Jennifer Doudna

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJennifer Doudna
Professor Jennifer Doudna ForMemRS.jpg
(2016) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Jennifer Anne Doudna Modifica el valor a Wikidata
19 febrer 1964 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Washington DC Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Harvard . bioquímica (–1989)
Harvard Medical School
Pomona College . química (–1985)
Hilo High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Director de tesiJack W. Szostak Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballBioquímica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióBioquímica, biòloga molecular, professora d'universitat, química, cristal·lògrafa i investigadora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Califòrnia a Berkeley (2002–)
Universitat Yale (1994–2002)
Institut Mèdic Howard Hughes
Universitat de Califòrnia a San Francisco Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsJack W. Szostak Modifica el valor a Wikidata
Influències
Família
CònjugeJamie H. D. Cate (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

TED: jennifer_doudna Modifica el valor a Wikidata

Jennifer Anne Doudna (Washington DC, 19 de febrer de 1964) és una investigadora bioquímica nord-americana, Premi Nobel de Química de 2020 arran del desenvolupament d'un mètode per a l'edició genètica. Professora de química de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, ha centrat els seus treballs en l'estudi de la cristal·lització de grans molècules d'àcid ribonucleic (ARN) i en el desenvolupament d'un mètode per a l'edició del genoma.[1][2]

Formació i recerca[modifica]

Estudià química al Pomona College de Claremont (Califòrnia), on va obtenir el títol de Bachelor of Arts, i bioquímica a la Universitat Harvard, on es doctorà el 1989 amb un estudi dirigit per Jack W. Szostak sobre els ribosomes, un tipus d'ARN que ajuda a catalitzar les reaccions químiques de les proteïnes. La seva aportació arribava en el moment just, quan hi havia molts investigadors estudiant la funció de les molècules dins de les cèl·lules. Posteriorment realitzà el seu treball postdoctoral a la Universitat de Colorado a Boulder.[3]

El 1994 va esdevenir professora assistent de la Universitat Yale i el 2003 professora de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de Califòrnia a Berkeley. En poder accedir a les instal·lacions del Laboratori Nacional de Lawrence Berkeley, tingué possibilitat de treballar amb el sincrotró i aprofundir en l'estudi de la complexa estructura de les proteïnes i altres molècules. D'aquesta manera, va expandir enormement el seu coneixement i la seva aportació a la comunitat científica.[3]

Descoberta científica[modifica]

Al 2012, en establir la col·laboració amb Emmanuelle Charpentier després de descobrir que treballaven en el mateix camp, van publicar un article a Science que esdevingué una fita en el camp de la genètica molecular; hi mostraven el procés que té lloc quan els bacteris són envaïts per segona vegada per un virus, un procés en el qual es produeix la destrucció de l'ADN viral per mitjà d'una proteïna anomenada CAS9. Aquesta descoberta obria un enfocament completament nou per a l'edició del genoma, perquè oferia una tècnica per eliminar o afegir ADN en ubicacions concretes i fer canvis específics en les seqüències d’ADN d’una manera molt més senzilla i eficient.

En poder alterar l’ADN s'obria el camí per modificar el genoma amb finalitats mèdiques, com ara corregir defectes genètics. I ja constitueix una tecnologia que s'aplica en laboratoris de tot el món per a desenvolupar nous tractaments biomèdics.[1][3][4]

Premis i guardons[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jennifer Doudna
  1. 1,0 1,1 «Jennifer Doudna» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 febrer 2021].
  2. «Emmanuelle Charpentier y Jennifer A. Doudna ganan el Premio Nobel de Química por desarrollar un método para editar el genoma» (en castellà). BBC News Mundo.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Jennifer Doudna, referente de la genética molecular» (en castellà). Fundación Aquae. [Consulta: 12 febrer 2021].
  4. «Jennifer A. Doudna | Research UC Berkeley». [Consulta: 12 febrer 2021].
  5. (castellà) Premio Princesa de Aturias de Investigación Científica y Técnica
  6. «Laureates of the 2016 L’Oréal-UNESCO For Women In Science Awards» (en anglès). Unesco, 05-10-2015. [Consulta: 12 febrer 2021].
  7. «Jennifer Doudna» (en anglès), 13-01-2020. [Consulta: 20 gener 2020].
  8. «The Nobel Prize in Chemistry 2020» (en anglès). [Consulta: 7 octubre 2020].

Vegeu també[modifica]