Vés al contingut

Anne L'Huillier

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAnne L'Huillier

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Anne Geneviève L'Huillier Modifica el valor a Wikidata
16 agost 1958 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Pierre i Marie Curie - física (–1986)
Escola Normal Superior de Fontenay-aux-Roses Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiBernard Cagnac Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica, Atofísica i ultrafast imaging (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Lund Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísica, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Lund, catedràtica (1997–)
Universitat de Lund, professora lectora (1995–1996) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralPhilippe Balcou Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeClaes-Göran Wahlström (1994–) Modifica el valor a Wikidata
ParentsHenrik Wahlström, fillastre o fillastra Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webportal.research.lu.se… Modifica el valor a Wikidata

Anne L'Huillier (París, 16 d'agost de 1958) és una física francesa, professora de física atòmica a la Universitat de Lund a Suècia. Dirigeix un grup de física d'attosegons que estudia els moviments dels electrons en temps real, i que s'utilitza per a entendre les reaccions químiques a nivell atòmic.[1] El 2003 el seu grup va batre el rècord mundial del pols làser més petit de 170 attosegons.[2] El 2023, juntament amb Pierre Agostini i Ferenc Krausz, va rebre el Premi Nobel de Física.[3]

Biografia

[modifica]

L'Huillier va obtenir un màster en ciències en física teòrica i matemàtiques[4] i es va doctorar en física experimental al CEA (Centre d'Investigació Nuclear de Saclay), Universitat París-Saclay. La seva tesi va ser sobre la ionització múltiple en camps làser d'alta intensitat.[5]

Com a estades postdoctorals, va treballar a Göteborg, Suècia, i Los Angeles, Estats Units d'Amèrica. El 1986, va obtenir una plaça permanent al Centre d'Investigació Nuclear de Saclay. L'any 1992 va participar en un experiment a Lund, on s'havia instal·lat un dels primers sistemes làser d'estat sòlid de titani i safir per a polsos de femtosegons a Europa. El 1994 es va traslladar a Suècia, on va exercir com a professora a la Universitat de Lund el 1995 i com a catedràtica d'ençà el 1997.[6]

Honors i premis

[modifica]

L'Huillier va ser membre del Comitè Nobel de Física entre 2007 i 2015,[4] i és membre de l'Acadèmia Sueca de Ciències d'ençà el 2004.[7] El 2003 va rebre el Premi Julius Springer. El 2011 va rebre el premi L'Oréal-Unesco. El 2013 va rebre la medalla Blaise Pascal i un doctorat honoris causa a la Universitat Pierre i Marie Curie (UPMC), París.[5] Va ser escollida membre estrangera de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units el 2018. Un any més tard, el 2019, va ser reconeguda amb el Premi d'Aspectes Fonamentals d'Electrònica i Òptica Quàntica de la Societat Europea de Física. Anne L'Huillier és membre de l'American Physical Society.[8]

L'any 2021, L'Huillier va rebre el premi Max Born de la Optical Society of America pel seu "treball pioner en la ciència de làsers ultraràpids i la física dels attosegons, explicant la generació d'harmònics elevats i aplicant-la a la imatgeria de resolució temporal del moviment d'electrons en àtoms i molècules".[9] El 2022 va rebre el Premi Wolf de Física[10] per "contribucions pioneres a la ciència de làsers ultraràpids i la física dels attosegons". També l'any 2022 va ser guardonada amb el Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement en Ciències Bàsiques.[11] L'any 2023 va ser guardonada amb el Premi Nobel de Física.[3]

Treballs

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Carl Zeiss Research Award» (en anglès). ZEISS International. Arxivat de l'original el 2017-02-19. [Consulta: 29 abril 2017].
  2. Forkman. Fysik i Lund: i tid och rum (en suec). Lund: Fysiska institutionen i samarbete med Gidlunds förlag, 2016, p. 371, 374. ISBN 9789178449729. 
  3. 3,0 3,1 Davis, Nicola «Nobel prize in physics awarded to three scientists for work on electrons» (en anglès). The Guardian, 03-10-2023. ISSN: 0261-3077.
  4. 4,0 4,1 «Prof. Anne L'huillier - AcademiaNet» (en anglès). www.academia-net.org. Arxivat de l'original el 2019-08-09. [Consulta: 29 abril 2017].
  5. 5,0 5,1 Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«». Université Pierre et Marie Curie, 12-12-2013. [Consulta: 29 abril 2017].
  6. «Anne L'Huillier». Atomic Physics, Faculty of Engineering, LTH. [Consulta: 5 maig 2014].
  7. «Nya ledamöter». Kungl. Vetenskapsakademien, 19-04-2004. [Consulta: 29 abril 2017].
  8. [Consulta: 13 juny 2020]. Arxivat 2016-05-05 a Wayback Machine.
  9. «Max Born Award». OSA. Arxivat de l'original el 2013-10-14.
  10. «Wolf Prize in Physics 2022». Arxivat de l'original el 2022-02-08. [Consulta: 3 octubre 2023].
  11. BBVA Foundation Frontiers of Knowledge Award 2022

Enllaços externs

[modifica]