President de la Generalitat Valenciana
|
|||||
| Titular | Juan Francisco Pérez Llorca  des del 27 novembre 2025 | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tractament | Molt Honorable Senyor | ||||
| Nomenat per | monarca d'Espanya | ||||
| Designat per | Corts Valencianes, (majoria absoluta) a proposta del President de les Corts Valencianes | ||||
| Jurisdicció | Generalitat Valenciana | ||||
| Institució | Consell de la Generalitat Valenciana | ||||
| Lloc | País Valencià | ||||
| Estat | Espanya | ||||
| Mandat | Quatre anys, sense límit de mandats | ||||
| Creat per | Reial Decret llei 10/1978, pel que s'aprova el règim preautonòmic del País Valencià | ||||
| Creació | 1978 | ||||
| Primer titular | Josep Lluís Albinyana i Olmos, com a president del Consell del País Valencià | ||||
| Precedit per | Carlos Mazón Guixot | ||||
| Segon en el càrrec | Susana Camarero des del 12 de juliol de 2024 | ||||
| Llista | llista de presidents de la Generalitat Valenciana | ||||
| Lloc web | presidencia.gva.es | ||||
La presidència de la Generalitat Valenciana ostenta la més alta representació del País Valencià, i al seu torn és el o la cap del Consell de la Generalitat Valenciana, triat per mitjà de sufragi indirecte per les Corts Valencianes i, com a tal, representant ordinari de l'Estat al País Valencià.[1]
Després de l'elecció, segons la normativa de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià i el reglament de les Corts, el o la presidenta té la potestat de triar un nou Consell del qual formen part els consellers i les conselleres, els o les quals han de prometre o jurar l'Estatut i la Constitució, que es faran càrrec de diferents àrees de govern o conselleries. Des de la reforma de l'Estatut en 2006 al president, com més alta representació de la Generalitat, li correspon la convocatòria de les eleccions a les Corts Valencianes.[1][2]
Des de la reinstauració de la Generalitat Valenciana hi ha hagut huit presidents de la Generalitat, encara que s'ha de sumar Josep Lluís Albinyana i Enric Monsonís, els quals van ser presidents del Consell del País Valencià, ens preautonòmic del País Valencià.
El primer president triat per les Corts va ser Joan Lerma i Blasco, i actualment roman vacant, amb el titular anterior, Carlos Mazón, líder del PPCV, ocupant el càrrec de manera interina des de la seua renúncia el 3 de novembre de 2025,[3] havent-lo ocupat des del 13 de juliol de 2023.
Als presidents i expresidents de la Generalitat, els correspon el tractament de «Molt Honorable Senyor».[1]
La institució presidencial
[modifica]Durant l'edat mitjana i moderna
[modifica]Les Corts Valencianes de l'any 1418 crearen la Diputació del General (per antonomàsia, la Generalitat), amb un mandat de tres anys, tenint una funció executiva i administrativa.
Les Corts forals de 1510 reorganitzaran la designació dels càrrecs de la Generalitat, en un sentit automàtic més i menys electiu. Amb aquesta estructura es va institucionalitzar aquest organisme durant l'edat moderna fins a la seua extinció total, l'any 1709, a conseqüència de la Guerra de Successió i consegüent derogació dels Furs mitjançant els Decrets de Nova Planta.
Després de la reinstauració
[modifica]Amb l'Estatut d'Autonomia de 1982 es va restaurar el càrrec. Així, en l'actualitat la persona que deté el càrrec de la Presidència de la Generalitat, segons l'Estatut d'Autonomia, dirigix la Generalitat Valenciana, coordina l'administració de la comunitat autònoma, designa i separa els consellers i conselleres i ostenta la suprema representació del País Valencià i l'ordinària de l'Estat en la comunitat. El president és triat per les Corts Valencianes entre els seus membres i és nomenat pel rei.[1][2]
Òrgans de suport
[modifica]La Presidència de la Generalitat Valenciana compta amb el suport de cinc òrgans superiors, que es dividixen en set direccions generals.[4][5]
Història
[modifica]Abans de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de 1982 es va instaurar el Plenari de Parlamentaris del País Valencià, una assemblea constituent formada pels diputats i senadors elegits a les tres circumscripcions de les Eleccions generals espanyoles de 1977. Aquest plenari serà el responsable de triar l'organisme encarregat de conduir el País Valencià cap a l'autonomia política, el Consell del País Valencià, el primer president del qual fou Josep Lluís Albinyana l'abril de 1978.
En aquesta etapa preutonòmica, les tensions sorgides durant la batalla de València van fer que el Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), partit majoritari al Plenari, abandonara el Consell el desembre de 1979, el que va forçar l'eixida d'Albinyana que també formava part del mateix partit.[6] Enric Monsonís, de la Unió de Centre Democràtic (UCD) va prendre el relleu que va presidir un Consell amb només 4 consellers, tots de la UCD.
