Santiago Grisolía García

De Viquipèdia
Infotaula de personaSantiago Grisolía García
Margarita Salas y Santiago Grisolía Doctores Honoris Causa UNED (19).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 gener 1923 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort4 agost 2022 Modifica el valor a Wikidata (99 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de València
Universitat de Madrid
Universitat de Nova York Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiSevero Ochoa de Albornoz Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessor d'universitat, bioquímic, biòleg, acadèmic, metge, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Kansas
Universitat de Chicago
Universitat de Wisconsin-Madison Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsSevero Ochoa de Albornoz Modifica el valor a Wikidata
Participà en
9 abril 2003Democràcia sense ira Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolMarquess of Grisolía (en) Tradueix (2014–) Modifica el valor a Wikidata

Coat of Arms of the 1st Marquess of Grisolía.svg Modifica el valor a Wikidata

Santiago Grisolía García (València, 6 de gener de 1923 - València, 4 d'agost de 2022)[1] va ser un bioquímic valencià,[2] nomenat Marqués de Grisolía en 2014.[3]

Biografia[modifica]

Santiago Grisolía va llicenciar-se en Medicina per la Universitat de València el 1944. Després d'obtenir el doctorat a la Universitat de Madrid, en gener de 1946 va ampliar els estudis als Estats Units a la Universitat de Nova York, sota la supervisió de Severo Ochoa. En aquesta universitat inicià la seva recerca al voltant de la fixació del diòxid de carboni, tema que ja no abandonà mai.[2]

Va publicar més de quatre-cents treballs científics i al voltant de trenta articles divulgatius. Desenvolupà, així mateix, una ingent labor docent i investigadora al llarg de molts anys en molt diversos països europeus i americans. Professor de bioquímica i biologia a la Universitat de Chicago (1946), Wisconsin (1948) i Kansas (1954), on va esdevenir catedràtic i va ampliar les seves recerques sobre el cicle de la urea i demostrà que la citrulina és un intermediari d'aquest cicle.[2]

President del Comité Científic de Coordinació del Projecte Genoma Humà per la UNESCO, va ser vicepresident del Patronat de la Fundació Valenciana d'Investigacions Biomèdiques i assessor del President de la Generalitat Valenciana per a Ciència i Tecnologia. Presideix el Consell Valencià de Cultura des de 1996 i els consells assessors de la Universitat Internacional Menéndez i Pelayo a València i dels Museus de Ciències de Conca i València.[2][4]

El 1990 fou guardonat, juntament amb Salvador Moncada, amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica "per la seva tasca científica en l'àrea de la Bioquímica en camps molt diversos, principalment en l'enzimologia del metabolisme del nitrogen relacionat amb el cicle de la urea i la degradació de les pirimidines".[2]

Referències[modifica]

  1. «S'ha mort Santiago Grisolía, el bioquímic que va dirigir el projecte del genoma humà». [Consulta: 4 agost 2022].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Santiago Grisolía |». [Consulta: 17 març 2019].
  3. Real Decreto 353/2014, de 13 de mayo, publicado en el «BOE» núm. 117, de 14 de mayo de 2014, páginas 37785.
  4. Levante-EMV. «Les Corts renoven el Consell Valencià de Cultura en triar a 14 nous consellers» (en castellà). [Consulta: 17 març 2019].


Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santiago Grisolía García