional Catalunya 1995 (m. 2015).[37]
- 1924 - Lincoln, Regne Unit: Neville Marriner, violinista i director d'orquestra anglès (m. 2016).[38]
- 1926 - Harlem, Nova York: Norma Merrick Sklarek, arquitecta afroamericana (m. 2012).[39]
- 1929 - Southampton, Nova York: Jacqueline Kennedy, primera dama dels EEUU pel seu matrimoni amb J. F. Kennedy (m. 1994).[40]
- 1930 - Reykjavík: Vigdís Finnbogadóttir, professora de literatura, directora teatral i política islandesa, ha estat Presidenta d'Islàndia; primera dona elegida democràticament per ser cap d'estat a tot el món.[41]
- 1931 - Estocolm, Suècia: Tomas Tranströmer, escriptor, poeta i traductor suec, Premi Nobel de Literatura 2011 (m. 2015).[42]
- 1933 - Beverly Hills, Califòrniaː Elizabeth Montgomery, actriu estatunidenca que protagonitzà la sèrie Embruixada (m. 1995).[43]
- 1938- Tunis (Tunísia): Claudia Cardinale, actriu italiana.
- 1940 - Bronx, Nova York: Marian Zazeela, «artista de la llum», dissenyadora, pintora i música.[44]
- 1943 -
- Nova York (EUA): Robert Lefkowitz, científic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 2012.[45]
- Åsum, Dinamarca: Mariann Fischer Boel, política danesa que fou Comissària Europea d'Agricultura i Desenvolupament Rural.
- 1944 - Ialkhori (Unió Sovietica): Djokhar Dudàiev, fou el primer president de la República Txetxena d'Itxkèria (m. 1996).[6]
- 1947 - Houston, Texas, EUA: Lois Chiles, actriu estatunidenca.
- 1951 - Baltimore: Marsha Ivins, ex-astronauta estatunidenca veterana de cinc missions amb el transbordador espacial.
- 1959 - Paddington, Londres, Regne Unit: Emma Thompson, actriu britànica.[46]
- 1960 -
- Segòvia, Espanya: Pedro Delgado, conegut com a Perico Delgado, ciclista, guanyador del Tour de França i la Vuelta a España.
- Copenhaguen: Susanne Bier, arquitecta, directora de cinema i guionista danesa.
- 1961 - San Diego, Califòrnia (EUA): Carol W. Greider, biòloga molecular nord-americana, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 2009.[47]
- 1962 -
- Casablanca, Marroc: Nawal El Moutawakel, atleta marroquina, primera dona d'un país islàmic a guanyar una medalla olímpica.[48]
- Al-Nabi Shayth (Líban): Fuad Shukr, comandant militar de Hezbol·là (m. 2024).[49]
- 1966 -
- Mile End, Londres, Regne Unit: Samantha Fox, model i cantant britànica.
- Londres: Cressida Cowell, autora anglesa de literatura infantil.[50]
- 1967 - Beverly Hills, Estats Units: Dara Torres, nedadora nord-americana, guanyadora de 12 medalles olímpiques.[51]
- 1990 - París, França: Emma Watson, actriu, model i activista anglesa.
- 1991 - Mannheim: Marco Terrazzino, futbolista alemany.
- 1996 - Adana: İpek Soylu, jugadora de tennis turca.[52]
- 1997 - Bristol: Maisie Williams, actriu anglesa, coneguda pel seu paper a Game of Thrones.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1949 - Barcelona: Enric Barnosell i Saló, instrumentista de tible i compositor de sardanes català (n. 1891).[53]
- 1958 - Barcelona: Francesca Torrent, escriptora i poeta catalana (n.1881).[54]
- 1969 - Madridː Matilde Ras, pionera de la grafologia científica, traductora, articulista, assagista i escriptora (n. 1881).[55]
- 1981 - Barcelona: Milagros Consarnau i Sabaté, mestra catalana (n. 1902).[56]
- 1994 - Ceret, Vallespir: Enric Guiter, lingüista nord-català.
