Carol W. Greider

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCarolyn Widney "Carol" Greider
Carol Greider 2009-01.JPG
Nom original (en) Carol Greider
Biografia
Naixement 15 d'abril de 1961
San Diego, Califòrnia, EUA
Nacionalitat Estats Units
Formació Universitat de Califòrnia a Berkeley
Universitat de Califòrnia a Santa Barbara
Activitat
Director de tesi Elizabeth Blackburn
Camp de treball Biologia molecular
Ocupació Biologia molecular
Ocupador Universitat Johns Hopkins
Cold Spring Harbor Laboratory Tradueix
Johns Hopkins School of Medicine Tradueix
Família
Cònjuge Nathaniel C. Comfort (1993–2011)
Premis

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Carolyn Widney "Carol" Greider (San Diego[1] (Califòrnia), 15 d'abril de 1961) és una biòloga molecular que va guanyar el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 2009, compartit amb Elizabeth Blackburn i Jack W. Szostak.

Biografia[modifica]

Carol va néixer a San Diego l'any 1961 en una família de científics amb el seu pare, llicenciat per la Universitat de Califòrnia (Berkeley), especialista en energia nuclear i la seva mare, llicenciada a la mateixa universitat, micòloga i genetista. Quan Carol té tres anys, la família es trasllada a Davis, al cor de la Vall Central de Califòrnia i quan compta amb tan sols sis anys, mor la seva mare. El 1971 el seu pare es convidat al conegut Institut de Física Nuclear Max-Planck, a Alemanya, a passar un any sabàtic i ella i el seu germà Mark s'inscriuen a l'Institut Anglès. Una vegada la família torna a Davis, Carol acaba els seus estudis secundaris i es decideix per ingressar a la Universitat de Santa Bàrbara per estudiar ecologia marina gràcies, en part, a la influència de Beatrice Sweeney, professora de biologia cel·lular en aquella universitat.[2]

Durant la seva etapa universitària a Santa Bàrbara realitza diferents treballs d'investigació per la seva mentora Beatrice Sweeney i, posteriorment, realitza un any sabàtic a la Universitat de Gotinga, Alemanya, al laboratori d'Ulrich Grossbach on descobreix l'univers de la genètica cel·lular, la citogenètica. De tornada a Santa Bàrbara coneix a Berkeley a Elizabeth Blackburn, qui treballa amb telòmers, i després d'això decideix inscriure's a Berkeley on va obtenir el doctorat de biologia molecular el 1987.[2]

Investigació[modifica]

A Berkeley va treballar juntament amb Elizabeth Blackburn (que era la seva directora) i juntes van descobrir l'enzim telomerasa l'any 1984. Aquest descobriment té implicacions per un possible control dels efectes de l'envelliment i del càncer. Després de quatre anys de tesi a Berkeley fa unes pràctiques postdoctorals al laboratori de Cold Spring Harbor, a Long Island on li permeten treballar independentment en el tema de la seva elecció i aquest demostrarà que la telomerasa és una transcriptasa inversa amb dos components: una molècula d'ARN que serveix com a model per a la formació del telòmer i una proteïna responsable de l'activitat enzimàtica.[2]

L'any 1993 Carol es casa amb Nathaniel Comfort, a qui havia conegut quan era escriptor científic a l'oficina de relacions públiques del laboratori. Amb ell va tenir un fill, Charles, nascut el 1996 i posteriorment els hi van oferir treballar a universitats properes geogràficament, Nathaniel a la Universitat George Washington i Carol al Departament de Biologia Mol·lecular i Genètica de la Universitat Johns Hopkins.[2]

El Premi Nobel[modifica]

L'any 2009 l'equip format per Carol Greider, Elizabeth Blackburn i Jack Szostak obté el Premi nobel de Medicina o Fisiologia per el descobriment del sistema telòmer/telomerasa que tindria un impacte important en la comunitat científica.[2]

Referències[modifica]

  1. Hopkins “Telomere” expert Carol Greider shares Germany's largest science prize
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Merle-Béral, Hélène. 17 mujeres premios Nobel de ciencias (en espanyol). Barcelona: Plataforma, febrer de 2018, p. 261-269. ISBN 9788417114695. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carol W. Greider Modifica l'enllaç a Wikidata