Elizabeth Blackburn
 (2009)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Elizabeth Helen Blackburn 26 novembre 1948 (71 anys)Hobart (Austràlia) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Melbourne Darwin College (en)  Universitat de Cambridge . Philosophiæ doctor (–1975) |
| Activitat | |
| Director de tesi | Frederick Sanger |
| Camp de treball | Citogenètica |
| Ocupació | Biòloga, biòloga molecular i bioquímica |
| Ocupador | Universitat de Yale Universitat de Califòrnia a San Francisco Universitat de Califòrnia a Berkeley |
| Professors | Frederick Sanger |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Carol W. Greider |
Premis
| |
| Lloc web | blackburnlab.ucsf.edu |
  | |
Elizabeth Helen Blackburn (Hobart, Tasmania, 26 de novembre de 1948), és una metgessa i bioquímica amb doble nacionalitat australiana i estatunidenca i membre de la FRS. Junt amb altres investigadors va rebre el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 2009.
Biografia[modifica]
Elizabeth va ser la segona de set fills d'una família de metges i amb els dos avis geòlegs. Els primers quatre anys de la seva vida els passa a la petita ciutat costanera de Snug, prop de Hobart, posteriorment la família es trasllada a Lauceston on estudia a la prestigiosa Broadland House Girls' Grammar School i, finalment acaben anant a viure a Melbourne on va acabar els seus estudis de secundària i va iniciar la Universitat en la especialitat de bioquímica on va treballar en el laboratori del seu mestre Franck Hird.[1]
Carrera d'investigació[modifica]
Després dels seus estudis va ser admesa al Laboratori de Biologia Molecular de la Universitat de Cambridge a Anglaterra on es va doctorar en medicina. Durant aquest període va conèixer a John Sedat amb qui es va casar i es va traslladar a la Universitat Yale a Berkeley on van treballar al laboratori de Joe Gall començant a treballar amb els telòmers.[1]
Després d'acabar l'any de postdoctorat l'any 1977, el matrimoni va marxar a la Universitat de Califòrnia a la seva seu de San Francisco on John va aconseguir una plaça de professor assistent mentre que a Elizabeth li era denegada aquesta plaça i d'altres que va sol·licitar a altres universitats. Finalment l'UCSF l'admet a la Unitat de Genètica del Departament de Bioquímica, dirigida per Herb Boyer on va continuar estudiant els telòmers i les proteïnes associades.[1][2]
L'any 1978 rep una oferta per ser Associate Professor al Departament de Biologia Molecular de Berkeley que accepta immediatament obtenint el títol de Full Professor l'1 de maig de 1986. El seu fill Benjamin-David neix el desembre d'aquell mateix any.[1]
La seva investigació ha girat al voltant dels telòmers que són estructures finals dels cromosomes que els protegeixen. L'any 1984 Elizabeth treballa en la hipòtesi que hi ha un enzim que permet la regeneració dels telòmers, fet que havia quedat demostrat en alguns dels seus treballs anteriors, quan se li uneix una estudiant de biologia, Carol Greider, amb qui finalment, treballant amb ADN de Tetrahymena, descobreixen l'enzim anomenat telomerasa.[1]
L'any 1998 és escollida presidenta de la Societat Americana de Biologia Molecular i posteriorment accepta a participar en el Consell de Bioètica de la Comissió Federal Nord-americana, creada per George W. Bush l'agost de 2001. Aviat veu que la independència del consell, creat per donar l'opinió sobre la utilització de cèl·lules mare, és més que dubtosa, ja que, l'opinió bioètica de la qüestió, estava presa anticipadament. Això fa que Elizabeth, en absolut desacord amb els informes preliminars, no amagui la seva opinió davant dels altres membres del Consell, majoritàriament contractats per l'administració Bush, el que condueix a que, dos anys més tard, sigui despatxada directament des de l'oficina personal de George W. Bush fet que va provocar nombroses protestes i mostres de recolzament procedents de tots els Estats Units.[1]
Premi Nobel[modifica]
Blackburn va ser una de les descobridores de l'enzim telomerasa, que omple el telòmer. Aquests estudis li valgueren el Premi Nobel l'any 2009, compartit amb Carol W. Greider i Jack W. Szostak per "el descobriment de la forma en què els cromosomes son protegits per els telòmers i per un enzim anomenat telomerasa".[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Merle-Béral, Hélène. 17 mujeres premios Nobel de ciencias (en espanyol). Barcelona: Plataforma, febrer de 2018, p. 247-255. ISBN 9788417114695.
- ↑ Nobel Foundation. "Telomere Copy Protection: Nobel Goes To Scientists Who Solved How Chromosome Ends Work." ScienceDaily. ScienceDaily, 5 October 2009.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elizabeth Blackburn |
- Informació sobre els premis Nobel
- Biografia universitària
- Breu Biografia a Harvard
- Interview on Australian ABC Radio In Conversation, March 2007.
- Authors@Google: Elizabeth Blackburn. Blackburn explica la ciència dels telòmers. 20 d'agost de 2008.
- Authors@Google: Catherine Brady. Discusses her book Elizabeth Blackburn and the Story of Telomeres: Deciphering the Ends of DNA. June 25, 2008.
