President de la Generalitat Valenciana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
President de Generalitat Valenciana
Escudo de la Generalitat Valenciana vectorial.svg
Tractament Molt Honorable Senyor
Nomenat per Felip VI
Designat per Corts Valencianes, (majoria absoluta) a proposta del President de les Corts
Mandat Quatre anys, sense límit de mandats
Creat per Reial Decret llei 10/1978, pel que s'aprova el règim preautonòmic del País Valencià
Creació 18 de març de 1978
Primer titular Josep Lluís Albiñana i Olmos, com a president del Consell del País Valencià
Precedit per Alberto Fabra i Part
Segon en el càrrec Mónica Oltra Jarque
Modifica dades a Wikidata


El president de la Generalitat Valenciana ostenta la més alta representació del País Valencià, i al seu torn és el cap del Consell de la Generalitat Valenciana, triat per mitjà de sufragi indirecte per les Corts Valencianes i, com a tal, representant ordinari de l'Estat al País Valencià.[1]

Després de l'elecció, segons la normativa de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià i el reglament de les Corts, el president té la potestat de triar un nou consell del qual formen part els consellers, els quals han de prometre o jurar l'Estatut i la Constitució, que es faran càrrec de diferents àrees de govern o conselleries. Des de la reforma de l'Estatut en 2006 al president, com més alta representació de la Generalitat, li correspon la convocatòria de les eleccions a les Corts Valencianes.[2][1]

Des de la reinstauració de la Generalitat Valenciana hi ha hagut set presidents de la Generalitat, encara que s'ha de sumar un altre, el qual va ser president del Consell del País Valencià, ens preautonòmic del País Valencià. El primer president va ser Enrique Monsonís Domingo, encara que el primer que va ser triat democràticament per les Corts Valencianes és Joan Lerma i Blasco. Des del 27 de juny de 2015 deté el càrrec de president de la Generalitat Ximo Puig, líder del PSPV-PSOE.

Als presidents i expresidents de la Generalitat, els correspon el tractament de «Molt Honorable Senyor».[1]

La institució presidencial[modifica | modifica el codi]

Durant l'edat mitjana i moderna[modifica | modifica el codi]

Les Corts Valencianes de l'any 1418 crearen la Diputació del General (per antonomàsia, la Generalitat), amb una Durada dels anys del càrrec de tres anys, tenint una funció executiva i administrativa.

Les Corts de 1510 reorganitzaran la designació dels càrrecs de la Generalitat, en un sentit automàtic més i menys electiu. Amb aquesta estructura es va institucionalitzar este organisme, durant l'edat moderna fins a la seua extinció total, l'any 1709, com a conseqüència de la Guerra de Successió i consegüent derogació dels Furs mitjançant els Decrets de Nova Planta.

Després de la reinstauració[modifica | modifica el codi]

Amb l'Estatut d'Autonomia de 1982 es va restaurar el càrrec, encara que amb unes funcions i capacitats molt diferents de les de l'edat mitjana. Així, en l'actualitat la persona que deté el càrrec de la Presidència de la Generalitat, segons l'Estatut d'Autonomia, dirigix la Generalitat Valenciana, coordina l'Administració de la comunitat autònoma, designa i separa els consellers i ostenta la suprema representació de la Comunitat Valenciana i l'ordinària de l'Estat en la comunitat. El president és triat per les Corts Valencianes entre els seus membres i és anomenat pel rei.[1][2]

Òrgans de suport[modifica | modifica el codi]

La Presidència de la Generalitat Valenciana compta amb el suport de cinc òrgans superiors, que es dividixen en set direccions generals:[3][4]

Llistat dels presidents[modifica | modifica el codi]

Abans de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982, es va instaurar el Plenari de Parlamentaris del País Valencià, el qual estava format pels senadors i diputats valencians de les Corts Generals. Este plenari era el responsable de triar al Consell Preautonòmic del País Valencià, el primer president del qual va ser Josep Lluís Albiñana. Les tensions sorgides durant la batalla de València van fer que el PSPV-PSOE, amb majoria en les dos institucions, abandonara el Consell al desembre de 1979, provocant la dimissió d'Albiñana. Entre 1979 i 1982 el president va ser Enrique Monsonís, d'UCD, en el mandat del qual es va aprovar l'Estatut, per la qual cosa se li considera primer president de la Generalitat Valenciana, fet ratificat per una sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV). Amb la celebració de les eleccions generals espanyoles de 1982, el PSOE va guanyar les eleccions i Monsonís va ser substituït per Joan Lerma, qui després de les eleccions a les Corts Valencianes de 1983 seria el primer president de la Generalitat designat per les Corts Valencianes.