L'abril de 1981 el PSPV i el Partit Comunista es reincorporen al Consell d'Albinyana i un any més tard, va ser aprovat l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982. S'obri així una nova etapa política: l'etapa transitòria. Monsonís va mantindre la presidència fins al novembre de 1982 quan la cedeix a Joan Lerma, del PSPV. Les eleccions generals espanyoles de 1982, celebrades a l'octubre, havien confirmat la victòria de PSOE i la desaparició de la UCD.
Mesos més tard, el maig de 1983, es celebren les primeres eleccions a les Corts Valencianes en que Lerma i el PSPV obtenen una ampla majoria, pel que Joan Lerma esdevé en el primer president de la Generalitat Valenciana democràtica designat per les Corts Valencianes després d'unes eleccions autonòmiques. Lerma va mantindre el seu govern fins a la quarta legislatura en que Eduardo Zaplana, del Partit Popular (PP) guanya les eleccions de 1995, tot i que necessita el suport d'Unió Valenciana (UV) amb qui signa un acord de govern: el «pacte del pollastre».
Zaplana aconsegueix la majoria absoluta en la següent convocatòria electoral, la de 1999, però no finalitza la legislatura en ser nomenat ministre al Govern espanyol. L'Estatut no contemplava la convocatòria anticipada d'eleccions donat que havia sigut aprovat per la via constitucional de les autonomies de règim comú. Per tant les Corts, amb una ampla majoria del PP, va elegir el juliol de 2002 José Luis Olivas nou president de la Generalitat. Olivas havia sigut vicepresident del Consell de Zaplana fins a aquell moment.
Les eleccions de 2003 revaliden la majoria parlamentaria del PP amb Francisco Camps com a candidat i nou president. Camps va obtindre fins a dues noves majories absolutes més: les de 2007 i les de 2011. En aquesta darrera legislatura Camps es veu forçat a dimitir envoltat de casos de corrupció i, de nou, les Corts trien un substitut sense passar per la convocatòria electoral anticipada tot i que la reforma de l'Estatut (de 2006) sí que contemplava aquesta prerrogativa al president de la Generalitat. La persona elegida per les Corts per a substituir a Camps fou Alberto Fabra, el juliol de 2011, escassos dies després d'arrancar la huitena legislatura.
Les eleccions de 2015 suposen un canvi de color polític després de 20 anys de governs del PP. Els PSPV de Ximo Puig aconsegueix superar al PP tot i que necessita el suport de dues forces polítiques més: Compromís i Podem. L'equilibri de partits es manté a les eleccions de 2019 el que permet la continuïtat del govern del Botànic durant la següent legislatura.
El 2023 el PP recupera la presidència de la Generalitat amb Carlos Mazón al capdavant i el suport de Vox. No acaba la legislatura i es veu abocat a dimitir després de la gestió realitzada durant les catastròfiques inundacions de la Gota freda de 2024. Mazón encara va aguantar un any fins a la seua dimissió el novembre de 2025.
Llista de presidents
[modifica]
.jpg)
_(Recortada).jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.svg){kind=small}
Línia temporal
[modifica]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Generalidad Valenciana. «LEY ORGÁNICA 1/2006, de 10 de abril, de Reforma de la Ley Orgánica 5/1982, de 1 de julio, de Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana.». DOCV, 10-04-2006. [Consulta: 17 febrer 2013].
- ↑ 2,0 2,1 Cortes Valencianas. «Texto consolidado que incorpora la reforma de los artículos 45 y 50 del Reglamento de Les Corts aprobada en el Pleno del día 21 de febrero de 2013 y publicada en el Butlletí Oficial de les Corts número 138, de 1 de marzo de 2013». www.cortsvalencianes.es, 01-03-2013. Arxivat de l'original el 2014-07-03. [Consulta: 20 juliol 2014].
- ↑ NTC, À Punt. «Carlos Mazón anuncia la dimissió com a president de la Generalitat: "Ja no puc més"», 03-11-2025. [Consulta: 3 novembre 2025].
- ↑ «DECRETO 9/2015, de 30 de junio, del president de la Generalitat, por el que determina las secretarías autonómicas en que se estructura la Presidencia de la Generalitat y las consellerias.». DOCV, 7561, 01-07-2015, pàg. 20901-20902 [Consulta: 3 juliol 2015].
- ↑ «Así queda el organigrama del nuevo Consell». www.elmundo.es. Unidad Editorial Información General S.L.U., 08-07-2015 [Consulta: 13 juliol 2015].
- ↑ Dimite Albiñana tras la retirada del PSOE del Consell notícia a El País del 23 de desembre de 1979 (castellà)
- ↑ «Llistat dels governs preautonòmics de la Generalitat Valenciana». Arxivat de l'original el 2020-07-17. [Consulta: 16 juliol 2020].
- ↑ «Joan Lerma prendrà demà possessió de la presidència de la Generalitat Valenciana». El País, 25-11-1982 [Consulta: 16 juliol 2020].
- ↑ «Joan Lerma, del Partit Socialista, virtual president electe de la Generalitat de València». El País, 12-08-1982 [Consulta: 16 juliol 2020].
- ↑ «Joan Lerma Blasco és elegit president del Consell amb l'abstenció d'UCD». Valenpedia-Las Provincias, 1982 [Consulta: 16 juliol 2020].
