Antonio García Bellido

Antonio García Bellido

Biografia
Naixement	30 abril 1936 Madrid
Mort	10 novembre 2025 (89 anys)
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals
Representa: set 15 febrer 1984 – 22 febrer 2017 ← Salustio Alvarado Fernández – María Ángela Nieto Toledano →
Dades personals
Formació	Universitat de Madrid - doctorat (–1962) Universitat de Cambridge Institut Tecnològic de Califòrnia
Activitat
Ocupació	biòleg, biòleg del desenvolupament
Ocupador	Consell Superior d'Investigacions Científiques
Membre de	Academia Europaea (1988–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1987–) Royal Society Acadèmia Pontificia de les Ciències Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Obra
Estudiant doctoral	Ginés Morata Pérez i Pedro Ripoll
Família
Fills	Diego C. García-Bellido
Pare	Antonio García y Bellido
Parents	Vicente García de Diego, avi matern
Premis
(2015)  doctor honoris causa per la Universitat de Màlaga (2006)  Premi Mèxic de Ciència i Tecnologia (1998)  doctor honoris causa per la Universitat de Salamanca (1996)  Premi Nacional d'Investigació Santiago Ramón y Cajal (1989)  Medalla d'Honor al Foment de la Invenció (26 juny 1986)  Membre estranger de la Royal Society (1986)  premi Charles-Leopold Mayer (1984)  Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica  Comanda amb placa de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi  doctor honoris causa per la Universitat de la Corunya  membre de l'EMBO

Antonio García Bellido (Madrid, 30 d'abril de 1936 - 10 de novembre de 2025) va ser un científic espanyol especialitzat en la recerca de les bases genètiques del desenvolupament i de la diferenciació cel·lular.

Biografia

Fill de l'historiador i arqueòleg Antonio García y Bellido i net (per part materna) del filòleg Vicente García de Diego. Interessat per la història, la literatura i la ciència, des de molt jove se sent atret per l'origen de la vida. Estudia Ciències Biològiques a la Universitat Complutense de Madrid. En llicenciar-se el 1958, va entrar com a becari al Consell Superior d'Investigacions Científiques. El 1962 es doctora en ciències per la Universitat Complutense de Madrid amb la tesi doctoral «Fenogenética del locus "furrowed (fw) de Drosophila melanogaster». Posteriorment amplia els seus estudis a la Universitat de Cambridge, a la Universitat de Zúric i a l'Institut Tecnològic de Califòrnia.

Va ser professor de recerca del CSIC des de 1974. És membre fundador del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa, on va dirigir durant trenta-dos anys el Laboratori de Genètica del desenvolupament. Va ocupar els càrrecs de director de l'Institut de Genètica i del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa. Gran amic de Severo Ochoa, és un dels científics espanyols més reconeguts internacionalment, responsable de treballs de gran importància en el camp de la genètica del desenvolupament i de la diferenciació cel·lular. Va buscar explicació a la paradoxa que, a partir d'una sola, cèl·lula es formin altres cèl·lules en successives divisions que es diferencien en la seva configuració i en la seva funció. Aquestes cèl·lules s'agrupen posteriorment en estructures molt precises, donant lloc als diferents teixits i òrgans. El seu treball ha obert el camí per arribar a comprendre el mecanisme genètic de la diferenciació i morfogènesi dels éssers vius. La formació acadèmica del Professor Antonio García-Bellido amb els professors V.B. Wigglesworth (Cambridge, G.B.), Ernst Hadorn (Zuric, Suïssa), A.H. Sturtevant i Edward B. Lewis (CalTech, USA) li va proporcionar les bases conceptuals per dur a terme anàlisis fisiològiques, genètiques i de desenvolupament de la morfogènesi, el seu camp d'interès.

Antonio García Bellido és professor vinculat ad honorem del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), i desenvolupa el seu treball en el Departament de Desenvolupament i Diferenciació del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa de Madrid (CSIC-UAM).

Obra

García-Bellido és considerat el «pare» de l'escola espanyola de biologia del desenvolupament. El seu treball ha estat pioner i preeminent en l'exploració d'una noció «apogenètica» del desenvolupament: el genoma, actiu en les cèl·lules individuals, determina un específic comportament cel·lular i l'organització d'aquestes cèl·lules en sistemes supracel·lulars, patrons, forma i grandària dels òrgans. Ha treballat sempre amb un insecte dípter, la mosca del vinagre Drosophila melanogaster, un organisme senzill i manejable en el laboratori de l'estudi del qual s'han derivat nombrosos ensenyaments que són vàlids per a la comprensió de la biologia d'altres espècies, inclosa la humana.