- 2008 - Barcelona: Conxita Bardem i Faust, actriu de teatre i de cinema catalana (n. 1918).[57]
- 2010 - Barcelona: Bet Figueras, una arquitecta especialitzada en paisatgisme (n. 1957).[58]
- 2015 - Banyuls de la Marenda: Teresa Rebull, cantautora i activista política catalana (n. 1919).[59]
- Resta del món
- 1446 - Florència, República de Florència: Filippo Brunelleschi, arquitecte florentí (n. 1377).[16]
- 1719 -
- 1764 - Versalles: Madame de Pompadour, la més cèlebre amant de Lluís XV, i una de les dones més importants del segle xviii (n. 1721).[60]
- 1765 - Sant Petersburg, Imperi Rus: Mikhaïl Lomonóssov, científic, escriptor i erudit rus que va fer importants contribucions a la literatura, l'educació i la ciència (n. 1711).[61]
- 1865 - Washington D.C., EUA: Abraham Lincoln, president dels Estats Units, 1861-1865) (n. 1809).[62]
- 1870 - Troy, EUA: Emma Willard, educadora i escriptora nord-americana, impulsora de l'educació de les dones (n. 1787).[63]
- 1881 - Sant Petersburg- (Rússia): Sófia Peróvskaia, revolucionària russa, membre de l'organització terrorista revolucionària "Naródnaia Vólia".(n. 1853).[62]
- 1885 - Anvers, Bèlgica: Mathieu Brialmont, militar francès, neerlandès i belga i ministre belga (n. 1789).[64]
- 1889 - Tremelo, Bèlgica, Damià de Molokai, conegut com a Pare Damià i nascut com a Jozef de Veuster va ser un religiós belga, missioner de la Congregació dels Sagrats Cors que va dedicar la seva vida a la cura i assistència als leprosos de l'illa de Molokai, a Hawaii. Va ser canonitzat l'11 d'octubre de 2009.(n. 1840).[62]
- 1892 - Weston-super-mareː Amelia Edwards, novel·lista, periodista, viatgera i primera egiptòloga anglesa (n. 1831).[65]
- 1911 - Berlínː Wilma Neruda, violinista moraviana (n. 1838).[66]
- 1918 - Gries-Quirein, Tirol del Sud: Hermann Ludwig Eichborn, musicògraf i compositor.
- 1928 - Bloomsbury: Jane Ellen Harrison, acadèmica britànica pionera dels moderns estudis de la mitologia grega (n. 1850).[67]
- 1935 - Skagen, Dinamarca: Anna Ancher, pintora impressionista danesa (n. 1859).[68]
- 1956 - Hollywood: Kathleen Howard, cantant d'òpera i actriu canadenca (n. 1884).[69]
- 1964 - Ottawa (Canadà)ː Alice Wilson, primera geòloga canadenca i paleontòloga (n. 1881).[70]
- 1968 - Tolosa de Llenguadoc (França): Amparo Poch y Gascón, metgessa, periodista i anarcofeminista aragonesa (n. 1902).[71]
- 1969 - Lausana, Suïssa: Victòria Eugènia de Battenberg, reina consort d'Espanya.[72]
- 1974 - Trieste: Cesare Barison, violinista, director d'orquestra, musicòleg i compositor italià.
- 1980 - París, França: Jean-Paul Sartre escriptor i filòsof francès, Premi Nobel de Literatura (refusat).(n. 1905).[73]
- 1981 - París: Valentine Prax, pintora expressionista francesa (n. 1897).[74]
- 1986 - París: Jean Genet, escriptor francès (n. 1910).[73]
- 1989 - Pequín (Xina): Hu Yaobang, va ser un oficial d'alt rang de la República Popular de la Xina (n. 1915).[6]
- 1990 - Nova York, EUA: Greta Garbo, actriu sueca.[75]
- 1998 - Cambodja: Pol Pot, dictador cambodjà.(n. 1928).[76]
- 1989:
- Canes, Alps Marítims, França: Charles Vanel, actor i director de cinema francès.
- Metz (França): Bernard-Marie Koltès, dramaturg francès.(n. 1948)[73]
- 2000 - Hyannis, Massachusetts (EUA): Edward Gorey, escriptor i artista estatunidenc reconegut pels seus llibres il·lustrats d'un to macabre però amb cert sentit de l'humor (n. 1925).[77]
- 2001 - Nova York, EUA: Joey Ramone, membre fundador del grup The Ramones i pioner del punk rock (n. 1951).[78]
- 2017 -
- Pallanza: Emma Morano, supercentenària italiana que visqué 117 anys i 137 dies (n. 1899).[79]
- Roma, Itàlia: Velasio de Paolis, cardenal italià de l'Església Catòlica.
