Vés al contingut

Elizabeth Blackburn

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaElizabeth Blackburn
Imatge
(2012, Science History Institute (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 novembre 1948 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Hobart, Australia
100a President of the American Association for Cancer Research (en) Tradueix
2010 – 2011
← Tyler Jacks (en) Tradueix – Judy E. Garber (en) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Cambridge - Philosophiæ doctor (–1975)
Universitat de Melbourne (–1972)
University High School
Darwin College
Janet Clarke Hall (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiFrederick Sanger Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBiologia, fisiologia i citogenètica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbiòloga, bioquímica, biòloga molecular, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Califòrnia a San Francisco (1990–)
Universitat de Califòrnia a Berkeley (1978–1990)
Universitat d'Oxford
Institut Salk d'Estudis Biològics Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1993–)
Organització Europea de Biologia Molecular
Acadèmia Nacional de Medicina dels Estats Units
Associació Americana per a l'Avenç de la Ciència
Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Acadèmia Australiana de Ciències
Royal Society Modifica el valor a Wikidata
Interessada enBiologia Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsFrederick Sanger Modifica el valor a Wikidata
AlumnesCarol W. Greider Modifica el valor a Wikidata
Participà en
17 gener 2017Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2017
20 gener 2016Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2016
22 gener 2014Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2014 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralCarol W. Greider Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webblackburnlab.ucsf.edu Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm3371784 TMDB (persona): 6057674
TED: elizabeth_blackburn Modifica el valor a Wikidata

Elizabeth Helen Blackburn (Hobart, Tasmània; 26 de novembre de 1948) és una bioquímica australiana, descobridora de la telomerasa, un enzim que forma els telòmers durant la duplicació de l'ADN. La seva recerca i les seves contribucions a la biomedicina tenen implicacions clau en la medicina actual. Va guanyar el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina el 2009.[1][2][3]

Biografia

[modifica]

Nasqué a Pennsilvània, capital de l'estat australià de Tasmània, filla d'un matrimoni de metges, però des de 2003 té també la nacionalitat estatunidenca. Quan tenia quatre anys, la família es va traslladar a la ciutat de Launceston, on va estudiar fins als setze anys a l'escola secundària per a nenes de Broadlan House Church of England (que més tard s'uniria amb l'escola Launceston Church Grammar School). L'any 1970 va obtenir una llicenciatura en ciències i més tard el 1972 un doctorat, en tots dos casos a la Universitat de Melbourne, en el camp de la bioquímica. Anys més tard la família va anar a viure a Melbourne, on ella es va matricular a la University High School, on va obtenir unes notes molt altes en els exàmens finals d'accés a la Universitat de Prinston.[1][2]

Va estudiar Bioquímica a la Universitat de Melbourne i es va doctorar en Biologia Molecular el 1975 per la Universitat de Cambridge. Mentre estudiava el doctorat, va estar treballant amb Frederick Sanger desenvolupant mètodes per a seqüenciar l'ADN usant ARN, així com també estudiant el bacteriòfag Phi X 174. A la Universitat de Cambridge va conèixer John Sedat, també biòleg molecular, amb qui es casaria; al 1986 van tenir un fill, al qual van anomenar David Benjamin.[1][2]

Començà a estudiar els telòmers a la Universitat Yale el 1975, passant a la Universitat de Califòrnia a Berkeley. El 1984 descobrí al costat de Carol Greider l'enzim telomerasa, i un any després, l'aïllaren.[4] Fou llavors quan van començar a crear telòmers artificials amb la finalitat d'estudiar la divisió cel·lular i així poder controlar-la. El 1986 fou nomenada directora de laboratori, convertint-la en líder mundial en la manipulació de l'activitat de la telomerosa en les cèl·lules.[1][2]

El 1993 fou nomenada directora del departament de Microbiologia i Immunologia.[5][6][7] El 1990 es va traslladar a la de San Francisco, on ha treballat en dos departaments: bioquímica-biofísica i microbiologia-immunologia.[8]

En 2001, Elizabeth Blackburn va ingressar a la Comissió de Bioètica dels EE. UU., però es va retirar el 2004 en desacord amb les restriccions que l'administració de George W. Bush imposava en la recerca cel·lular.

