Santiago Grisolía García

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaSantiago Grisolía García
Margarita Salas y Santiago Grisolía Doctores Honoris Causa UNED (19).jpg
Biografia
Naixement 6 gener 1923 (95 anys)
València
Educat a Universitat de València
Universitat de Madrid
Universitat de Nova York
Activitat
Director de tesi Severo Ochoa de Albornoz
Ocupació Professor d'universitat, metge, científic, bioquímic, biòleg i escriptor
Ocupador Universitat de Kansas
Universitat de Chicago
Universitat de Wisconsin–Madison
Mestre Severo Ochoa de Albornoz
Altre
Títol Q17621740 Tradueix
Premi rebut

 Escut d'armes Santiago Grisolía García
Modifica dades a Wikidata

Santiago Grisolía (València, 6 de gener de 1923) és un bioquímic valencià.

Biografia[modifica]

Santiago Grisolía va llicenciar-se en Medicina per la Universitat de València el 1944. Després d'obtenir el seu doctorat a la Universitat de Madrid, en gener de 1946 va ampliar els seus estudis als Estats Units a la Universitat de Nova York, sota la supervisió de Severo Ochoa. En aquesta universitat inicià la seva recerca al voltant de la fixació del diòxid de carboni, tema que ja no abandonarà mai.

Ha publicat més de quatre-cents treballs científics, i al voltant de trenta articles divulgatius, desenvolupant, així mateix, una ingent labor docent i investigadora al llarg de molts anys en molt diversos països europeus i americans. Professor de bioquímica i biologia a la Universitat de Chicago (1946), Wisconsin (1948) i Kansas (1954), on va esdevenir catedràtic i va ampliar les seves recerques sobre el cicle de la urea, demostrant com la citrulina és un intermediari d'aquest cicle.

President del Comité Científic de Coordinació del Projecte Genoma Humà per la UNESCO, és vicepresident del Patronat de la Fundació Valenciana d'Investigacions Biomèdiques, i assessor del President de la Generalitat Valenciana per a Ciència i Tecnologia. Presideix el Consell Valencià de Cultura des de 1996 i els Consells Assessors de la Universitat Internacional Menéndez i Pelayo a València i dels Museus de Ciències de Conca i València.

El 1990 fou guardonat, juntament amb Salvador Moncada, amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica per la seva tasca científica en l'àrea de la Bioquímica en camps molt diversos, principalment en l'enzimologia del metabolisme del nitrogen relacionat amb el cicle de la urea i la degradació de les pirimidines.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santiago Grisolía García Modifica l'enllaç a Wikidata