- 2021 - Berlín: Walter Kaufmann, escriptor alemany-australià (n. 1924)
Festes i commemoracions
[modifica]- Dia Mundial de l'Art
- Santoral:
- Crescent de Mira, màrtir;
- Basilissa i Anastàsia de Roma, màrtirs (una tradició apòcrifa les feia naturals de Xàtiva);
- santa Potenciana de Villanueva, teixidora de Villanueva de la Reina (Jaén), verge;
- Damià de Veuster, prevere;
- beat César de Bus, fundador de la Congregació dels Pares de la Doctrina Cristiana i prevere, mort el 1607.
- Vaisakhi (o Baisakhi): els gairebé vint milions de sikhs del món celebren l'any nou el dia en què s'esdevé l'aniversari del naixement, el 1469, de Nanak Dev Ji, el fundador i primer dels deu gurus sikhs.
Referències
[modifica]- ↑ «15 d'abril: S'estrenava 'La reina jove', d'Àngel Guimerà». Catalunya m'agrada, 06-04-2020. [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ Camps i Linnell, Jordi. «"Els Cinemes Albèniz tenen els dies comptats"». El Punt Avui, 21-06-2022. [Consulta: 15 febrer 2023].
- ↑ «El Parlament aprova la creació del Moianès». El Punt Avui.
- ↑ «General Electric | History, Acquisitions, Products, & Facts» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «Titanic | History, Sinking, Rescue, Survivors, & Facts» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
- 1 2 3 4 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Bessmertnyĭ, Aleksandr Semenovich. Leningrad (en anglès). Лениздат, 1966, p. 19.
- ↑ «McDonald's | History & Facts» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ Holcombe, Charles, 1956-. A history of East Asia : from the origins of civilization to the twenty-first century. Second edition. ISBN 978-1-107-11873-7.
- ↑ Castor Binimelis, María del Pilar. «Margalida Segura Segura, una dona controvertida». A: Antoni Ferrer Febrer, Magdalena Salas i Burguera. Manacor: Fets i protagonistes: VI Jornades d'Estudis Locals de Manacor: 21 i 22 de maig de 2010, 2011, págs. 325-340. ISBN 9788493896102.
- ↑ Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Diputació de Girona, setembre de 2009, p. 93. ISBN 978-84-96747-54-8.
- ↑ «Aureli Maria Escarré i Jané | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «Les pistes d'atletisme portaran el nom de Carme Sugrañes Blay». Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. [Consulta: 4 febrer 2024].
- ↑ Moments. «Moments: Imatges i històries de la Clasteta», divendres, 22 octubre 2021. [Consulta: 8 juny 2022].
- ↑ «Fitxa de les Corts Valencianes». Arxivat de l'original el 2015-07-22. [Consulta: 18 juliol 2015].
- 1 2 Gombrich, E. H. (Ernst Hans), 1909-2001.. La historia del Arte. Madrid: Debate, 1997. ISBN 84-8306-044-2.
- ↑ Jawandha, Nahar Singh. Glimpses of Sikhism (en anglès). Sanbun Publishers, 2010, p.15. ISBN 9380213255.
- ↑ «Sinan. Ottoman Achitect» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Leonhard Euler» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 01-04-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Marie Camargo» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 febrer 2025].
- ↑ «marquesa de Maintenon | enciclopedia.cat». [Consulta: 1r febrer 2024].
- ↑ Edel, Leon. «Heny James» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 24-02-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Émile Durkheim» (en francès). [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Bliss Carman» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Bejrowski, Piotr. «Olga Boznańska: The painter of souls» (en anglès), 15-04-2024. [Consulta: 6 febrer 2025].
- ↑ Lonnå, Elisabet; Moksnes, Aslaug. «Maria Hoeg» (en noruec). Store norske leksikon, 30-04-2025. [Consulta: febrer 2026].
- ↑ «Concepción Espina y Tagle | Real Academia de la Historia». [Consulta: 21 gener 2021].
- ↑ Jules Heller. North American Women Artists of the Twentieth Century: A Biographical Dictionary. Routledge, 19 desembre 2013. ISBN 978-1-135-63882-5.
- ↑ «Johannes Stark | German physicist» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «Sir David Ross» (en anglès). Encyclopaedia Britannica.com. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Bessie Smith» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1956» (en anglès americà). [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1973» (en anglès americà). [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Musée SACEM: Agnès Capri» (en francès). Société des Auteurs, Compositeurs et Editeurs de Musique. [Consulta: 6 octubre 2021].
- ↑ Guex, Samuel.. Au pays du matin calme : nouvelle histoire de la Corée des origines à nos jours. París: Flammarion, DL 2016, cop. 2016. ISBN 978-2-08-135261-2.