La Comunitat Valenciana ha tingut des de l'aprovació del seu Estatut d'Autonomia set presidents, dels quals tots excepte Enrique Monsonís, i Joan Lerma en el seu primer govern, van ser designats per les Corts Valencianes després de la celebració d'unes eleccions autonòmiques o per la dimissió del seu antecessor. Les Corts Valencianes han investit per majoria absoluta a tots els presidents triats per elles, encara que en tres ocasions (Joan Lerma en 1987, Eduardo Zaplana en 1995 i Ximo Puig en 2015) els candidats van haver de comptar amb el suport d'altres forces polítiques a més de les seues.

President Mandat Partit Polític Gabinet Legislatura
Fotografia Nom
(Naixement–Mort)
Inici mandat Fi mandat Dies
- President Albinyana en 2014.jpg Josep Lluís Albinyana Olmos
(1943-)
10 de juny de 1978 22 de desembre de 1979
(va dimitir)
560 Albiñana
Unión de Centro Democrático (logo).png
Alianza Popular.svg PCPV.png 17px
Preautonòmica
1r Escut consell preautonòmic.svg Enric Monsonís Domingo
(1931-2011)
22 de desembre de 1979 1 de desembre de 1982 1075 Unión de Centro Democrático (logo).png Monsonís I
Unión de Centro Democrático (logo).png
Monsonís II
Lerma I

Unión de Centro Democrático (logo).png PCPV.png
Transició
2n Joan lerma.jpg Joan Lerma i Blasco
(1951-)
1 de desembre de 1982 3 de juliol de 1995 4597
Lerma II
I
(1983)
Lerma III
II
(1987)
Lerma IV
III
(1991)
3r Eduardo Zaplana (Conferencia Politica sobre Modelo de Estado, Madrid, noviembre de 2007).jpg Eduardo Zaplana Hernández-Soro
(1956-)
3 de juliol de 1995 24 de juliol de 2002
(va dimitir)
2578 PP antiguo.png Zaplana I
PP antiguo.png Unió Valenciana.png
IV
(1995)
Zaplana II
Olivas

PP antiguo.png
V
(1999)
4t Escudo de la Comunidad Valenciana.svg José Luis Olivas Martínez
(1952-)
24 de juliol de 2002 20 de juny de 2003 331 PP antiguo.png
Francisco Camps (2009).jpg Francesc Camps i Ortiz
(1962-)
20 de juny de 2003 28 de juliol de 2011
(va dimitir)
2960 PP antinguo2.png Camps I
PP antinguo2.png
VI
(2003)
Camps II
People's Party (Spain) Logo (2007).svg
VII
(2007)
Camps III
Fabra

People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg
VIII
(2011)
AlbertFabra2.jpg Alberto Fabra Part
(1964-)
28 de juliol de 2011 28 de juny de 2015 1431 People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg
Ximo Puig 2015.jpg Joaquim Puig Ferrer
(1959-)
28 de juny de 2015 En el càrrec 392 PSPV-PSOE.svg Puig
PSPV-PSOE.svg Bob compromis.png
IX
(2015)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Generalidad Valenciana. «LEY ORGÁNICA 1/2006, de 10 de abril, de Reforma de la Ley Orgánica 5/1982, de 1 de julio, de Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana.». DOCV, 10 d'abril de 2006. [Consulta: 17 febrer 2013].
  2. 2,0 2,1 Cortes Valencianas. «Texto consolidado que incorpora la reforma de los artículos 45 y 50 del Reglamento de Les Corts aprobada en el Pleno del día 21 de febrero de 2013 y publicada en el Butlletí Oficial de les Corts número 138, de 1 de marzo de 2013». www.cortsvalencianes.es, 1 de març de 2013. [Consulta: 20 juliol 2014].
  3. «DECRETO 9/2015, de 30 de junio, del president de la Generalitat, por el que determina las secretarías autonómicas en que se estructura la Presidencia de la Generalitat y las consellerias.». DOCV, 7561, 1 de juliol de 2015, pàg. 20901-20902 [Consulta: 3 juliol 2015].
  4. «Así queda el organigrama del nuevo Consell». www.elmundo.es. Unidad Editorial Información General S.L.U., 8 de juliol de 2015 [Consulta: 13 juliol 2015].
  5. «Las competencias de emergencias e incendios dependerán de Presidencia». www.abc.es. VOCENTO, 7 de juliol de 2015 [Consulta: 13 juliol 2015].