La riquesa en noves idees aportades per García-Bellido en el camp de la biologia del desenvolupament està en relació amb els excel·lents resultats experimentals dels seus estudis sobre les bases genètiques del reconeixement cel·lular (1966-69); mosaics genètics i mapes blastodèrmics (1968); anàlisi clonal de sistemes en desenvolupament (1968-73); el descobriment dels «compartiments» publicat el 1973 a la revista Nature New Biology (aquest treball va ser defensat el 1975 per Francis Crick i per Peter Lawrence a la revista Science); la teoria dels gens selectors (1981); genètica de cèl·lules somàtiques (1970-76); transregulación genètica i sintagmas en els complexos bithorax i achaete-scute (1973-82); interaccions cel·lulars en morfogènesi (1984-); patró de venació i control de proliferació cel·lular (1989-) i control genètic i cel·lular de la grandària i forma en l'ala (1985-).

Llegat

Les seves idees i nous enfocaments al problema del desenvolupament han estat seguits i continuats per altres investigadors a tot el món, sobretot a Europa i Estats Units, incitant similars estudis de recerca en altres grups animals, com ara mamífers oplantes. La florida actual de la genètica molecular deldesenvolupament en Drosophila melanogaster es deu, en gran manera, al treball de García-Bellido, que ja se cita i explica fins i tot en llibres de text (per ex. Genetics de Strickberger o Molecular Biology of the Cell de B. Alberts et al.). Una de les seves publicacions «La teoria dels compartiments» (que el van fer candidat al Premi Nobel el 1979), ha estat qualificada com a «cita clàssica» per la base de dades Current Contents i comentada i lloada per molts col·legues en treballs de recerca, articles de revisió i dedicatòries de llibres.

Publicacions

• García-Bellido, A. (1966). "Pattern reconstruction by dissociated Imaginal Disk cells of Drosophila melanogaster". Developmental Biology, 14: 278-306. (1a indicació d'especificitat cel·lular i de propietats de reconeixement de cèl·lules individuals. Nova perspectiva del desenvolupament: des de la cèl·lula cap al conjunt de cèl·lules.)
• García-Bellido, A. and Merriam, J.R. (1969). "Cell lineage of the Imaginal Discs in Drosophila Gynandromorphs". Journal Experimental Zoology., 170: 61-76. (Clàssic del "mapa de destinació del blastoderma". Obre el camí per a identificació de focus d'acció gènica.)
• García-Bellido, A. and Merriam, J.R. (1971). "Parameters of the Wing Imaginal Disc Development of Drosophila melanogaster". Developmental Biology., 24: 61-87. (Primera descripció clonal del desenvolupament d'un disc imaginal, i identificació de dinàmica de proliferació i de restriccions clonals.)
• García-Bellido, A. and Santamaría, P. (1972). "Developmental analysis of the wing disc in the mutant engrailed of Drosophila melanogaster". Genetics 72: 87-104. (Identificació de Engrailed com un gen homeòtic - selector.)
• García-Bellido, A., Ripoll, P. and Morata, G. (1973). "Developmental compartmentalization of the wing disk of Drosophila". Nature New Biology, 245: 251-253. (Descobriment de compartiments en el desenvolupament animal.)
• García-Bellido, A. (1975). "Genetic control of wing disc development in Drosophila". Cell Patterning. Ciba Foundation Symposium 29, pàg. 161-182. Elsevier, Amsterdam. (Article teòric relacionant llinatges cel·lulars amb gens "activadors "selectors" i "realitzadors". Postulat de jerarquies de gens morfogenètics.)
• García-Bellido, A. (1979). "Genetic analysis of the achaete-scute system of Drosophila melanogaster". Genetics, 91:491-520. (Treball bàsic per a l'anàlisi molecular del complex AS.)
• Botes, J., Moscoso del Prat, J. and García-Bellido, A. (1982). "Gene-dose titration analysis in the search of trans-regulatory gens in Drosophila". The EMBO Journal, 1: 307-310. (Mètode de cerca de gens reguladors: descobriment del regulador de l'AS-C.)
• García-Bellido, A. and de Celis, J.F. (1992). "Developmental Genetics of the venation pattern of Drosophila". Annual Review Genetic, 26:275-302. (Definició dels paràmetres genètics de la morfogènesi de l'ala: presentació del model d'Entelèquia, com a base del control de grandària i forma de conjunt cel·lulars.)
• Baonza, A. and García-Bellido, A. (2000). "Notch signaling directly controls cell proliferation in the Drosophila wing disc".Proceedings of the National Academy of Sciences. 97: 2609-2614. (El gen Notch codifica un receptor de senyals intercel·lulars per a la diferenciació cel·lular. En aquest treball es descobreix el seu paper sobre proliferació.)
• Baena-López, L.A., Baonza, A. and García-Bellido, A. (2005). "The Orientation of Cell Divisions Determinis the Shape of Drosophila Organs".Current Biology. 15: 1640-1644. (Descripció del paper de l'orientació de la divisió cel·lular en la definició de la forma d'un òrgan.)
• Baena-López, L.A. and García-Bellido, A. (2006). "Control of growth and positional information by the graded vestigial expression pattern in the wing of Drosophila melanogaster".Proceedings of the National Academy of Sciences. 103: 13734-13739. (Descripció de la funció del gen Vestigial en el control del creixement durant el desenvolupament)

Enllaços externs

• Documental sobre la figura d'Antonio García-Bellido