- ↑ «Author Biography». A: A Study Guide for Helene Hanff's "84 Charing Cross Road" (en anglès). Gale, Cengage Learning, 2016. ISBN 978-1-4103-3917-1.
- ↑ «Richard von Weizsäcker | German statesman» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «Neville Marriner» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Morton, Patricia. «Norma Merrick Sklarek» (en anglès americà). Beverly Willis Architecture Foundation. Pioneering Women of American Architecture. [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ Caroli, Betty Boyd. «Jacqueline Kennedy Onassis». Encyclopædia Britannica, 06-09-2019. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Jakobsson, Sverrir; Halfdanarson, Gudmundur. Historical Dictionary of Iceland (en anglès). Rowman & Littlefield, 2016-02-15, pàg. 73 i ss.. ISBN 978-1-4422-6291-1.
- ↑ «Tomas Tranströmer | Swedish poet» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «Elizabeth Montgomery». Encyclopædia Britannica, 14-05-2019. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Williams, Richard «Marian Zazeela obituary» (en anglès). The Guardian, 06-05-2024. ISSN: 0261-3077.
- ↑ «Robert J. Lefkowitz | American physician and biologist» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «Emma Thompson | enciclopèdia.cat». GEC. [Consulta: 2 abril 2021].
- ↑ «Carol W. Greider. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Ms Nawal EL MOUTAWAKEL» (en anglès). International Olympic Committee, 2021. [Consulta: 28 febrer 2022].
- ↑ «Frappe israélienne au Liban : qui est Fouad Chokr, le haut commandant du Hezbollah tué par Tsahal ?» (en francès). Le Figaro, 31-07-2024. [Consulta: 21 setembre 2024].
- ↑ «Cressida Cowell». SM. [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «Dara Torres» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 16 febrer 2022].
- ↑ TNNS. «Ipek SOYLU» (en anglès). TNNS LIVE. [Consulta: 15 febrer 2026].
- ↑ «Barnosell i Saló, Enric». Músics per la Cobla. [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Girona: Diputació, 2009, pàg. 825. ISBN 978-84-96747-54-8.
- ↑ «Matilde Ras Fernández» (en castellà). Babelio. [Consulta: 14 febrer 2021].
- ↑ «Esquela de Miracle Consarnau i Sabaté» (en castellà). La Vanguardia, 17-04-1981. [Consulta: 11 octubre 2022].
- ↑ «Conxita Bardem i Faust | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Bet Figueras, arquitecta paisatgista». El Punt-Avui, 24-04-2010.
- ↑ «Teresa Rebull | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ Queralt, María Pilar. Reinas en la sombra : amantes y cortesanas que cambiaron la historia (en castellà). Madrid: EDAF, 2014, p. 102. ISBN 9788441434400.
- ↑ «Mikhail Lomonosov | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
- 1 2 3 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Emma Willard | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Laurent Mathieu Brialmont» (en francès). [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Amelia Edwards» (en castellà), 18-05-2017. Arxivat de l'original el 2021-06-06. [Consulta: 6 juny 2021].
- ↑ «Wilhelmine Maria Franziska Norman-Neruda, Lady Hallé (21 March, 1838 – 15 April, 1911)» (en anglès). SPRING-RAKE, 12-10-2013. [Consulta: 22 febrer 2021].
- ↑ «Jane Ellen Harrison» (en alemany). Dr. Helga Kaschl: "Ein Zimmer für sich allein".. Arxivat de l'original el 2020-06-18. [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ Fabritius, Elisabeth. «Anna Ancher» (en danès). Dansk Kvindebiografisk Leksikon, 22-04-2023. [Consulta: 30 juny 2024].
- ↑ «Kathleen Howard (1884-1956) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 19 maig 2024].
- ↑ «Alice Wilson». The Canadian Encyclopedia. [Consulta: 1r juliol 2021].
- ↑ «Exposició itinerant Amparo Poch y Gascón, el compromís d'una dona lliure amb la participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República». Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació - CRAI UB, 12-03-2019. [Consulta: 24 febrer 2021].
- ↑ Dardé Morales, Carlos. «Victoria Eugenia de Battenberg» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 21 gener 2023].
- 1 2 3 Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ «Biography of Valentine Prax» (en anglès). Museu Zadkine, 26-06-2014. [Consulta: 5 juny 2022].
- ↑ «Greta Garbo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 juliol 2020].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. Editorial Complutense, D.L. 2002. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ «Joey Ramone | American singer» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «World's oldest person, Emma Morano, dies at age of 117» (en anglès). BBC News, 16-04-2017.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 15 d'abril
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:15 d'abril.