Actualment és professora del departament de Bioquímica i Biofísica i cap del Laboratori Blackburn, que és líder mundial en la manipulació de l'activitat de la telomerasa en les cèl·lules.[9]

Recerca científica

[modifica]

Elizabeth Blackburn va ser una de les primeres entre les bioquímiques i bioquímics a estudiar els telòmers, al costat de John Gall i Jack Szostak. Els telòmers són els extrems dels cromosomes de les cèl·lules eucariotes, necessaris tant per a la divisió cel·lular com per a mantenir la integritat i l'estabilitat dels cromosomes. L'enzim telomerasa, que forma els telòmers durant les duplicació de l'ADN, és qui pauta la vida de les cèl·lules: com menor sigui la segregació de telomerasa, més curts seran els telòmers, fins a arribar a un moment en què la divisió cel·lular sigui impossible i les cèl·lules acabin morint. Per tant, els telòmers estan relacionats amb l'envelliment cel·lular.[10]

Blackburn i Greider també van descobrir que les cèl·lules canceroses, no obstant això, són capaces de continuar produint major quantitat de telomerasa, provocant l'aparició de tumors. Aquest descobriment pot contribuir a trobar substàncies, mètodes o dianes eficaces per a frenar la segregació d'aquest enzim i així ajudar en el tractament contra el càncer.[11]

Recerca actual

[modifica]

En els últims anys, Blackburn i els seus companys han estat investigant l'efecte de l'estrès sobre la telomerasa i els telòmers, amb especial èmfasi en la meditació d'atenció plena.[12] També és una de diversos biòlegs (i una dels dos premis Nobel) en el documental científic de 1995 Death by Design / The Life and Times of Life and Times. Els estudis suggereixen que l'estrès psicològic crònic pot accelerar l'envelliment a nivell cel·lular. Es va trobar que la violència infligida per la parella escurça la longitud dels telòmers en dones que han sofert abusos en comparació amb les dones que mai n'han sofert, la qual cosa possiblement causa una pitjor salut general i una major morbiditat en les dones que han sofert abusos.[13]

Elizabeth H. Blackburn en una conferència sobre la dinàmica dels telòmers el març de 2019 a l''Escola Politècnica Federal de Lausana.

A la Universitat de Califòrnia a San Francisco, Blackburn investiga actualment els telòmers i la telomerasa en molts organismes, des de llevats fins a cèl·lules humanes. El laboratori se centra en el manteniment dels telòmers i com això té un impacte en l'envelliment cel·lular. Moltes malalties cròniques s'han associat amb el manteniment inadequat d'aquests telòmers, la qual cosa afecta la divisió cel·lular, el cicle i el creixement deficient. A l'avantguarda de la recerca dels telòmers, el laboratori de Blackburn actualment investiga l'impacte del manteniment limitat dels telòmers en les cèl·lules mitjançant l'alteració de l'enzim de la telomerasa.[14]

Publicacions i divulgació

[modifica]

El llibre de Blackburn, The Telomere Effect: A Revolutionary Approach to Living Younger, Healthier, Longer (2017) va ser escrit en col·laboració amb la psicòloga de la salut Dra. Elissa S. Epel, del Centre Aging, Metabolism, and Emotions (AME) del Centre de Salut i Comunitat de la UCSF. Blackburn hi comenta la inversió de l'envelliment i la cura dels telòmers a través de l'estil de vida: gestionar l'estrès crònic, fer exercici, menjar millor i dormir prou.[15][16]

Blackburn també diu als lectors que desconfiïn de les píndoles clíniques que proclamen allargar els telòmers i protegir el cos de l'envelliment; aquestes píndoles i cremes no tenen cap prova científica de ser suplements anti-envelliment i insisteixx que la clau per preservar els nostres telòmers i estimular l'activitat de la telomerasa ve de portar una vida saludable.[17]

Premis

[modifica]

Elizabeth Blackburn ha rebut molts premis prestigiosos:

Elizabeth Blackburn amb Carol Greider

En 2007, la revista Time la va incloure dins de la llista de les 100 personalitats més influents del món.

