Carol W. Greider

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCarolyn Widney "Carol" Greider
Carol Greider 2009-01.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Carol Greider Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 abril 1961 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
San Diego (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEstats Units
FormacióUniversitat de Califòrnia a Berkeley
Universitat de Califòrnia a Santa Barbara Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Director de tesiElizabeth Blackburn Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballBiologia molecular Modifica el valor a Wikidata
OcupacióBiologia molecular
OcupadorUniversitat Johns Hopkins
Cold Spring Harbor Laboratory (en) Tradueix
Johns Hopkins School of Medicine (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeNathaniel C. Comfort (1993–2011), divorci Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webgreiderlab.org Modifica el valor a Wikidata

Carolyn Widney "Carol" Greider (San Diego[1] (Califòrnia), 15 d'abril de 1961) és una biòloga molecular que va guanyar el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 2009, compartit amb Elizabeth Blackburn i Jack W. Szostak.

Biografia[modifica]

Carol va néixer a San Diego l'any 1961 en una família de científics amb el seu pare, llicenciat per la Universitat de Califòrnia (Berkeley), especialista en energia nuclear i la seva mare, llicenciada a la mateixa universitat, micòloga i genetista. Quan Carol té tres anys, la família es trasllada a Davis, al cor de la Vall Central de Califòrnia i quan compta amb tan sols sis anys, mor la seva mare. El 1971 el seu pare es convidat al conegut Institut de Física Nuclear Max-Planck, a Alemanya, a passar un any sabàtic i ella i el seu germà Mark s'inscriuen a l'Institut Anglès. Una vegada la família torna a Davis, Carol acaba els seus estudis secundaris i es decideix per ingressar a la Universitat de Santa Bàrbara per estudiar ecologia marina gràcies, en part, a la influència de Beatrice Sweeney, professora de biologia cel·lular en aquella universitat.[2]

Durant la seva etapa universitària a Santa Bàrbara realitza diferents treballs d'investigació per la seva mentora Beatrice Sweeney i, posteriorment, realitza un any sabàtic a la Universitat de Gotinga, Alemanya, al laboratori d'Ulrich Grossbach on descobreix l'univers de la genètica cel·lular, la citogenètica. De tornada a Santa Bàrbara coneix a Berkeley a Elizabeth Blackburn, qui treballa amb telòmers, i després d'això decideix inscriure's a Berkeley on va obtenir el doctorat de biologia molecular el 1987.[2]

Investigació[modifica]

A Berkeley va treballar juntament amb Elizabeth Blackburn (que era la seva directora) i juntes van descobrir l'enzim telomerasa l'any 1984. Aquest descobriment té implicacions per un possible control dels efectes de l'envelliment i del càncer. Després de quatre anys de tesi a Berkeley fa unes pràctiques postdoctorals al laboratori de Cold Spring Harbor, a Long Island on li permeten treballar independentment en el tema de la seva elecció i aquest demostrarà que la telomerasa és una transcriptasa inversa amb dos components: una molècula d'ARN que serveix com a model per a la formació del telòmer i una proteïna responsable de l'activitat enzimàtica.[2]

L'any 1993 Carol es casa amb Nathaniel Comfort, a qui havia conegut quan era escriptor científic a l'oficina de relacions públiques del laboratori. Amb ell va tenir un fill, Charles, nascut el 1996 i posteriorment els hi van oferir treballar a universitats properes geogràficament, Nathaniel a la Universitat George Washington i Carol al Departament de Biologia Mol·lecular i Genètica de la Universitat Johns Hopkins.[2]

El Premi Nobel[modifica]

L'any 2009 l'equip format per Carol Greider, Elizabeth Blackburn i Jack Szostak obté el Premi nobel de Medicina o Fisiologia per el descobriment del sistema telòmer/telomerasa que tindria un impacte important en la comunitat científica.[2]

Referències[modifica]

  1. Hopkins “Telomere” expert Carol Greider shares Germany's largest science prize
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Merle-Béral, Hélène. 17 mujeres premios Nobel de ciencias (en espanyol). Barcelona: Plataforma, febrer de 2018, p. 261-269. ISBN 9788417114695. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carol W. Greider