Pertany a les societats científiques més prestigioses del món, com la Societat Americana de Biologia Cel·lular, a l'Acadèmia Nacional de Medicina (els Estats Units) o a la Royal Society de Londres (Regne Unit).

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 4 «Elizabeth H. Blackburn. Nobel Prize in Physiology or Medicine 2009» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: 2 març 2025].
  2. 1 2 3 4 Lopes de Oliveira, Diogo. Dotze dones en la biomedicina del segle XX. Coordinadora: Roser Gonzàlez-Duarte. Barcelona: Quaderns de la Fundació Dr. Antoni Esteve, núm. 19Lopes de Oliveira, 2009.
  3. ↑ «Elizabeth Blackburn» (en anglès). Salk Institute for Biological Studies. [Consulta: 27 novembre 2019].
  4. ↑ «Elizabeth Blackburn: Mujeres de la Ciencia» (en castellà). EL PAÍS. [Consulta: 27 novembre 2019].
  5. ↑ Genotipia, Colaboradores. «Figuras de la genética: tras los misterios de los telómeros» (en castellà). Genotipia, 26-11-2018. [Consulta: 27 novembre 2019].
  6. ↑ «El Efecto Telómero: cómo vivir más sanos y retrasar el envejecimiento (Premio Nobel)» (en castellà). Mindful Science, 18-04-2018. [Consulta: 27 novembre 2019].
  7. ↑ «Elizabeth H. Blackburn | American molecular biologist and biochemist» (en anglès). Encyclopedia Britannica. [Consulta: 27 novembre 2019].
  8. ↑ «Biografía de Elizabeth Blackburn» (en castellà). Mujeres Notables, 08-10-2020.
  9. ↑ «Trabajo en la actualidad».
  10. ↑ «Elizabeth Blackburn y Carol Greider: la excelente colaboración de dos biólogas que mereció el Nobel de 2009 | Ciencia y más» (en castellà). Mujeres con ciencia, 25-04-2017. [Consulta: 27 novembre 2019].
  11. ↑ Sinc, Sergio Ferrer |. «Elizabeth Blackburn: «La ciencia prospera cuando lucha contra las fake news« | El Cultural» (en castellà). [Consulta: 27 novembre 2019].
  12. ↑ «Elizabeth Blackburn: "¿Puede la meditación reducir la tasa de envejecimiento celular?.."».
  13. ↑ «Estudio sobre el acortamiento de los telómetros en mujeres maltratadas».
  14. ↑ «Blackburn Lab Research» (en anglès). Blackburn Lab. University of California San Francisco, 16-12-2018. [Consulta: 2 març 2025].
  15. ↑ Dr. Elizabeth Blackburn, Dr. Elissa Epel. The Telomere Effect: A Revolutionary Approach to Living Younger, Healthier, Longer. Grand Central Publishing, 2017, p. 416. ISBN 978-1-4555-8797-1.
  16. ↑ Corbyn, Zoë «Elizabeth Blackburn on the telomere effect: 'It's about keeping healthier for longer'». , 29-01-2017.
  17. ↑ «How to beat the march of time». The Australian, 05-02-2017. [Consulta: 14 desembre 2018].

Bibliografia

[modifica]
  • CHUAIRE; Lillian (2006) Telómeros i telomerasa: breu recompte d'una història iniciada per Hermann Müller i Barbara McClintock. EN: Colòmbia mèdica, vol 37, n.º 4 (oct-dic)
  • LOPES D'OLIVEIRA; Diego (2008) 12 científiques del segle XX. Elizabeth Helen Blackburn: el camí al telómero. El País - Salut, 12 de gener.
  • ELIZABETH BLACKBURN / ELISSA EPEL (2017): La solució dels telómeros. Aprèn a viure sa i feliç. ISBN 978-84-03-50114-0 (Penguin Random House Grup Editorial, S.A.O)

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Elizabeth_Blackburn&oldid=35993765»